Una novel-la de L.Goldberg

             Cartes des d'un viatge imaginari, de Lea Goldberg


                                       


Lea Goldberg ( 1911-1970) fou una escriptora nascuda a Königsberg (actual Kaliningrad). Féu estudis de filosofia a Alemanya i l'any 1935 emigrà a Palestina. Destacà com a poeta, narradora i autora de contes infantils. Traduí també diverses obres de la literatura europea a l'hebreu. Per exemple, autors com Shakespeare, Tolstoi, Ibsen o Molière. Des del 1952 exercí com a professora de literatura comparada a la Universitat Hebrea de Jerusalem.
La novel-la que comentarem tot seguit de forma breu, Cartes des d'un viatge imaginari, fou escrita a la dècada dels anys 30 i, malaurament, és l'única obra d'aquesta autora que podem trobar actualment en castellà ( ja no diem en català) a les nostres llibreries. Va aparèixer l'any 2006. Potser no va tenir molt ressò en el seu moment; crec que injustament, malgrat les bones crítiques. Tot obra d'art mereix una segona oportunitat, sobretot si té una qualitat, en aquest cas literària, a part de ser un document d'enorme interès pel que explica i com ho explica.
És una història d'amor particular. Em direu que de fet totes ho són. Potser sí. Però crec que unes més que les altres. 
Ens trobem a la tardor del 1934. La protagonista de l'obra, Rut ( que de fet és un alter ego de la mateixa escriptora), inicia un recorregut imaginari per diverses ciutats europees fugint d'un amor dissortat, des d'on escriurà unes cartes a l'home que estima, a la persona, però, que no li demostra el mateix afecte. En les seves línies hi trobem també descripcions sobre la realitat social i política del moment, així com comentaris sobre literatura, música o pintura. Un to malencònic i poètic impregna les seves paraules; la història significa també un adéu a tota una cultura, greument amenaçada per l'ascens del feixisme.
Us deixo amb dos fragments del llibre, en la veu de la mateixa Rut:

Yo soy poeta. Mi poema no es un sustituto de las joyas. No es coquetería. Un poema es un poema. A lo que más se parece es al amor. En él, como en el amor, lo más difícil es saber dónde termina el cuerpo y dónde empieza el alma, cuáles son los límites entre la forma y el estado de ánimo. Por tanto, la verdadera poesía es erótica en esencia, ya sea poesía religiosa, filosófica o poesía de la naturaleza.

Y también en la nieve he encontrado mi nostalgia y mi soledad, ese deseo de estar cerca de la tierra, de reclinarme sobre ella con amor, aunque sólo sea para calentarla con mi frío interior...

Cartas desde un viaje imaginario. Lea Goldberg. Traducció de Raquel García Lozano. Editorial Pre-Textos.

Willy Ronis