tag:blogger.com,1999:blog-88352532223353531592024-03-19T09:51:40.334+01:00 El desert blauEl desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.comBlogger111125tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-12506378525593397812018-06-30T00:42:00.001+02:002019-03-20T19:31:03.699+01:00Cap a on va el món?<div>
<br /></div>
<div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 13.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">El món té un futur tan incert que fer-ne prediccions resulta, com a mínim, una temeritat. Podem intuir cap on ens portaran alguns camins, però poca cosa més. Els experts en les diverses matèries ho faran amb més coneixement, però hi ha factors tan incontrolables que fa que sigui, tot plegat, molt complicat. Això ha passat sempre, però en la nostra època tot va amb una celeritat extraordinària que no ens deixa massa temps per a reflexionar.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">La ciència, no podia ser d'una altra manera, hi té molt a dir. Però aquesta i,per tant, també el nostre món només podrà tenir futur (un futur humà i respectuós amb les persones i el medi ambient) si viatja al costat de les bones pràctiques ètiques. Una ciència sense ètica és com un ocell sense ales; pot anar fent, amb més o menys fortuna, però no arribarà massa lluny. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3Bn4WDwKTI2sjGqim3Dqvd_QEUHz84gSXyg7Mwqdue76aGJwqiR-iMcOvv0VHYKJM-TZv5iqvJ5r8RXbyzQYD30N-YhdzSuakxiKr1bxko5_Xkk-9IQf70dPp0DAwRqk0DUQxkt4MOzLH/s1600/KLEIN.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="727" data-original-width="1085" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3Bn4WDwKTI2sjGqim3Dqvd_QEUHz84gSXyg7Mwqdue76aGJwqiR-iMcOvv0VHYKJM-TZv5iqvJ5r8RXbyzQYD30N-YhdzSuakxiKr1bxko5_Xkk-9IQf70dPp0DAwRqk0DUQxkt4MOzLH/s640/KLEIN.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Yves Klein</span>. <em style="background-color: #f3f3f3; border: 0px; font-family: "Open Sans", Verdana, Geneva, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-align: left; vertical-align: baseline;">La grande Anthropométrie bleue (ANT 105), ca. 1960</em><em style="background-color: white; border: 0px; font-family: "Open Sans", Verdana, Geneva, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-align: left; vertical-align: baseline;">.</em></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Al segle XX vam crear artefactes que podien destruir tota la Terra; ara, en els temps presents, s'hi ha afegit una nova amenaça que ja no podem controlar: la creació humana ha superat el monstre creat pel doctor Frankenstein. El món posthumà sembla que ja el tenim aquí, però hem après a ser humans?</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Disciplines com la bioètica o la tecnoètica continuaran sent molt necessàries en els propers anys, i objecte d'estudi profunds. Al llarg del segle XX i part del XXI, la política sense escrúpols i el militarisme s'han fet seva, moltes vegades, la ciència per a fins no precisament ètics. La pressió damunt dels científics ha estat enorme. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Voldríem esmentar els físics Joseph Rotblat i Max Born, els quals al llarg de la seva carrera van saber reflexionar i actuar com i quan calia sobre les relacions entre ciència i ètica.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Rotblat va abandonar el Projecte Manhattan quan va saber que els alemanys no construïen la bomba. Fou l'únic que va prendre aquesta decisió per una qüestió moral. Niels </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Bohr l'havia inspirat sobre la responsabilitat dels científics. </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Rotblat, després de la guerra, va estudiar medicina nuclear i va promoure campanyes a favor de la no proliferació nuclear. Amb Bertrand Russell, Albert Einstein i Max Born, entre d'altres, va fundar les conferències Pugwash sobre ciències i assumptes mundials. La seva intenció era aproximar científics de països enfrontats i incidir en els governs per a la recerca de la pau i de la concòrdia mundials. Joseph Rotblat i el Moviment Pugwash van rebre el Premi Nobel de la Pau l'any 1995.</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"> </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Max Born, un dels físics més brillants del segle XX, sobretot en l'àmbit de la mecànica quàntica, s'havia preocupat com distingir suficientment
entre l’entusiasme per a l’activitat científica i la utilitat d’aquesta per a la
humanitat. En una ocasió havia dit: "</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">La meva generació es va dedicar a la ciència per la ciència i creia que mai
podria conduir al mal perquè la recerca de la veritat es bona per si mateixa”. No va ser així. Les bombes d'Hiroshima i Nagasaki van ser un trauma que l'ésser humà hauria de carregar sobre les seves espatlles. Calia replantejar els camins que la ciència hauria de recórrer. La consciència ètica en la ciència moderna té precisament en Born un dels seus principals exponents.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Avui, els científics també volen ser escoltats en les grans decisions. D'a</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">llò
que s’investiga, d'allò que es crea, potser no en som prou conscients de la seva utilitat. La recerca és
un plaer pel científic, pel que té de bell i d'estimulant. Fa allò que li agrada. Si serveix pel bé de la
humanitat, evidentment és una satisfacció afegida. I la gran majoria de dones i homes científics treballen intensament en aquesta direcció. D'ells depèn en bona part, doncs, el futur de la humanitat.</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Bibliografia:</span><br />
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br />
<i>-Què és l'ètica aplicada?</i> Michela Marzano. Traducció de Judith
Cobeña i Guàrdia. Editorial Proteus.<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">-<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ciencia y conciencia en la era atómica</i>.
Max i Hedwig Born. Alianza Editorial.<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br />
<strike style="font-family: arial, sans-serif;">-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</strike></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><b>NOTA (30-6-18)</b> </span><br />
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><span>El desert blau</span> veurà reduïda la seva activitat, principalment per un motiu: la feina que comporta la participació en la publicació digital <a href="http://lanau.cat/"><span style="color: #073763;"><b>La Nau</b></span></a>, recentment creada. En tot cas, miraré que, un cop al mes, es pugui publicar un article. El proper, a finals de setembre, si tot va bé. Així que El desert blau us desitja a totes i a tots un molt bon estiu. Gràcies i a reveure.</span><br />
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><b><br /></b></span><br />
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><b>NOTA (30-9-18)</b></span><br />
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Bé, han passat tres mesos del darrer escrit. La participació a La Nau no em deixa massa temps per continuar publicant, de moment. Així que El desert blau<span style="color: #073763; font-weight: bold;"> </span>s'atura indefinidament. Qualsevol canvi ja us ho faria saber. Us convido a donar, si voleu, un cop d'ull als articles publicats en aquests gairebé cinc anys, si encara no els heu llegit. També us animo a seguir cada setmana La Nau. Moltes gràcies per la vostra atenció. Ha estat un plaer. Salut!</span><br />
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><strike>--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</strike></span><br />
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><strike><br /></strike></span>
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: black; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</div>
El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-61528780399651457152018-05-30T12:51:00.000+02:002018-05-30T21:50:09.627+02:00Et trobo a faltar, Antígona<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /><br />Els mites antics són plenament contemporanis. Per això han travessat els temps sense perdre un bri d'actualitat. Ens parlen directament al cor, ens interpel-len sobre les passions i les actituds humanes; en això poc hem canviat. Molts d’aquests mites van ser incorporats a les primeres tragèdies gregues. <i>Antígona</i>, de Sòfocles, és una de les més conegudes. Segles després, altres autors, inspirant-se en l’obra del tràgic grec, van escriure la seva <i>Antígona</i>. Al segle passat trobem les versions de Salvador Espriu o la del francès Jean Anouilh. Avui, parlarem d'aquesta darrera.<br /><br />Anouilh escriu l'obra en uns moments dramàtics. Són els temps de l'ocupació nazi de França. Així, a la rebel Antígona, enfrontada al seu oncle, Creont, rei de Tebes, se l’ha vista com una al-legoria de la Resistència. <br /><br />L'obra, a diferència de la de Sòfocles, se situa en un entorn més quotidià, centrant-se en les pulsions més internes dels personatges.<br />Se'ns descriu, en el pròleg, la petita Antígona com una “noieta prima, poca cosa i introvertida”. En canvi, la seva germana Ismene, és “rossa, bonica i feliç”. La mort, en combat mutu, dels seus germans, és en la base de l'obra. Antígona desitja enterrar Polinices, “el brètol, el bergant”, com s’ha fet amb el germà que ha defensat la ciutat, Etèocles. Creont ha ordenat no enterrar Polinices. Qui violi aquesta llei, també haurà de morir. Antígona, malgrat tot, ja ha decidit què fer. No pensa fer-se enrere, ni li dirà res a la seva germana: "Cadascú el seu paper".<br /><br />La noia, en el dia indicat, s'ha aixecat d'hora: “El jardí encara dormia (...) És bonic un jardí que encara no pensa en els homes”. Quan Antígona haurà cobert el seu germà, és a dir, haurà desafiat la llei, la veurem encara més segura del que ha fet, més orgullosa. Les seves petjades, "com d'ocell", són descobertes, poc després, pels soldats, prop del lloc on reposava el cos de Polinices.</span><br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPBm-TRhcPNxj9mkpjtObElv_0c5KXUYzAmkt9DulxfETU4SszYGwKNKiKqvrYvI_4WlXg_TxOJtRqJRJ_XAMwoKkzat-qFCsmWqU75xVSNsmVdD2QaeMZyyOGu1qeMueiz2HMvebZcRja/s1600/antigona2.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="231" data-original-width="340" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPBm-TRhcPNxj9mkpjtObElv_0c5KXUYzAmkt9DulxfETU4SszYGwKNKiKqvrYvI_4WlXg_TxOJtRqJRJ_XAMwoKkzat-qFCsmWqU75xVSNsmVdD2QaeMZyyOGu1qeMueiz2HMvebZcRja/s400/antigona2.jpeg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fragment de la portada d'una de les edicions franceses de l'obra d'Anouilh.<br />
