Vermeer

                                                       PER QUÈ VERMEER ?

  Això em pregunto; per què? Les seves pintures de caràcter íntim, en general de dimensions petites, que evoquen figures (sobretot femenines) en interiors senzills, realitzant tasques que s'inscriuen en la més pura quotidianitat, han exercit, des de la seva redescoberta al segle XIX, una admiració sense precedents.
En bona part li devem a l'historiador de l'art i demòcrata radical Théophile Thoré, el qual, a més, va escriure el primer assaig sobre el pintor. Aquestes paraules ho diuen tot: "Des de que Holanda s'emancipà a finals del segle XVI, la pintura allí és únicament civil i íntima". El segle XVII és el segle de Rembrandt, De Hooch, Metsu, Vrel, Fabritius... i evidentment Vermeer. La seva pintura és poesia, llum, silenci, on el temps sembla haver-se aturat. Quan observem les seves obres pensem que potser la bellesa d'aquest món s'acaba trobant en les petites coses, en les actituds aparentment més simples. Potser no ens cal res més.


  L'etapa artística de Vermeer és més aviat curta i la podem situar entre els anys 1652 i 1675. En conservem només trenta-cinc pintures, la major part d'elles autèntiques obres mestres de la pintura occidental. En molts d'aquests quadres hi trobem un o més personatges situats vora una finestra realitzant una activitat aparentment senzilla, en una actitud contemplativa i serena. És el cas, per exemple, de Dona llegint una carta, que es troba al Rijksmuseum d'Amsterdam.

Dona llegint una carta ( 1662-64).

  La segona obra representada, que forma part de la col-lecció Frik de Nova York, fou pintada poc temps abans. No podem evitar sentir-nos, en certa manera, admirats davant del gest i de la mirada d'una noia que està en una classe de música. La nostra presència ha fet interrompre allò que la noia estava fent, però la seva mirada ens redimeix de la nostra actitud de "voyeur" i fins i tot sembla que ens convida a participar d'aquest moment íntim. Com en el quadre de la lectora, la representació d'un instant concret ha esdevingut etern.                                                       

Lliçó de música interrompuda (1660-61).

  És significatiu esmentar també l'interès de Vermeer en intentar representar, en moltes de les seves obres, personatges concentrats en d'altres sabers artístics, no només en la paraula escrita o en la música, com hem vist, sinó també en la ciència, per exemple. Així, en aquest sentit, ens trobem amb quadres com L'astrònom o El geògraf ( on sembla que s'inspirà en el seu amic, el científic Anton Van Leeuwenhoek, considerat un dels pares de la biologia moderna i que també vivia a Delft). 
Fins i tot una altra obra seva, L'art de la pintura, es converteix en una reflexió, de múltiples i profunds significats, sobre la mateixa creació artística. Els seus retrats ( La noia de la perla, per exemple) i els seus exteriors ( en particular la Vista de Delft, quadre, per cert, que desvetllà una admiració profunda en Marcel Proust) són també excepcionals. Vermeer, sempre Vermeer.