dimarts, 31 de maig de 2016

Amor, coneixement i compromís




Bertrand Russell. En què crec jo. Selecció de fragments.


La bona vida és la que està inspirada en l'amor i guiada pel coneixement.

 

El coneixement i l'amor són, ambdós, extensibles de forma indefinida; és per això que, encara que la bona vida es pugui aconseguir, sempre es pot imaginar una vida millor. Ni l'amor sense el coneixement, ni el coneixement sense l'amor poden originar una bona vida.

 

La vida no hauria d'estar tan estretament regulada o ser tan metòdica; els nostres impulsos, si no són absolutament destructius o perjudicials pels altres, haurien de tenir un joc lliure sempre que fos possible; hi hauria d'haver lloc per l'aventura. Hauríem de respectar la naturalesa humana perquè els nostres impulsos i desitjos són la substància a partir de la qual s'ha de realitzar la nostra felicitat. És inútil donar als homes alguna cosa considerada "bona" de forma abstracta; hem de donar-los alguna cosa desitjada o necessitada si ens volem afegir a la seva felicitat.
 
  
  Matemàtic, filòsof, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (1950), Russell és considerat un dels intel-lectuals més brillants del segle passat. Més enllà del seu treball acadèmic i dels llibres de divulgació sobre diversos temes que va escriure, cal destacar la seva mirada lúcida i el compromís ètic i social que va mantenir al llarg de la seva vida. Crític amb el poder de la religió i de l'estat, es revolta contra la por i les supersticions i es declara a favor del lliurepensament. Participà en nombrosos actes pacifistes i antinuclears. Per Russell, calia utilitzar la ciència de forma sàvia. L'aportació que féu a la pedagogia també va ser molt important, provocant els recels dels estaments més conservadors de l'època.  
  La seva Autobiografia, escrita pocs anys abans de la seva mort, comença amb aquestes paraules: "Tres passions simples però irresistiblement fortes han governat la meva vida: el desig d'amor, la cerca de coneixement i una aflicció insuportable pel sofriment de la Humanitat".

  Altres obres: Per què no sóc cristià, Història social de la Filosofia, La meva concepció del món, Assaigs impopulars... La majoria estan traduïdes al català i/o al castellà.



Russell, assegut, en una concentració pacifista. Tenia més de 90 anys.

  
  En què crec jo. Bertrand Russell. Pròleg de Fernando Broncano. Traducció de Mercè Capdevila Pujol. Editorial Proteus, 2011. 


dimecres, 25 de maig de 2016

Mirar, dir


  
  Mirar no només és contemplació i reflexió sinó també acció. En la contemplació hi pot haver com a molt un anhel d'una certa transformació, conscient o no, però és en l'acció quan aquella adquireix la plenitud. Mirar, tal com entenc aquesta paraula, significa també proximitat, comprensió, ètica del compromís, un indefugible tenir cura de, unes dosis de creativitat i de resistència. Mirar s'enriqueix amb el recordar, es reforça amb tota una colla de vincles que s'estableixen amb naturalitat
  Una mirada no solament implica la vista sinó també el tacte i els altres sentits. Mirar és millorar personalment, aprendre dels errors comesos. Una mirada atenta neix de l'interior i es projecta cap enfora per tornar altre cop endins amb un coneixement molt més ric. No sempre és fàcil. Això sí: la mirada ha d'intentar ser humil i honesta. 
  Després vindrà el dir, que és consubstancial a la mirada, si es vol, però que també expressa amb paraules tot allò que s'ha conegut, s'ha sentit. Potser no tot, és cert, això és impossible, però sí una part o, millor, l'essència d'uns fets que mai més no podran tornar a ser idèntics.

  Com heu pogut observar, El desert blau, després de dos anys i mig d'existència, muda, de mica en mica, cap a un nou format. Aquests petits canvis que ja s'observen no acabaran, però, aquí. És un projecte en moviment, s'anirà fent i enriquint amb noves idees (això espero). Amb lentitud, potser, però sense treva.

  S'intentaprojectar noves mirades sobre una realitat que ens sorprèn, ens pertorba, ens indigna, però on també cal saber captar les innombrables meravelles que ens ofereix. 
  
  Un dels canvis més visibles que haureu notat és la incorporació d'un menú horitzontal, més còmode, potser, per a tothom. Aquests són els apartats:
 

 Històries del present. Volen ser petites cròniques de la vida quotidiana. Algunes coses que han passat en els darrers dies o que seran notícia en un futur proper, un comentari o reflexió sobre alguna qüestió d'actualitat, ja sigui viscuda o extreta d'algun lloc. A vegades prenent com a punt de partida una anècdota, un gest...

Contemporanis. Apunts sobre personatges rellevants de la història que han realitzat una tasca cultural d'interès però que també s'han destacat per la seva dimensió humana. Més que la proximitat temporal és això darrer que ens els fa ser contemporanis. Alhora també es parlarà sobre fets històrics no massa coneguts o que han restat als marges dels discursos més oficials.


Literatura. Es faran ressenyes o crítiques de llibres (no necessàriament actuals), mirades sobre determinats aspectes del món literari. Periòdicament s'inclouran passatges literaris, ja siguin extrets d'una novel-la, d'un assaig, d'un dietari o aforismes. Hi haurà un interès particular en el periodisme literari (sobretot el que s'ha fet o es fa en català).


Art. Escrits sobre pintura, escultura, cinema, música...Fets i comentaris a l'entorn de pel-lícules, quadres...o bé sobre artistes que han excel-lit en aquests camps. Fins i tot, alguna vinyeta d'humor, si s'escau.

Ciència i medi ambient. No hi ha dubte que la ciència té una influència cabdal en la nostra societat, però en molts mitjans encara ocupa un lloc residual. És per això que cal reivindicar la ciència com a cultura, com una forma d'humanisme que neix de l'ètica. Es farà esment també en la relació de les disciplines científiques amb les humanitats. Hi haurà, a més, un espai on s'exposaran breus històries de la ciència i la filosofia, així com diverses reflexions a l'entorn de la ciutat i de la natura

Relats. Un lloc per a la literatura de ficció però també per a la no-ficció, basada en fets i/o elements trets de la realitat. Narracions curtes, contes... que neixen d'un fet històric, viscut o bé fruit únicament de la imaginació, tot i que aquesta mai no és capaç de sostreure's del tot de la realitat.



  Espero que tot plegat us pugui interessar. No estic d'acord, però, amb divisions estrictes. Poden haver-hi temes que beuen de diversos apartats i poden passar de l'un a l'altre amb facilitat; pe bé, en tot cas l'exposició pot servir d'orientació.
  No serà fàcil (per temps i coneixements), però s'intentarà acomplir tot el que s'ha indicat. Així mateix, tots els suggeriments que feu seran benvinguts. Gràcies per avançat i salut. 

Nota (afegida el 30 d'agost): Intentaré que a partir del setembre la publicació pugui tenir una periodicitat més regular. Possiblement setmanal. Aquest és el meu compromís. Ja us informaré en breu.