Éditeur: La Table Ronde. Collection: La petite vermillon.</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Els moments més emotius i majestuosos de l'obra els trobem en el cara a cara entre Antígona i Creont. És una tragèdia sense esperança, però hi ha moments en què sembla que les coses podien haver anat d'una altra manera. Creont, malgrat que la noia hagi violat la llei, li vol estalviar la mort: “Et vull salvar, Antígona”. Però aquesta es manté fidel a la seva consciència: "No estic obligada a fer allò que no vull”. En canvi li diu al seu oncle: "Faci el que hagi de fer".</span><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Creont, va decidir un dia exercir de tirà. Pensa que les lleis de la ciutat han d'estar per sobre de la consciència individual. Tot i que, com tots els tirans, menysprea els seus ciutadans. Antígona és tossuda, no es penedeix de res, es pregunta què cal fer per ser feliç. Peca potser d'un excés de puresa? A la fi, però, la seva mort serà ben absurda. El Cor, resignat, declama: “Sense la petita Antígona, és veritat, tots haurien pogut estar molt tranquils” (...) "Però ara s’ha acabat”. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En l’obra de Sòfocles, Antígona representa i defensa les normes divines i no escrites (no així en l'obra d'Anouilh, sense contingut religiós), mentre que Creont defensa l’ordre humà, les lleis de la ciutat, instaurades, val a dir-ho, amb el seu poder absolut. Hi ha un xoc entre la voluntat natural i la pietat familiar d'ella, amb la voluntat personal i arbitrària del tirà. Així, la llibertat, la dignitat humana i la consciència personal estan en joc. “No vaig néixer per compartir odi, sinó amor”, dirà Antígona. S'ha dit que sense aquesta no hi hauria poesia ni revolució; sense Creont, però, no hi hauria ni llei ni ordre. La lluita entre la raó d’estat i la consciència individual ha estat un tema eternament vigent en la història de la humanitat.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ismene, la germana d'Antígona, té més protagonisme en l'obra d'Anouilh que no pas en la de Sòfocles (en aquesta darrera desapareix a mitja obra). És un personatge important, tanmateix. No és tant radical com Antígona; per uns representa el seny, la prudència; per altres, la covardia. D'Ismenes i d'Antígones, però, la història en va plena. No és fàcil saber el paper que cal fer en cada moment. En el món d'avui, quina de les dues tindria més possibilitats de triomfar? Escollir el camí adient per fer front a les injustícies mai no ha estat fàcil. Pel poder, la resposta ha consistit amb més repressió o, en el millor dels casos, permetre els mínims canvis possibles per tal que les coses continuïn, en línies generals i amb excepcions, de la mateixa manera.</span><br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">-<i>Antígona</i>. Jean Anouilh. Traducció de Lluís Hansen. Editorial Comanegra-Institut del Teatre.<br /><br />-<i>Antígona</i>. Sòfocles. Introducció, traducció i notes de Joan Castellanos i Vila. Edicions de La Magrana.</span><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
</div>
El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-58189074850691861282018-05-15T19:24:00.000+02:002018-05-19T13:12:13.175+02:00Édouard Boubat: la poètica de l'instant<br />
<br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: #f3f3f3;"><span style="color: #4c1130;"> “Prefereixo
el matí (...) just després de la pluja”</span></span></span></b><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> </span></b><br />
<span style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><b><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></b><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">E. Boubat</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">És tan real que sembla un somni. Hi soc, però sense ser-ne conscient. Les imatges es succeeixen amb parsimònia i claredat. Em passejo pel seu interior, o són elles que van al meu encontre? La sala que acull l'exposició s'ha transformat en un immens plató de cels grisos i de somriures lleugerament esbossats. Ho sé: l'autor d'aquestes fotografies és un gran artista, però a diferència de Cartier Bresson, posem per cas, poca gent del nostre país el coneix o n'ha sentit a parlar. És Édouard Boubat (1923-1999). Si heu anat seguint <i>El desert blau</i> ja haureu vist que en alguns escrits s’hi havien reproduït imatges seves. Avui li dediquem tot un
article. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBv6P_yn6nSsWjpaOVkPT2XIal0HiSPf4m6BSYo0jf3f2U1Q78X8sDSDOOcCDMl7X4hP7OYeaRJsQxmJnnQvn7JutXscO4DGuYoePuh1CsRX6UgEXCQ4vh_AbfueMeERbMmkd39PU3rRLR/s1600/BOUBAT12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="424" data-original-width="630" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBv6P_yn6nSsWjpaOVkPT2XIal0HiSPf4m6BSYo0jf3f2U1Q78X8sDSDOOcCDMl7X4hP7OYeaRJsQxmJnnQvn7JutXscO4DGuYoePuh1CsRX6UgEXCQ4vh_AbfueMeERbMmkd39PU3rRLR/s640/BOUBAT12.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Pont des Arts</i>, 1954.</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El títol de la mostra, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Édouard Boubat: la poètica de l’instant,</i> consisteix en una cinquantena d’imatges del fotògraf francès que reflecteixen, en la seva gran majoria, el París dels anys cinquanta. Boubat és un dels màxim
representants de l’anomenada fotografia humanista francesa, al costat del mateix Henri Cartier Bresson, Robert Doisneau, Izis Bidermanas
o Willy Ronis. </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">És, també, un dels reporters més insignes de París (i d'altres llocs del món).</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Intenta capturar la llum i el gest poètic més sorprenent i senzill alhora. En part, cerca el
surrealisme en allò quotidià, la complexitat que s’amaga en la simplicitat. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">En alguna ocasió havia dit: “La inflació d’imatges pot empobrir les coses”. Avui, si encara visqués, veuria que aquestes paraules tenen encara molt més sentit, en l'era dels mòbils i de les noves tecnologies.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC2G7nklNwRbxk0nCk-btnyxHiUdsduXrm2AMfBG__u2Scy9QL7h1SPkavIL9MKCFHEj3Z68azsIaoh4tA02n72NSe1TnyXhcyLCeQX_3zApJJBwsSTDTeowBku4nPD3wgeUvPs6yduDN3/s1600/boubat+12.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="736" height="362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC2G7nklNwRbxk0nCk-btnyxHiUdsduXrm2AMfBG__u2Scy9QL7h1SPkavIL9MKCFHEj3Z68azsIaoh4tA02n72NSe1TnyXhcyLCeQX_3zApJJBwsSTDTeowBku4nPD3wgeUvPs6yduDN3/s400/boubat+12.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Leila</i>, 1958.</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Durant bona part del temps que m’he passat
allí, no m’he topat amb ningú més, si exceptuem un parell de vigilants, de
rostre inexpressiu. Tot i això, gaudia d’una llibertat total, com si nedés a mar obert, sense cap esforç.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Observo minuciosament retalls de vides quotidianes. Boubat estima la seva ciutat i les persones que la seva càmera captura. Hi reconec, per exemple, la</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"> Leila, el seu amor durant molts anys.</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"> La va retratar en nombroses fotografies.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">La seva obra es caracteritza per un profund humanisme. Transmet una emoció serena, continguda. </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Em fixo en un autoretrat
del fotògraf, al seu pis de la rue Jean-Leclaire, de l’any 1950. Allò que em mereix l’atenció, més enllà de la pròpia imatge de l’artista amb la seva eina de treball, són l’espai i els objectes que l’envolten, des de diverses
fotografies seves i d'altres de més antigues, penjades a banda i
banda del mirall, fins a un gerro d’on sobresurten llargues branques amb petites flors, així com diversos gots disposats ordenadament i de cap per avall
sobre la superfície del moble. En el mateix espai on s’ha situat l’artista, una figura que representa un àngel
sembla donar la benvinguda perquè puguem contemplar aquell petit univers
quotidià. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Altres fotografies: la d’una nena, abrigada
fins al capdamunt, que porta entre els seus braços una barra de pa gairebé més llarga que ella.
Sobre aquesta imatge, n’observo una altra d'una pastisseria,
probablement ja desapareguda. Més enllà, dues noies juguen en un carretó;
a la banda dreta, una noia, nua i embarassada, mira directament l’espectador;
a la part inferior, una imatge hivernal: la neu, una cruïlla de carrers, un gos que juga amb un home, mentre una dona, aliena a tot això, travessa el
carrer amb celeritat; finalment, a l’extrem dret inferior, una fotografia esbossa una escena d’una pel-lícula; no he
arribat a identificar el seu nom ni cap dels personatges que hi apareixen... Un moment. L'actriu és Ingrid Bergman? Sí, n'estic segur. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdrQuy1PiQE7PcMtvC8tPF7KFvU0TLGQiEOVyx56tnpXiJ9-RKke1zLtJwS2z9QWuXMjQW2Ni6BGLgqWDZk3i8SsusyAguwUlju0iYr_lNcM4vqTkU9dJY5hukApVSQheKGLFN2wm1BAwT/s1600/boubat11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="1146" height="390" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdrQuy1PiQE7PcMtvC8tPF7KFvU0TLGQiEOVyx56tnpXiJ9-RKke1zLtJwS2z9QWuXMjQW2Ni6BGLgqWDZk3i8SsusyAguwUlju0iYr_lNcM4vqTkU9dJY5hukApVSQheKGLFN2wm1BAwT/s640/boubat11.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Jardin du Luxembourg,</i> 1955.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">A l'altra banda de la sala, una de les seves fotografies més conegudes. Mostra un racó del parc de Luxemburg totalment nevat; sota uns
arbres àrids i nus, com figures vestides de negre, una
multitud d’infants juguen sobre la neu, talment com un dels quadres hivernals de Brueghel el Vell. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Quan visitem una ciutat ho fem, moltes vegades, acompanyats de l'obra d'un escriptor, d'un fotògraf o d'un pintor. La ciutat ens transforma, potser perquè la mirem amb uns altres ulls, l'empremta deixada pels artistes. La poesia de Boubat, per exemple, viu en els carrers, esperant que algú la capturi i se la faci seva.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"></span></div>
<br />
<br />El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-44408307218292841912018-04-30T00:37:00.000+02:002018-04-30T18:03:08.601+02:00Un periodista a la Grècia arcaica<span style="color: #0b5394; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><b>Els set savis i uns quants més</b></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; line-height: 150%;"><span style="font-size: 10pt;"> </span></span><span style="font-size: large;"><br /> </span><br />
<span style="font-size: medium;"><span style="background-color: #f3f3f3;"><b><span style="color: #741b47; font-size: large;"> </span><span style="color: #444444;"><span style="font-size: large;"> </span> “Penso que algú altre encara es recordarà de nosaltres”</span></b></span><span style="color: #444444;"><br /><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"> </span></span></span><span style="color: #444444; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Safo</b> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></b>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Delfos,
principis de primavera, any 580 a.c.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> </span><br />
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> Havia
estat acomiadat del diari on treballava. Un ERO d’aquests que, de tant en tant,
tenen lloc a les empreses i, en particular, a la premsa d’aquest país i del món sencer. Així
que, de sobte, em vaig trobar sol i nu davant d’un futur incert. Però,
fugint de l’angoixa momentània i del desànim, no m’ho vaig pensar ni tres
segons sobre allò que em calia fer: havia arribat el moment de convertir-me en un
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">freelance</i>. Ja ho sé, la paraula <i style="mso-bidi-font-style: normal;">esnobeja</i> una mica, però no n’he trobat
una altra de més apropiada. Què hi farem.</span><br />
<span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Esperava
amb delit la primera crònica però no m’amoinava massa si després no la podia
oferir a cap mitjà. Tanmateix, no van passar ni quinze dies quan s’esdevingué
l’oportunitat. No recordo ni com ni qui em va fer saber no sé què d’un simposi que s'havia de celebrar a la bella ciutat de Delfos.
De fet ja feia uns dies que havia partit d’Atenes en un carro atrotinat empès
per dos cavalls cercant alguna notícia d’interès. El propòsit inicial era
aturar-me allí on creia que podia produir-se quelcom d’atractiu per ser narrat. Prenia notes sobre diversos esdeveniments però quedaven lluny d’una crònica. No
aconseguia donar-hi una forma coherent. Va ser més aviat l’atzar, doncs, allò que
em va portar a Delfos, travessant tota la Beòcia. </span><br />
<span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Vaig arribar a la ciutat en un
matí clar i assolellat, bé que feia més aviat fred. La gent, fent rotllanes, ja en parlava. Mesos
després encara hauria de recordar amb emoció aquell dia. Ara que hi penso: hauria
pogut cobrir algun conflicte, amb centenars de llances flamejants al sol i amb tota l’èpica
dels combats, o escriure sobre alguna cursa o anècdota dels Jocs Olímpics que justament s'esqueien en aquell any; però això, la veritat, no m'interessava massa. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Allò que feia gairebé únic l'esmentat simposi és
que allí, a Delfos, hi coincidien una colla de personatges que hom tenia per
savis i que ja eren coneguts a tot Grècia. </span><span style="color: #262626; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Més endavant se’ls va anomenar els set savis. Per primera
vegada els podia veure </span></span><i style="color: #262626; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">in situ</i><span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">. No cal dir que estava com exaltat d'emoció. Quan va arribar el moment, no em vaig trobar uns sants
laics amb una aureola gairebé mítica sinó uns homes ben normals, de carn i
ossos, com tots nosaltres, amb les mateixes virtuts i alguns defectes, però
sens dubte amb una perspicàcia i una intel-ligència que m'ha costat retrobar en algú altre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Em
consta que vint-i-cinc segles després la gent encara sap qui són i en parla amb
molt de respecte. Tot i que només en coneixeu, ciutadans del
segle XXI, una minúscula part del que van dir i del que van escriure. La major
part de la seva obra s’ha perdut per sempre. Com la de molts poetes i filòsofs contemporanis.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHV93BpY48yS3yhg6bPjiUemn8ea7SzBEl-sARUJfi5XN86vZhMVp1Mg8rNhp-JWSnzPV7eea95wmN0SBoV10kev9d8YKatEKw_jat57Y5R5M7_K61VXIdhQ2A6A3_GRAZVdk8HbmKiN_T/s1600/stael6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="984" data-original-width="1200" height="326" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHV93BpY48yS3yhg6bPjiUemn8ea7SzBEl-sARUJfi5XN86vZhMVp1Mg8rNhp-JWSnzPV7eea95wmN0SBoV10kev9d8YKatEKw_jat57Y5R5M7_K61VXIdhQ2A6A3_GRAZVdk8HbmKiN_T/s400/stael6.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nicolas de Staël.<i> Méditerranée</i> (1952).</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">L’esdeveniment
té lloc en una petita àgora del centre de la ciutat, prop del temple dels Alcmeònides (més tard, temple d'Apol.lo). Allà s’hi han col-locat unes taules de fusta i uns divans, també de fusta. El </span><i style="color: #262626; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">sympósion </i><span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">no</span><i style="color: #262626; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> </i><span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">hauria de diferir massa dels que sovintejaven per les nostres contrades:</span><span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> és a dir, una tertúlia, un banquet en comú, amb un àpat fet d’espècies mediterrànies.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Damunt les
taules, uns gerros de ceràmica guarnits amb unes pintures d’unes delicades figures
negres que representaven, en la seva major part, escenes de la vida quotidiana,
allunyades de tota trascendència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Un vent
de llevant suau. Ens ve de l’altra banda de les muntanyes. El mar, brilla com exaltat. Unes orenetes, formant un triangle equilàter gairebé perfecte, travessen el cel amb celeritat, com si anessin a cobrir alguna urgència. Als arbres, els rossinyols no
paren de crear belles melodies. <o:p></o:p></span><br />
<span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">A
l’entrada del </span><i style="color: #262626; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">sympósion</i><span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> un home i una
dona reparteixen papirs amb fragments i poemes dels autors presents i també d’altres ja morts fa uns anys, com els poetes <b>Alcmà</b> i <b>Arquíloc</b>. També n’hi han d’<b>Alceu</b>
i de<b> Safo</b>, ja entrats en la maduresa, considerats els millors poetes del moment. Aquests versos ens parlen de l’amor que ve d’una mirada, "una mirada que
escalfa com el foc", la melangia del pas del temps, el gaudi de l’instant
present, la feixuguesa de la guerra...</span><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span><br />
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Agafo un
papir a l’atzar. Hi llegeixo alguns dels versos d’Alcmà: “Avança, doncs, en
lloc del ferro (les armes) el bell so de la cítara”. Més avall, a l'esquerra, del mateix autor:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Musa, deixa de banda les guerres i celebra
amb mi les noces dels déus, els banquets dels homes i les festes dels
benaurats”. Això és el que van a fer, doncs, aquells bons homes i dones.
Nosaltres, una mica més enllà, els contemplem amb emoció i, en silenci,
podrem seguir la tertúlia. Això sí, a l'hora de l'àpat serem amb ells.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Al cap
d'uns minuts, l'aire s'ha aquietat, el regust
de sal impregna les robes, el temps sembla com immobilitzat. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEissxb9WRgsif_fdD6Ee4-u-uk7GGwLRh6FdNokH1YPsyTltHjDi_v3sZABUvaSfEOfIfcZ8hq8iuCUPyNfnJqo-_4p6BP4mJeYOHZ5_x53ju_Cw72qtin0leKdYmu-nkSXjdHEnuvD24-W/s1600/grecia1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="327" data-original-width="640" height="324" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEissxb9WRgsif_fdD6Ee4-u-uk7GGwLRh6FdNokH1YPsyTltHjDi_v3sZABUvaSfEOfIfcZ8hq8iuCUPyNfnJqo-_4p6BP4mJeYOHZ5_x53ju_Cw72qtin0leKdYmu-nkSXjdHEnuvD24-W/s640/grecia1.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pintura grega sobre fusta del segle VI a.c, conservada al Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A mitja tertúlia (algú devia tenir gana), els plats comencen a lliscar per sobre la
taula; els aliments es van succeint: puré de fava, pans de llavor de
cascall, de lli i de sèsam, confitura, pomes, pastís de sèsam, d’oli i de mel, pastís
de fruits secs, grans de blat, codonys, most de raïm, coca de mel i sèsam, vi, formatge... </span><br />
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El vi es beu amb calma agradosa, sense
estridències. "Com l'art de la paraula o de la pintura", ha afegit un ciutadà que tenia al meu costat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">L’entorn s'alimenta d'herbes i flors de tot tipus; fins ara no m'hi he fixat: jonça,
crisantems, murtra, violetes, roses, llorer... En un racó, prop de l'entrada, unes
figures fetes de ceràmica blanca representen Apol-lo i Hades. Tampoc no m'hi havia fixat quan he entrat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Un cop
acabat l’àpat, han començat les cançons. Els convidats es passen una
branca de llorer i de murtra perquè continuïn la peça musical que un altre
ha començat. La resposta també pot ser una altra cançó. L</span><span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">a gent, tot seguit, es posa dempeus. S'hi barregen música, poesia i dansa (és el que s'anomena </span><i style="color: #262626; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">mousiké</i><span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">, “l’art de les muses”), una activitat no només intel-lectual sinó també emocional.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El cel pren un color porpra. La llum del sol és com un fil de cosir a punt d'esquinçar-se.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">A
continuació, un per un, els set savis comencen a recitar,
amb paraules precises i amb un to greu, sense orgull ni pedanteria, algunes de
les seves cites més famoses. Els seus pensaments són discutits després pels seus companys i pel públic, però només quan cadascú acaba la seva intervenció. Escoltar i, després, parlar i discutir. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Heus ací algunes de les reflexions que vaig poder transcriure:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Cleòbul de Lindos: </span></b><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La
mesura és la cosa millor/<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>Sigues
amic d’escoltar, no pas de xerrar/ No facis res per la violència/ No castiguis
als criats mentre beguis, ja que semblarà que no pots suportar al vi.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Soló d’Atenes</span></b><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">: Res en
excés /Fuig del plaer que procura desgrat /No adquireixis amics ràpidament i no
rebutgis massa de pressa als que ja tens /Aconsella no allò més agradable, sinó
les coses millors als ciutadans /No diguis el que no has vist /Mantingues l'honradesa, val més que un jurament.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Quiló d’Esparta: </span></b><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Coneixe't
a tu mateix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">/</b>Quan beguis no parlis
massa; perquè t’equivocaràs /No te’n riguis del desgraciat /Que la teva llengua
no et vagi més de pressa que el pensament /Domina el teu caràcter /En el camí no t'afanyis a avançar.<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p></o:p></b></span><br />
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Tales de Milet: </span></b><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Recorda
els teus amics, presents i absents /No embelleixis el teu aspecte, sigues
formós en els teus actes /No estiguis inactiu, encara que siguis ric /No et
creguis a qualsevol /Fes servir la mesura.<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p></o:p></b></span><br />
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 133.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Pítac de Mitilene (Lesbos): </span></b><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Coneix
el moment oportú /Allò que vols fer, no ho diguis; ja que si et va malament la
gent es burlarà de tu /El guany és insaciable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 133.8pt;">
<br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Biant de Priene: </span></b><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La gran
majoria dels homes són dolents /Escolta molt /No lloïs a un home indigne per la
seva riquesa /Guanya després de persuadir, no exercint la violència.</span><br />
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 133.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Periandre de Corint:</span></b><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Tot és
pràctica /La serenitat és quelcom de formós /Els plaers són mortals, les virtuts
immortals /La democràcia és millor que la tirania.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Aquestes i altres sentències seran recollides més endavant, a finals del segle IV a.c., per un
deixeble d’Aristòtil, Demetri de Falèron. Però això, els que estàvem allà
presents ja no ho veuríem. La vida és molt curta. I més ho és pels que vam viure fa 2600 anys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">De
sobte, però, ja al final del banquet, ens interromp un missatger, esbufegant, amarat de suor. S'adreça com angoixat als presents i ens diu lacònicament: "Ha mort Safo". L’alegria dels presents mor de cop, però algú, enmig del silenci sobtat, s'aixeca i recorda un dels seus versos més commovedors: “S’ha amagat la lluna/ i les
Plèiades; és mitjanit, i passa d’hora,/ i jo dormo sola”. En l’hora foscant,
el simposi colpit per aquesta notícia, també s'acaba apagant. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Un petit foc encès, una cara bonica, un vestit blanc, les ones del mar. Ja no recordo res més.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; tab-stops: 345.5pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 345.5pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 345.5pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">NOTES
SOBRE ELS SET SAVIS I LES SEVES SENTÈNCIES</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> Les
sentències, els aforismes dels set savis ens proposen una ètica popular de la
moderació i unes normes senzilles per a la vida quotidiana. Són concises i d'una claredat excepcional. Propugnen una mena d'idealisme del sentit comú, advocant per l’ordre, la pau i la concòrdia que poden ser
útils a la comunitat</span><span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">. </span><span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Són la primera temptativa per a una futura filosofia ètica, tot i que no tenen ni la
reflexió ni la profunditat de les escoles posteriors. En general en aquestes breus reflexions hi trobem un rebuig a la violència i a la supèrbia; en canvi enaltiran l'amistat, la pietat i la prudència. </span><span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">L'educació, la temperància, el seny, la lleialtat, l'experiència, el bon capteniment o l'enginy, són altres dels valors que apreciaran.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Aquesta saviesa senzilla es
dirigeix als altres (polis) i té, doncs, un sentit ètic i polític. No vol prohibir o instaurar lleis. S'adreça més a la convivència. L</span><span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">es seves paraules encoratgen i donen una mica d'escalfor a les vides de molta gent. </span><br />
<span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">C</span><span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">ontrasten amb els herois d’abans, de l'època homèrica, que eren més aviat guerrers; aquests, ara, són homes de pau i de diàleg. </span><span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Amb els savis passem, doncs, de la saviesa cosmogònica-teogònica a una de gnòmica, és a dir a una saviesa
moral basada en refranys i sentències. Una saviesa d’aquest tipus la podem
trobar d'alguna manera ja en els egipcis (vers el 2370 a.c.).</span><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">L'època arcaica és un període de grans canvis, un moment de
transició i de crisi de valors, de convulsions econòmiques i socials profundes. Un nou ordre s’està formant, la creença en la raó humana ja no és una qüestió només d'uns quants. En aquests temps comencen a néixer
les polis, s’inicia també l’expansió per la Mediterrània (artesania,
comerç...). Sorgeix també una mena de burgesia la qual enfront de l’aristocràcia demana
entrar en els assumptes d’estat. De fet, és a finals de l'època arcaica quan
té lloc la democràcia, en la qual personatges com Soló hi tenen un paper cabdal. </span><br />
<span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjipmoRPNvWQowFZ0vuVgqmPLzB2ZAd5WI5bWYn0_pA2-C5-18A8XKsn3xQGavoBwMfoDJmmFd0F117HheliZcCf6mCvVbyjUdjp0Kw3eDtA7aWTFM-FSemiK4cM38c9kfUYgjtFVq6aTyZ/s1600/set+savis1.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="346" data-original-width="594" height="371" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjipmoRPNvWQowFZ0vuVgqmPLzB2ZAd5WI5bWYn0_pA2-C5-18A8XKsn3xQGavoBwMfoDJmmFd0F117HheliZcCf6mCvVbyjUdjp0Kw3eDtA7aWTFM-FSemiK4cM38c9kfUYgjtFVq6aTyZ/s640/set+savis1.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Representació dels set savis. Crònica de Nuremberg (1493).</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">La
menció més antiga dels savis es troba en el </span><i style="color: #262626; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Protàgores</i><span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">
de Plató. Diògenes Laerci, en el segle III d.c., ens dona la llista més
habitual: Tales, Soló, Periandre, Cleobul, Quiló, Biant (o Bies) i Pítac. En la
majoria de les llistes que coneixem els únics que repeteixen són Tales, Soló,
Pítac i Biant. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A banda de la trobada de Delfos, Arquetim de Siracusa narra un encontre entre tots els savis a la
casa de Cípsel de Corint. Èfor parla d’un altre a la cort de Cres, a Sardes; uns
altres situen un simposi novament a Corint, per iniciativa de Periandre (tal com s'esmenta a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
banquet dels set savis</i>, de Plutarc). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Finalment,
fem un breu apunt sobre alguns dels savis. Tots ells van coincidir un dia de principis de primavera de l'any 580 a.c, a la ciutat de Delfos:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Tales</span></b><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">, nascut
a Milet, astrònom, geòmetra, és el que inicia la filosofia natural. Havia
pronosticat un eclipse solar el 28 de maig de 585 a.c. Allò que féu de Tales
filòsof és la seva voluntat manifestada en cada detall, en cada fenomen, de trobar-hi una causa
raonable. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Soló</span></b><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">, poeta
(un dels grans de l’època arcaica) i legislador d’Atenes. Considerat un dels pares de la democràcia grega. La seva política consistia, a grans trets, en el respecte a la justícia i el rebuig dels extrems i
dels abusos. Va fer de mediador entre els diferents sectors socials
enfrontats. És l'any 594 a.c. quan comença les seves reformes. La poesia, per a ell,
tenia una funció política. I així ho expressava en públic.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Biant</span></b><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> era
jutge. Buscava el bé i no el profit personal. Amb la famosa frase “La majoria dels homes són
dolents” hi volia expressar com n'és de difícil la conciliació entre la massa i l’individu. Hi ha un fons de pessimisme en les seves reflexions. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Anacarsis</span></b><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">, dit l’escita, és l’únic que no va néixer a Grècia. Va viatjar moltíssim, desitjós
de coneixements. Pertany, tanmateix, al cosmos grec, tot i que no deixa de ser un exiliat, però, entre els dos
mons, el bàrbar i el grec, en l’època que naixia, precisament, la democràcia. Va
viure en un carro i destacava per la seva austeritat. Fou saludat posteriorment
pels cínics. Quan en alguna ocasió un atenenc instruït es va burlar d’ell per
ser un bàrbar escita, es diu que li va contestar: “La meva pàtria és una
vergonya per a mi, però tu ets una vergonya per a la teva pàtria”.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Cleòbul</span></b><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">, un
altre dels savis insignes, va venir amb la seva filla, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cleobulina </b><span style="mso-bidi-font-weight: normal;">(també anomenada Eumetis)</span>, compositora d'endevinalles i d'enigmes. Era l'única
dona present en el simposi com a participant. Una sàvia, com així l'anomenava Tales, entre una majoria d'homes. Coneixia Safo. La seva mort la va entristir profundament. En comptes d'ocupar-se de la poesia lírica com aquesta darrera, va excel-lir més aviat en la poesia gnòmica. Aristòtil la cita en la seva <i>Poètica</i>. </span><br />
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Han passat 2600 anys. No hem oblidat els seus noms; les paraules que s'han conservat són ben actuals. L'emoció no s'ha apaivagat. És extraordinari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 133.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 133.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 133.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="color: #4c1130;"><br /></span></span></b>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="color: #4c1130;">Bibliografia:</span><span style="color: #262626;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 133.8pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">-<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los Siete Sabios de Grecia</i>. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vidas, enseñanzas y leyendas</i>. Johannes
Engels. Traducció de Lara Cortés. Editorial Crítica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">-<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los Siete Sabios (y tres más).</i> Carlos
García Gual. Alianza Editorial.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">-<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El naixement de la filosofia</i>. Giorgio
Colli. Traducció d’Anna Casassas. Edicions de 1984.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">-<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mitología y filosofía</i>. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los presocráticos</i>. Ángel Cappelletti.
Ediciones Pedagógicas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">-<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poemes lírics de la Grècia antiga</i>.
Introducció, traducció i notes de Maria Rosa Llabrés. Edicions de la Magrana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">-<i>Poesia
lírica grega</i>. Introducció i traducció de Joan Ferrer. Edicions de la El-la Geminada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 345.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #262626; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<br />El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-60390530025630728102018-04-15T12:15:00.000+02:002018-04-22T23:11:27.665+02:00La bondat<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> En el curs del seu
itinerari existencial, descrit amb exactitud en les seves famoses <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Confessions</i> (concretament en el capítol
VII), Agustí d'Hipona planteja, des d'una òptica cristiana, el problema del mal, en particular el seu origen. Si Déu és eternament bo, creador de l’Univers i de les coses bones, com és, però, que
existeix el mal en el món? Com s’ha pogut instal-lar dins del procés creatiu?
Existeix, veritablement, el mal? La nostra por a aquest és real i autèntica? </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">El pensador mediterrani
es qüestiona si és un mal allò que temem o el mal rau en el mateix fet de
témer. Però, d’on procedeix el mal, al cap i al fi? Potser s’ha de concebre no com una substància, sinó com una perversió de la voluntat, com acaba
dient Sant Agustí? </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Així mateix, què n’hem de dir de la crueltat? Se la pot considerar anterior al bé i al mal, una part constitutiva de l’ànima humana, una
pulsió de mort i destrucció i de poder sobre l’altre? És cert, no la podem negar. Hi és; no queda cap altre remei
que acceptar-la, doncs. Però sí que podem fer-hi
front. Amb quines armes? Doncs, amb amor, bondat i resistència (pacífica), per exemple. No n’hi ha cap altra, em sembla. Tot i que podem dir que en alguns
episodis de la història ha estat necessari (i en bona part justificat) emprar la violència per a salvar la
vida de persones innocents. En la lluita contra el feixisme, per exemple.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7KymzCwcGC1aCFkH5qTx2XwsCJyuPjnF9w6v0ZmQ6fxcRXk0MUc-Pbdxn-q5j1D74caXEI4q3zkDag7okHjFKdI2qN20uIDt4bzJZNxTT-gmMNjn8AjSXn-dbc4EWyMyyTrD0QlTqpgYW/s1600/ernst+haas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="423" data-original-width="640" height="419" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7KymzCwcGC1aCFkH5qTx2XwsCJyuPjnF9w6v0ZmQ6fxcRXk0MUc-Pbdxn-q5j1D74caXEI4q3zkDag7okHjFKdI2qN20uIDt4bzJZNxTT-gmMNjn8AjSXn-dbc4EWyMyyTrD0QlTqpgYW/s640/ernst+haas.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia de Ernst Haas. <i>Shadow on pavement </i>(1977). </td></tr>
</tbody></table>
</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Què
succeeix, en canvi, quan un ésser humà es regeix per una bondat immensa? És
possible eixir-ne amb èxit a la vida, en la relació amb l’altre, en un món,
d’altra banda, tan defectuós? Fixeu-vos que parlem de bondat, no del bé. Quantes vegades ha succeït que qui ha volgut fer el bé, ha acabat portant grans sofriments a la societat, a pervertir els mitjans emprats envers uns objectius que, de bon inici, podien ser nobles.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Dos personatges que simbolitzen, en certa
manera, dos tipus de bondat diferents i que són protagonistes en dues
novel-les de Dostoievski, ens poden aportar una mica més de llum sobre la
qüestió. Aquests individus són el príncep <b>Mixkin </b>i <b>Alioixa Karamazov</b>. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">El
primer, protagonista de </span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">L’idiota</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">, és
com un nen. Cortès, tímid, bo, ingenu, no ha viscut intensament. S’ha passat la
vida en contemplacions interiors. No ha sabut arribar a ser un home. D’una
puresa absoluta, és com un intrús en una societat formada per tota classe de
tipus humans. El contacte amb aquesta, doncs, serà brutal. No s'adapta a la condició humana. Tot i
això, enriqueix les vides dels que l'envolten. Però fracassa. No podia ser d’una
altra manera. La seva és una bondat angelical, celestial, d’una bondat, en
definitiva, que no sembla d’aquest món.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRpm8Bsp0uj08g5wvssJGWZJcePaTTw4b2sSpXS12Sox6ocQCNl1y4b5ione9XThOBpWAXMe7uvwluQel_PN-hqWRDX50vuVLd6LMCmLRRBR6g8JUMAsqeGfidC0rRCeyl_AasfWx3yIkg/s1600/roualt2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="630" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRpm8Bsp0uj08g5wvssJGWZJcePaTTw4b2sSpXS12Sox6ocQCNl1y4b5ione9XThOBpWAXMe7uvwluQel_PN-hqWRDX50vuVLd6LMCmLRRBR6g8JUMAsqeGfidC0rRCeyl_AasfWx3yIkg/s400/roualt2.jpg" width="315" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Georges Rouault.<i> L'aprenent</i> (1925).</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En
canvi Alioxa, el petit dels germans Karamazov, gaudeix d’una bondat més terrenal; no
ignora el mal com li passa al príncep Mixkin, sap que pensaments negatius
viuen, sense possibilitat de fugir-ne, a la ment dels seus germans; intueix que
el mal, ja sigui en la forma que sigui, s’ha ficat a l’interior de les seves
ànimes; ell mateix sofreix actes perversos; en definitiva, tot plegat anuncia una catàstrofe. Es percep des de moltes pàgines enrere. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">“Alioixa
-escriu el mateix Dostoievski- no era en absolut fanàtic, ni tan sols, segons
em sembla, un místic. Al meu parer, era senzillament un filantrop avançat per a
la seva època”. La seva bondat, però, no és de naturalesa seràfica, és un ésser d’aquest món. Abans de ser sant ha estat un home. Ambdós però, Mixkin i Alioixa, pateixen; no
és gens estrany: la bondat fa patir i més quan aquesta vol atènyer l’infinit,
si això és possible. <o:p></o:p></span><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">No podem deixar d'esmentar, encara que sigui breument, un altre dels personatges més encantadors de Dostoievski. Es tracta de <b>Sònia Marmelàdova</b>, la qual té un protagonisme també preeminent en l'altra gran novel-la de l'autor rus, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Crim i càstig</i>. Prostituta de professió, és una persona abnegada (potser en excés), un ésser que desborda amor malgrat les dissorts i les humiliacions que ha rebut a la vida. Certament, ens desvetlla una sincera admiració. Acompanyarà Raskolnikov en el seu exili a Sibèria, en la redempció del seu crim. La seva, la de Sònia, és una bondat terrenal alhora que és capaç de sacrificis extrems.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En el fons, la lliçó
que se’n pot extreure, per dir-ho d’alguna manera, és que assimilem millor una bondat més terrenal; una mena
d’espiritualitat sense connotacions religioses que no hagi fugit d’aquest
món. Nietzsche ja ho va deixar escrit: “La salvació de l’home rau en la terra”. Aquest motiu explica, probablement, que Alioixa en surti més ben parat que Mixkin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Simone Weil, esperit proper a Dostoievski i, en part, també a Nietzsche, deia que “el mal que hi ha en
nosaltres només pot veure’s disminuït per la mirada dirigida cap a una cosa
perfectament pura”. És això el que s’esdevé en alguns dels personatges que
envolten Mixkin? Ell no se salva, però potser ha aportat una mica de llum a
d’altres vides.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Així mateix, què pot
ésser aquesta cosa pura si no és possible que sigui Déu, si no es creu en Déu?
És potser la neu quan cau i es diposita sense fer soroll sobre el terra eixut,
el rostre estimat, absent o no o alguna cosa menys
poètica, menys bella, o és que només la bellesa pot ser pura? La
puresa es pot mantenir inalterable? La puresa existeix realment? Bondat, puresa, bellesa...no són, certament, conceptes absoluts. Les tonalitats del gris són infinites; les combinacions, múltiples.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Hagin fracassat o no, Alioixa i Mixkin (i també Sònia) quedaran per sempre més gravats en la nostra memòria
com tres magnífiques creacions de la literatura universal. De fet, sembla talment que viuen entre nosaltres. Els sentim com éssers d'una profunda humanitat, palpitants de vida, abnegats per un món millor. La seva presència ens reconforta i ens interpel-la, i això ja és molt. La bondat pot ser revolucionària.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><b><br /></b></span></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><b><br /></b></span></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><b>Bibliografia</b>:</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">-Dostoievski</span></i><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">.
Henry Troyat. Traducció de Irene Andresco. Salvat Editores. És una biografia en
dos volums, així com també un estudi de les seves obres més emblemàtiques. Dec a aquesta obra part de la informació que m'ha ajudat a elaborar el text.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">-L’Idiota</span></i><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">.
Fiodor Dostoievski. Traducció de Josep M. Güell. Edicions 62.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">-Los
hermanos Karamazov</span></i><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">. F. Dostoievski. Traducció de José
Laín Entralgo (també hi ha la versió catalana que en va fer en Joan Sales i
publicada per Club Editor).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">-Crim
i càstig</span></span></i><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">. F. Dostoievski. Traducció d’Andreu Nin. Edicions Proa.</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></b></div>
<br />El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-90002532775592584352018-04-02T19:50:00.000+02:002018-04-02T19:50:05.479+02:00La salut i la natura no poden esperar<span style="background-color: #f3f3f3;"><br /></span>
<span style="background-color: #f3f3f3;"><br /></span>
<br />
<div class="gmail-m798354207726015445m7229389120734326048gmail-msonormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><o:p> </o:p></span></b><span style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;">És urgent
qüestionar-se sobre el nostre model de societat. Les teories, les paraules,
sempre solen ser boniques, però no poden quedar-se només en bons propòsits. És molt
important l’acció política constant dels diferents governs, però també la política
individual que pugui fer cadascú en el dia a dia.</span></div>
<div class="gmail-m798354207726015445m7229389120734326048gmail-msonormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="gmail-m798354207726015445m7229389120734326048gmail-msonormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;">Si seguim per aquest
camí de malevolència ambiental, de destrucció planetària, estem anant per un
camí de perdició. Així no podem durar massa anys. La industrialització
excessiva, l’aire contaminat que malmet la salut de les persones (en major mesura en els infants i la gent gran), el desgel dels
pols, la pèrdua d’hàbitats, l’extinció d’espècies, o l’agressivitat envers
el territori, els cultius i les aigües, són problemes que no podem eludir. L'escalfament global i el canvi climàtic en són els problemes principals. Així, estem veient, ja fa temps, una </span><span style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;">pujada del nivell dels mars i la freqüència de fenomens meteorològics extrems.</span><span style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"> </span><br />
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;">Tampoc no s'inverteix del tot en energies netes, en detriment de les més contaminants, els combustibles fòssils, com el carbó i el petroli, encara en ple auge. Si per això hem de
reduir el ritme de creixement, endavant. El decreixement és salut i, encara que
no ho sembli, també una inversió econòmica de futur. De fet, un món sostenible, no solament és un món que té cura per l'entorn i per la salut de les persones. També permet que l'economia creixi, com estan demostrant els països nòrdics. Un món malmès per l'acció de l'home afecta al turisme, per exemple. Diversos llocs del planeta estan amenaçats. No només pel que tenen de patrimoni natural, sinó també per la seva importància cultural i històrica (hi ha peces arquitectòniques i escultòriques prop de les zones costaneres).</span><br />
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="gmail-m798354207726015445m7229389120734326048gmail-msonormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%;">
<span style="background-color: #f3f3f3;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0lB7XWCukvIkrb0vGvANnV4R-6BSqlp0Uxv59DYK_T9S1c6yx-1EqCkQW0eHytfbv0S5qpAJoH07LtnoNPTtr33vJAERHU2Tzi0fV9LgQIxOGeV01qN3ZBt50vysSQjK0IyzBIThLzIkH/s1600/Schmidt-Rottluff+-+Dangast+Landscape+.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1475" data-original-width="1557" height="377" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0lB7XWCukvIkrb0vGvANnV4R-6BSqlp0Uxv59DYK_T9S1c6yx-1EqCkQW0eHytfbv0S5qpAJoH07LtnoNPTtr33vJAERHU2Tzi0fV9LgQIxOGeV01qN3ZBt50vysSQjK0IyzBIThLzIkH/s400/Schmidt-Rottluff+-+Dangast+Landscape+.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Karl Schmidt-Rottluff. <i>Paisatge a Dangast </i>(1910).</td></tr>
</tbody></table>
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="gmail-m798354207726015445m7229389120734326048gmail-msonormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="gmail-m798354207726015445m7229389120734326048gmail-msonormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;">L’home no pot prescindir de la natura. Venim d'allà i si anem més enrere, trobarem els oceans. De fet, som natura també; enmig del verd ens sentim reconfortats. És un desig que no és
ingenuïtat. És una necessitat, com l’exigència del mateix verd a les ciutats i la
reducció del número de vehicles que hi circulen pels seus carrers. A tots ens incumbeix canviar les coses, la responsabilitat és compartida, però qui té més poder ha de fer més. </span><br />
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;">No podem parlar del canvi climàtic, si no tenim en
compte el nostre entorn més immediat. La cura per allò proper i més sensible és
imprescindible. Per què hem d’agafar el cotxe per tot? Per què llancem restes
orgàniques, papers, plàstics... on no toca, o burilles per tot arreu? Ens pensem que el nostre
entorn és casa nostra i podem fer allò que ens dona la gana? Només hi som com a
convidats i, com a tals, hem de tenir respecte i educació. Això és
el més revolucionari que podem fer. Només poden triomfar, en el temps, les revolucions, grans o petites, que mostrin respecte, cordialitat i educació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="gmail-m798354207726015445m7229389120734326048gmail-msonormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div class="gmail-m798354207726015445m7229389120734326048gmail-msonormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%;">
<div style="text-align: left;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjisWGXkX0UMMACGTgMZZ52hT3QF5pm-10uKAIKMYpbfHeXR92iUprwQtmZwV2rTcvcwxYrGje_olfv1L45JoGdYQqPRWzDqf4LzN182u_rVfzUIs62cAX5La3b3YQFUwyaU63pjpFhET_v/s1600/otto+mueller+4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="448" data-original-width="350" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjisWGXkX0UMMACGTgMZZ52hT3QF5pm-10uKAIKMYpbfHeXR92iUprwQtmZwV2rTcvcwxYrGje_olfv1L45JoGdYQqPRWzDqf4LzN182u_rVfzUIs62cAX5La3b3YQFUwyaU63pjpFhET_v/s400/otto+mueller+4.jpg" width="312" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Otto Mueller. <i>Tres dones en el bosc </i>(1911).</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;">L’ésser humà retroba la
natura, s’hi sent atret, i vol entrar en comunió amb ella. Li ha plagut sempre això, però comença a ser una necessitat arran de la deriva industrial, a principis del segle XX, quan les fàbriques, l’ús de la tècnica i
les ciutats creixen desmesuradament. </span><br />
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;">Els artistes també es fan partícips
d’aquesta tensió. </span><br />
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;">Hom té aquesta sensació quan observa els quadres d’Otto Mueller, per
exemple, pintor expressionista alemany, però diferent en temàtica i tècnica
a la resta dels seus companys de grup. És notòria, en la seva obra, la influència de l'art egipci.</span><br />
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;">És cert, gairebé pinta, en els seus olis i dibuixos, el mateix tema: figures femenines, generalment nues, col-locades
serenament en paisatges reals, sense un bri d'artificiositat. </span><span style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;">Com Isidre Nonell,
sol pintar gitanes (és possible que pel seu origen, per part de mare). No ho fa,
doncs, per un tema social. Tampoc no ho feia l'artista català. La seva és una obra
essencialment estètica. I malgrat això, o potser per això, va ser classificada
com a degenerada per part dels nazis. Ell, però, ja no ho va veure. Va morir l’any
1930.</span></div>
<div class="gmail-m798354207726015445m7229389120734326048gmail-msonormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="gmail-m798354207726015445m7229389120734326048gmail-msonormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;">D’aleshores ençà, mons diversos continuen desapareixent, d'altres s’omplen de deixalles. Hi continua havent desforestació, desertització, emissió de gasos contaminants, espoli d’oliveres per a finalitats comercials i monetàries... </span><br />
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;">Hi ha, doncs, una nostàlgia per la natura. No es
tracta de buscar un paradís. La natura, ja ho sabem, no ens el dóna. Més aviat
es tracta de cercar una mesura que no trobem, moltes vegades, a les grans ciutats. Salvar la natura, repetim-ho, no és només per un bé econòmic; és sobretot una qüestió d'humanitat, de benestar; per nosaltres, però també per les altres espècies, moltes de les quals ja hi eren en aquest planeta quan l'home encara anava encorbat o ni tan sols existia.</span></div>
<div class="gmail-m798354207726015445m7229389120734326048gmail-msonormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="gmail-m798354207726015445m7229389120734326048gmail-msonormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="gmail-m798354207726015445m7229389120734326048gmail-msonormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span></div>
<br />El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-19968272542755497712018-03-23T18:26:00.000+01:002018-03-23T18:26:16.267+01:00Rafael Barrett, esperit vital i llibertari<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><i><span style="color: #7f6000; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"> La vida que no es lucha es olvido y muerte</span></i></b><b><span style="color: #7f6000; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">. </span></b><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="color: #7f6000; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">
</span></b><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"> R.B.</span></b><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><br /></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><b> Rafael
Barrett</b> (1876-1910) és un escriptor i periodista poc conegut al nostre
país. De fet, és difícil (per no dir impossible) trobar alguns dels seus
escrits a les llibreries; això sí, l'edició de les seves obres ha estat més
generosa a Llatinoamèrica, on autors de renom com Roa Bastos o Borges no van estalviar,
en el seu moment, elogis a la seva figura i a la qualitat de la seva obra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">Nascut a Cantàbria, Barrett participà de la bohèmia
madrilenya de finals del segle XIX. Pocs anys després se'n va d'Espanya, viatja a l'Argentina i, posteriorment, s'instal-la al Paraguai (1904). Dotat
d'un fort compromís social i influït per l'anarquisme, fou alhora un
intel-lectual i un home d'acció. Exercí de periodista i va escriure per a
diverses publicacions. En vida només va publicar el llibre "Moralidades
actuales" (1910). Mor poc després, a França, prop del Cantàbric on l'havia vist néixer, quan
només tenia 34 anys, víctima de la tuberculosi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">L'editorial Renacimiento va treure fa pocs anys un
conjunt de notes breus i d'aforismes de Barrett<i>. </i>És una bona introducció a la seva obra<i>. </i>Una edició molt
escaient per donar a conèixer el pensament lúcid i vibrant d'un autor encara força
oblidat, malgrat l'esforç d'autors com Gregorio Morán, que ja fa un temps li va
dedicar un llibre ("Asombro y búsqueda de Rafael Barrett") i que va
publicar Anagrama.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsN2yqSs8OM6hB5rvCX6XQGE33pP8-QaBqQBvenOJuWPEv1Sapgq3KwJRZDYgONkJ37okqm6WbYkQvvtMQRR78PG_qa5yfupH5cG6AN7ZK6lHqVzsH-jhANorN2zsO5yTccxfCqPxxMD_7/s1600/rafael+barrett.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="573" data-original-width="765" height="479" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsN2yqSs8OM6hB5rvCX6XQGE33pP8-QaBqQBvenOJuWPEv1Sapgq3KwJRZDYgONkJ37okqm6WbYkQvvtMQRR78PG_qa5yfupH5cG6AN7ZK6lHqVzsH-jhANorN2zsO5yTccxfCqPxxMD_7/s640/rafael+barrett.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption"><span style="font-size: small;">Rafael Barrett (assegut), envoltat dels sindicalistes revolucionaris que el<br />van visitar l'agost del 1910 a San Bernardino (Paraguai), un mes<br />abans que marxés cap a França.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"></span><br />
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"></span>
<b style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">ALGUNES REFLEXIONS DE RAFAEL BARRETT:</b></div>
<div align="center">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">"Padre, padre... ¿ por qué me has
abandonado?". No alces los ojos. No hay Padre. Hay la tierra, la Madre al
pie de tu cruz. ¡ La madre de carne y hueso, tan poquita cosa! Conténtate con
sus cuatro lágrimas. La realidad no da más.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">La ciencia nos proporciona el placer de complicar
nuestra ignorancia.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">La verdad no se demuestra. Se sueña. Solo se demuestra
la mentira.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">El corazón que no ama es una cisterna
tenebrosa, un depósito inmóvil que no recibe ni da. El corazón que ama es el
remanso a cielo abierto, donde las mil corrientes del mundo descansan un
instante para partir otra vez.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">No sé si en la época de las cavernas se moría
la humanidad de hambre y de frío; pero ahora no cabe duda.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">Mientras dudamos es cuando somos verdaderamente
inteligentes.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">Ya es disparatado que haya leyes escritas, pero que se
cumplen es mostruoso. ¿Esos jueces que matan, duermen?</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">No me habléis de patriotismo. Un amor que se detiene
en la frontera no es más que odio.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b><br /><br />ALGUNS EPIFONEMES:</b></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"> </span></i><br />
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"> La COMPASIÓN. El ave feliz cantaba en el árbol.
El cazador apuntó cuidadosamente, pero antes de apretar el gatillo murmuró:</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">-¡Pobre animal !</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">No, la humanidad no es tan mala.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><br />
</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"> La CIENCIA. En uno de mis viajes lejanos,
descubrí una isla.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"> De vuelta, visité a un
célebre geógrafo. Me oyó, consultó largamente libros y planos, y me dijo:</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"> -La isla que ha descubierto usted
no existe. No está en el mapa.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><br />
<br />
Es curioso: no conocía ciertas personas a quienes saludaba. Ahora que las
conozco, no las saludo.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><br />
</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">LLUEVE a cántaros.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"> Menos mal.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"> Siquiera en esta miseria sin nombre
no faltará agua.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><br />
</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">Hemos llegado al punto de que sólo una cosa asusta a
las gentes tanto como un bandido profesional. </span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"> Un uniforme.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><br />
</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><i>SEGÚN los interesados en decirlo,
la crisis económica y política que atravesamos es ilusoria. Prosperamos en
realidad. Somos felices.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"> Si seguimos prosperando así mucho tiempo,
no va a quedar ni rastro de nosotros.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><br />
<br />
</span></i><br />
<i><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span></b></span></i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b><br />UNS QUANTS AFORISMES EXTRETS D'ALGUNES OBRES SEVES:</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">Pensar es exponerse a ser decapitado, porque es
levantar la frente.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">Si es terrible que haya hombres ricos y hombres
pobres, que haya niños ricos y niños pobres es infame.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">Donde la mujer no es respetada ni querida no hay
patria, libertad, vigor ni movimiento.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">La mirada del perro, humilde y desnuda, es la única
mirada que la naturaleza deja llegar directamente hasta nuestro corazón.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">Los planetas són los clásicos y los cometas los
románticos del sistema solar.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">¿Cómo haremos de los niños hombres, si no somos ya
capaces de hacernos niños?</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">Convengamos en llamar democracia al residuo que nos
quedó entre las manos después de suprimir los privilegios de la monarquia, del
clero y de la nobleza.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">Hay una injusticia más profunda que violar las leyes,
y es cumplirlas a ciegas.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><br />
Se parecen tanto unos a otros los partidos, que la única manera de
distinguirlos es ponerles un color.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><br />
Más bella que un diamante es una lágrima.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><br />
El amor nos prolonga, no sólo hacia delante, sino hacia atrás. Ilumina la
esperanza y también el recuerdo.</span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><br />
<br />
</span></i><b><i><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">-</span></i></b><b><i><span style="color: #660000; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">Reflexiones y epifonemas</span></i></b><i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">. </span></i><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;">Rafael
Barrett. Selecció, edició i pròleg de Cristian David López. Editorial
Renacimiento. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt;"> A part d'això, a la revista
cultural editada al Paraguai, <i>Y</i>, s'hi poden trobar, per a qui l'interessi, diversos articles sobre la
figura i l'obra de l'escriptor (</span><a href="http://revistay.com/?s=rafael+barrett" style="font-family: "times new roman", serif; font-size: 13.5pt;">http://revistay.com/?s=rafael+barrett</a><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt;">).</span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><br /></span>El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-46834293611575687722018-03-15T20:15:00.001+01:002018-03-22T22:06:33.535+01:00Un pergamí malmès pel foc<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR2lnp86g5_jAACbFqbeaJVYN6feZHxQkFTfBJZRIre_OxGgc7DnMuYXvm2l3GHmDuMrbFW6ME6yN0BIqhmuGkqhAkAaD1n8l0AIPQcGu_wbgf_CygizKff4XFf-bP5An5ruE7ofAI1azi/s1600/steiner.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="260" data-original-width="340" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR2lnp86g5_jAACbFqbeaJVYN6feZHxQkFTfBJZRIre_OxGgc7DnMuYXvm2l3GHmDuMrbFW6ME6yN0BIqhmuGkqhAkAaD1n8l0AIPQcGu_wbgf_CygizKff4XFf-bP5An5ruE7ofAI1azi/s1600/steiner.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b> George Steiner</b> (1929), erudit, estudiós de la cultura europea, és autor, d'entre d'altres obres, d'un escrit breu, certament original i exquisit:<i> Fragments</i>. L'escrit parteix de la troballa fictícia d'un pergamí malmès pel foc atribuït a Epicarn d'Agra, del qual no se sap res, excepte que hom creu que va viure cap al segle II a.c. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A partir d'uns pocs aforismes, l'autor ens delecta i ens instrueix sobre una sèrie de qüestions d'enorme interès. Quin sentit poden tenir aquestes expressions? </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Amb permís del senyor Steiner, a banda de les seves paraules, sempre lluminoses, n'hem afegit a continuació d'altres que ens han suggerit aquests fragments aforístics:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /><br /> <br /> -<span style="color: #4c1130;"><i><b>Quan el llamp parla diu foscor</b></i></span><br /> <br /> Segons Steiner, "el llampec, la intensitat de la seva resplendor, es manifesta a si mateix i alhora posa de manifest la foscor del voltant. Fa visible la nit, de la mateixa manera que el so descriu el silenci".<br />Llum i foscor es necessiten. No poden viure una sense l'altra. L'absència d'una ens porta a un desig (dissimulat o no) del seu contrari. Sabem que després d'una ve l'altra, tot té una caducitat. La vida és això, la tensió entre contraris forma part de la naturalesa, i fa que, justament, la vida sigui vida.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> <br /><br /> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">-<span style="color: #4c1130;"><i><b>L'amistat mata l'amor</b></i></span><br /> <br /> "Es pot entendre l'amistat com una crítica de l'amor (...) L'amistat s'arrela a la llibertat".<br /> S'han escrit moltíssims tractats i novel-les sobre l'amor (algunes extraordinàries, d'altres mediocres), però molt poc sobre l'amistat. Per què? </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'amor si vol prosperar ha de recolzar-se en aquesta. Aleshores neix una relació de confiança, de lleialtat, d'empatia i de sinceritat. Hauríem d'intentar no ferir l'altre. Les ferides acaben desfent l'amistat. Així mateix, una vida sense amor ni amistat és com assolir un lloc d'aigües estancades. El mar lleugerament remogut, d'una placidesa sense ser monòtona, és el més recomanable. Tot i que una tempesta esporàdica tampoc no hauria de fer cap mal.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> <br /> <br /> -<span style="color: #4c1130;"><i><b>El mal és</b></i></span><br /> <br /> Steiner ens descriu el mal com "la privació del bé, de la mateixa manera que la foscor és l'absència de llum". <br /> No podem obviar el mal. Sí, evidentment, se'l pot combatre, però tenint en compte que la nostra derrota és una opció molt plausible. Molts cops no se'l distingeix bé, i no sabem què fer, com actuar. Abans, però, hauríem de comprendre millor el món, les causes de tot plegat. Saber quina és la manera més <i>efectiva</i> d'actuar. Amb paciència, humilitat, determinació, actituds que també <i>són </i>i que la natura ens ofereix. Fem-ne ús, si podem.<br /> <br /> <br /> -<b><span style="color: #4c1130;"><i>Quan Aríon canta, per què ploro?</i></span></b> </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">"La música és la força anàrquica que subverteix la raó humana i l'autocontrol de la psique". Ens pertorba, ens porta a estats reflexius i a situacions d'èxtasi. A l'emoció més profunda, moltes vegades. Pel seu caràcter abstracte ens costa racionalitzar-la, ens deixem portar per les aigües amigues d'un riu. La música flueix allà on la raó sucumbeix, en un terreny on se sent estranya. Per això, paradoxalment, la sentim tan a prop.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> <br /> <br /> -<span style="color: #4c1130;"><i><b>Mort amiga</b></i></span><br /> <br />Disposem de la llibertat d'escollir la mort, tot i que algunes lleis ho fan complicat. Sabem que hi ha la llibertat, un valor irrenunciable. Fins i tot en el moment final. La mort forma part del cicle vital, n'és l'epíleg. Tornem al no-res, el mateix "lloc" on érem abans de néixer. Però aquest no-res ve, d'alguna forma, de la pols de les estrelles. I aquesta pols... La natura acompleix els seus cicles. Tot té un origen i un final. Però abans del (primer) origen de tot, això sí que no ho sabem. El no-res absolut, en podríem dir...<br /> <br /> <br /> </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> De pergamins cremats pel foc també n'hi va haver de reals, com molt bé sabem. Alguns van ser destruïts de forma accidental, d'altres seguint ordres (de l'Església del moment, dels poders polítics) per ser massa heterodoxos i contraris als bons costums. La famosa Biblioteca d'Alexandria en fou un exemple, per la magnitud i la riquesa dels seus tresors desapareguts sota les flames. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Quant s'hagués guanyat per a la cultura i el coneixement si no s'haguessin produït aquests incendis? No ho sabrem mai, tants autors perduts, tantes paraules escrites que mai no podrem llegir. La pèrdua fou infinita. Amb pocs fragments, doncs, ens haurem de conformar, o amb les paraules dites per altres savis antics. Allò que es va condemnar al silenci, a l'ocàs, ressona, malgrat tot, com un misteri ignot. Això sí, les víctimes han pogut sostreure's, en part, a la voluntat anihiladora dels botxins. Dels noms d'aquests darrers, gairebé ningú ja no se'n recorda. Dels primers en queda l'eternitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /> </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b><i><br /></i></b></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b><i>Fragments.</i></b></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">George Steiner. Traducció de Josefina Caball. Editorial Arcàdia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-86255390974287448722018-03-06T19:21:00.000+01:002018-03-11T22:35:05.182+01:00Europa, on vas?<span style="color: #4c1130; font-size: large;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #4c1130; font-size: large;"><b>PER UNA EUROPA SOLIDÀRIA I HUMANISTA</b></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> Europa, com a tal, encara existeix? Més ben dit, és viable un model europeu basat en
la solidaritat, en la fraternitat, capaç de protegir i d'incentivar la seva enorme riquesa cultural i paisatgística? O només és possible una Europa de l'economia de mercat i de la burocràcia, de polítiques monetàries que generen desigualtat i sofriment, fruit d'interessos econòmics i polítics com a mínim opacs? En els darrers anys hem vist, amb resignació i tristesa, com el vell continent, la (des)Unió Europea, per ser exactes, frega el ridícul i ens omple de vergonya quan es tracta de resoldre qualsevol conflicte i mostra desídia davant del dolor, ja sigui en el seu interior, en els seus límits o més enllà de les seves fronteres. Una Europa que, arran de l'ascens pronunciat de moviments xenòfobs i d'extrema dreta (el darrer capítol l'hem vist a Itàlia), es va tancant més sobre si mateixa. Una Europa víctima de la covardia i de la inoperància. Certament, fa por veient segons quins escenaris, però no podem deixar de resistir i d'esperar temps millors. Quin futur ens espera, doncs?</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9j_vJgb9BjQuRhn9rS9KTo7EAP9EuClhasdecYJGpb8IBKqxp0X6IQ0wOidlVeKsxspI1JC8YKjARJUKDWDgG9yw3r70RVvxkUkcv34zDm7nWHuf3ll_0xssKx9fKCHbzH62LPtVLaEQJ/s1600/banksy3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9j_vJgb9BjQuRhn9rS9KTo7EAP9EuClhasdecYJGpb8IBKqxp0X6IQ0wOidlVeKsxspI1JC8YKjARJUKDWDgG9yw3r70RVvxkUkcv34zDm7nWHuf3ll_0xssKx9fKCHbzH62LPtVLaEQJ/s640/banksy3.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fragment del mural fet per Banksy a Dover que fa referència al Brexit, però també a la situació actual de la UE.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span><span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"> </span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Analitzarem breument la qüestió amb dos dels intel-lectuals que hi han reflexionat més actualment: Sami Naïr i Rob Riemen. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Comencem per una conferència que va fer el primer a Barcelona l'any 2014. Justament s'hi tractava el tema d'Europa, de la pervivència de les identitats en un món globalitzat i
de fenomens recurrents com la immigració. <b>Sami Naïr</b>,
pensador francès d'origen algerià, autor de diversos llibres, és una de les màximes autoritats mundials quan
es tracta de parlar del món àrab i dels moviments migratoris.<br />L'auditori del Born Centre Cultural estava ple a vessar. Era la
penúltima conferència del cicle que s'havia organitzat a l'entorn d'Europa i en
què hi havien participat figures de renom mundial com Zygmunt Bauman (mort tot just fa un any),
Susan George o Orhan Pamuk. Més que una conferència, però, fou una
conversa-entrevista (en molts moments distesa i, fins i tot, amb una mica d'humor quan la situació ho permetia) amb
la periodista Mònica Terribas.<br />
<br /> Segons Naïr hi ha una certa decepció amb Europa, sobretot per les seves
polítiques devastadores que afecten greument a la classe treballadora. Però sí, "el projecte europeu segueix sent un desig, instal-lat en l'imaginari de la
gent".<br />La globalització ens ha portat a un auge de les identitats; són
positives si representen una obertura cap a l'altre. En aquest sentit el
nacionalisme hauria de ser universalista (segons ell el català pertany a
aquesta família). Però, és evident que no és el cas d'altres formes de
nacionalisme que trobem en d'altres llocs del continent. Ho estem veient amb més claredat avui mateix, amb l'ascens electoral de moviments populistes de dreta extrema (Hongria, Polònia, Itàlia, Àustria, França...).<br />
<br />
Pel que fa a l'afebliment de l'esquerra europea en els
darrers temps, Sami Naïr afirma: "L'esquerra ha perdut el poble, i ja
només representa les elits. Per això el poble està donant suport a l'extrema
dreta". Però és un extremisme que ja no només fa polítiques orientades
a crear temor a l'entorn de la inseguretat i la immigració sinó també que s'ha
fet seu un discurs social, que era propi de les esquerres encara no fa massa.
Això fa que gent de classe obrera, històricament votant de l'esquerra, acabi
optant per partits reaccionaris (amb un discurs identitari i gens
universalista) i més en èpoques de crisi i d'incertesa com les que encara estem
vivint. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Avui, en els primers mesos de 2018, l'anàlisi de Sami Naïr i d'altres continua sent molt vigent. No solament això sinó que sembla que és una tendència que de moment no sembla tenir fi. La crisi de l'esquerra, que ja fa anys que dura, i l'auge de partits extremistes, amb les seves mentides i amb els seus discursos de la por, apel-lant als instints més primaris de l'home, continuen sent fenomens força notoris, com ja hem apuntat.<br />
<br /> Sami Naïr ja deia, a la conferència esmentada, que cal una democràcia més participativa. També recuperar un
discurs per a la immigració com a un fenomen social, no com a un problema. Els
fluxos migratoris, encara que no ho semblin a priori, només en un percentatge
del 4% són cap a Europa; la resta (un 96%) es produeixen a l'interior de
l'Àfrica. Molta gent encara creu que és un fenomen la recepció del qual es dona majoritàriament en societats diguem-ne benestants.<br />Quines bones polítiques immigratòries serien necessàries establir?
Naïr ho resumeix en tres punts i ens ho explica d'una forma molt didàctica. A
grans trets vindrien a ser:</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">a) Una bona política d'integració. A les persones que arriben caldria
explicar-los quins són els valors europeus, si se'n pot dir així. Valors europeus, afegeixo jo, que podrien inscriure's perfectament com a valors universals. Citem-ne uns quants: llibertat de pensament, la no discriminació per raó de sexe, cultura o religió...</span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">
<br />
b) Una bona política de fronteres. Manca d'agressivitat. No es tracta d'obrir
fronteres, però sí de tenir una actitud cívica, responsable i solidària.<br />
<br />
c) Caldria tenir també unes bones relacions amb els països d'origen. Aquí hi
juga un paper primordial un concepte creat pel mateix escriptor i politòleg i que s'anomena
codesenvolupament, una relació més profunda i horitzontal de respecte i de diàleg entre les diverses nacions, sobretot les situades en les dues ribes de la Mediterrània.<br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVGB8vJaK7XWwthbAeF-u1Wb6Pt6mGhIv4j8lsblRJw3-YPAGDXHxn6pm3tUo8GEnAC6wMk7gxFJPN7nNhQiJl5dJa0XgKkqP2A68tiYSerroFTh0l_rUs3kLeM8WcFi6p520baNu936SM/s1600/stael.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1106" data-original-width="1500" height="471" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVGB8vJaK7XWwthbAeF-u1Wb6Pt6mGhIv4j8lsblRJw3-YPAGDXHxn6pm3tUo8GEnAC6wMk7gxFJPN7nNhQiJl5dJa0XgKkqP2A68tiYSerroFTh0l_rUs3kLeM8WcFi6p520baNu936SM/s640/stael.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nicolas de Staël, <i>Paysage Méditerranée</i>, 1954</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> Aquests darrers anys s'han viscut episodis molt dramàtics que han tingut com a protagonistes ciutadans africans que volien arribar a Europa. L'illa de Lampedusa o Melilla han estat clars exemples. Europa no ha sabut donar una resposta. Així, el
govern espanyol, malgrat les evidències, va defugir qualsevol responsabilitat
en l'episodi de la mort d'una vintena d'immigrants quan intentaven accedir a la
península, des de Ceuta, l'any 2014.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Un món que viu amb temor, tancat en si mateix, tendeix més a construir murs que no ponts. Un peix que es mossega la cua. Un pont serveix, en canvi, per unir marges, territoris, persones. No així un
mur o una tanca, a l'altra banda dels quals una persona pot sentir l'exili, el
dolor, però també una il-lusió (sovint enganyosa). Com la tanca de Melilla. Si
fóssim en un país normal els ministres responsables haurien estat cessats o haurien hagut de dimitir. Això, aquí és impensable. Una tanca que per moltes ganivetes que hi
posin no pot impedir un fet que s'ha produït des de gairebé sempre. Quan es
tracta d'assolir una vida millor, una cosa ben humana, no hi ha ningú que ho
pugui aturar. És un moviment imparable. Una tanca és, sempre, una vergonya. Com a
europeus però sobretot com a éssers humans.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> En el darrer llibre publicat, el pensador i assagista holandès <b>Rob Riemen</b> fa una anàlisi exacta i molt amena sobre l'Europa actual*. És una obra</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"> molt recomanable. Està d</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">ividida en dues parts: <i>L'etern retorn del feixisme</i> i <i>El retorn d'Europa. Les seves llàgrimes, gestes i somnis. </i></span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">En la primera part insisteix en l'auge preocupant del feixisme. No el podem negar, ara presentat d'una altra manera, potser amb "elegància", amb corbata i americana, però també amb el missatge ple de brutalitat i d'intolerància de sempre. Davant d'això, ens cal fomentar l'esperit lliure, desterrar la por i el ressentiment, també el nihilisme. "Només quan tornem a descobrir l'amor a la vida i tornem a lliurar-nos a allò que dona veritable vida -la veritat, la bondat, la bellesa, l'amistat, la justícia, la compassió, la saviesa-, només llavors, i no abans, arribarem a ser immunes al bacil mortal anomenat feixisme". </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> La segona part és una reivindicació urgent del llegat de l'humanisme europeu. Ho fa d'una manera molt seductora, en un format tipus crònica, amb les aportacions de diversos intel-lectuals europeus reunits en unes jornades sobre cultura i pensament.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">No és possible, si volem una societat mes justa i solidària, posar per davant l'economia i els interessos polítics, en detriment de l'humanisme i d'una certa espiritualitat. La ciència no ho pot resoldre tot, és cert, tampoc els problemes vitals i les inquietuds més profundes de l'ésser humà. Però sense la ciència, crec, la dimensió humana i humanista de l'existència no seria del tot complerta. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Caldria, també, recuperar la dignitat de les paraules i fent-ne un bon ús. Ens trobem així, per exemple, com el feixisme, fins i tot, utilitza i reivindica, sense manies, mots com llibertat o democràcia. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Hem de tenir cura de l'ànima, l'essència de l'ésser humà, com ja havia dit Sòcrates. Riemen exalça l'humanisme europeu, la cultura, a la manera de Thomas Mann, Albert Camus, Jan Patocka o Leone i Natalia Ginzburg. Al cap i a la fi es tracta d'un combat contra l'odi, la por, la barbàrie, a favor de la noblesa d'esperit. En definitiva, una aposta per una societat democràtica que tingui en compte valors com la veritat, la bellesa i la justícia. En això l'educació és essencial. Encara hi som a temps.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><i><br /></i></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><i> *Per combatre aquesta època. Dues consideracions urgents sobre el feixisme</i>. Rob Riemen. </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Traducció d'Auke Oosterhoff. Editorial Arcàdia.</span></div>
<br />El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-42792906313575602462018-02-25T22:42:00.000+01:002018-02-25T22:49:02.507+01:00Van venir d'Irlanda<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Avui toca parlar d'un
autor irlandès, entre d'altres coses. No és Joyce, ni Beckett ni Heaney. Tampoc no pertany al
segle XX. De fet, va viure en una època molt remota i desconeguda. En coneixem algunes
obres, l’essència del seu pensament, això sí; però de la seva vida en sabem molt poca cosa. Una ombra gegant la fa gairebé invisible. És natural. L’època remota (i força desconeguda) és l’Alta Edat Mitjana, concretament el segle IX, uns anys després de la mort de l'emperador Carlemany. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">No, no l'hem oblidat. El personatge en
qüestió és el filòsof, teòleg i escriptor </span><b style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Joan Escot Eriúgena</b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> (810?-877?). No exagerem en qualificar-lo de roca (lluminosa) enmig d’un paratge erm. Són els anys en els
quals Occident viu, probablement, els moments més baixos de la seva història,
en gairebé tots els nivells. Per això, l’aparició d’una figura com la de
l’Eriúgena va ser un miracle. Des de la
mort de Boeci (any 524) fins a Sant Anselm (segle XI), és a dir un període de més de cinc segles, és potser l’única figura rellevant i prou potent del pensament occidental. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Les seves idees, d'una solidesa, profunditat i brillantor indubtables, són, en bona part, desconcertants per l'època. És, certament, un pensador heterodox
(sobretot pel seu suposat panteisme) i, si se’m
permet dir-ho així, gairebé herètic (de fet, en el segle XIII, les seves
idees foren perseguides i combatudes des de l’ortodòxia catòlica, fins al punt
de que hom dictà l’ordre de cremar les seves obres). Bertrand Russell, en la seva famosa </span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Història social de la
Filosofia</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">, diu que fou “la personalitat més sorprenent del segle IX; ho
hauria estat menys si hagués viscut al segle V o al segle XV...”. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Els
heterodoxos, no cal dir-ho, són, en bona mesura, els grans damnats de la
història, encara que hagin mantingut una activitat pacífica i conciliadora, com sembla que així fou en el cas del nostre personatge. </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Els heterodoxos i els lliurepensadors de totes les èpoques segueixen sent contemporanis nostres. </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">La seva contribució a la llibertat i el seu combat contra la intolerància i la violència han estat exemplars, en la majoria de vegades, i en som, d'alguna manera, deutors.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjdYiMfDPPXrpS8qCPcEy1WjJOqgIfP1DxpzlPZhyJ1ZKQ0BUuDqPjJxSviKaFhBPpMMD4C5I8aRDM7SOWYWyUYWiC2Sh1m9tb9jJPegOA9jx_390bSv3a5r3pz7KJ5V2yxquD9iFNVXIa/s1600/MONESTIR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="602" data-original-width="804" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjdYiMfDPPXrpS8qCPcEy1WjJOqgIfP1DxpzlPZhyJ1ZKQ0BUuDqPjJxSviKaFhBPpMMD4C5I8aRDM7SOWYWyUYWiC2Sh1m9tb9jJPegOA9jx_390bSv3a5r3pz7KJ5V2yxquD9iFNVXIa/s400/MONESTIR.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Restes del monestir de Kells (Irlanda), fundat a principis del segle IX.</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Amb l’Europa
continental en un procés d’hivernació, Irlanda es converteix en el refugi de la
cultura greco-llatina i de l'obra d’autors que van viure en els primers segles del
cristianisme, com Sant Agustí o Boeci. Just abans de l’any 600, l’illa
havia facilitat l’acollida de diverses persones sensibles al llegat cultural
dels antics. Joan Escot arreplega tota aquesta formació i la "retorna", anys més
tard, al vell continent, concretament a França. El trobem així a l’Escola Palatina
de la cort de Carles el Calb, un dels nets de Carlemany, cap al 847-50. L’any
843 s’havia signat el tractat de Verdum, en el qual es fonamenta l’imperi
fundat per Carlemany en tres grans àrees, situades a les actuals França i
Alemanya. Un any abans, a Estrasburg, havien tingut lloc les primeres converses
entre els dos reis carolingis: Carles el Calb i Lluís II el Germànic. Els acords assolits havien estat escrits en llatí, però també en </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">dues llengües antecedents del francès i de l’alemany.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Naturalment, Escot
coneixia les llengües grega i llatina. Sembla ser que les va estudiar en un monestir
irlandès. Més tard, va traduir, per exemple, l’obra del Pseudo-Dionís l’Areopagita (segles V-VI), d'inspiració mística i neoplatònica. Aquest autor, alhora, li va transmetre una
notable influència filosòfica i teològica. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">És característic del pensament d'Escot el seu compromís amb la raó i el coneixement per assolir la veritat, sense desviar-se, però, de
la teoria cristiana dels evangelis. Professà un panteisme com s’ha dit, o el
seu pensament no fou tan heterodox? No hi ha dubte, segons diversos documents,
que fou sospitós d’heretgia per una obra sobre la predestinació. Escot creia en el lliure albir i això fou motiu d'enfrontaments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">La seva obra principal és </span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Sobre la divisió de la natura. </i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">En aquest llibre,
la natura és dividida en quatre classes: 1) Allò que crea i no és creat (Déu).
2) Allò que crea i és creat ( les idees platòniques que subsisteixen en Déu).
3) Allò que és creat però no crea (les coses en l’espai i el temps). 4) Allò
que ni crea ni és creat ( Déu, no com a creador, sinó com a Fi i Propòsit de
totes les coses). Tot el que emana de Déu tendeix a tornar a ell. Déu és el
començament, el mitjà i el fi de totes les coses.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Però la creació s’ha
donat des del no-res? Com és possible? Qui ha creat Déu? Com podem arribar a
comprendre els instants previs a la creació? Què signifiquen aquestes paraules? Les hi donem el mateix significat que fa més de
mil anys? Pot la ment humana actual comprendre, experimentar aquell món i
aquella societat, prescindint del llegat intel-lectual que ens ha arribat? <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPJSQH9vuvHe1aDgHyceXGtv3N2EXduv8vxuaXrvwbEjbxJMr_VF5MXrbZ7DTBHDAvLV9xmOdI8jBK_1SlbYE5NwCb3Pit1n35wcIT5PytPK2wBrk3F1U7EgjBI-bu8OzpD6LIj5YSgJUJ/s1600/edat+mitjana.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="318" data-original-width="230" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPJSQH9vuvHe1aDgHyceXGtv3N2EXduv8vxuaXrvwbEjbxJMr_VF5MXrbZ7DTBHDAvLV9xmOdI8jBK_1SlbYE5NwCb3Pit1n35wcIT5PytPK2wBrk3F1U7EgjBI-bu8OzpD6LIj5YSgJUJ/s400/edat+mitjana.jpg" width="288" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sant Mateu (vers el 830). D'un evangeli manuscrit,<br />
probablement pintat a Reims. Biblioteca d'Épernay.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Escot reflexiona sobre el concepte de llibertat en l'ésser humà. Què és la llibertat? La possibilitat de pecar i de no pecar, o el que és el
mateix: la possibilitat d’escollir entre el bé o el mal. El mal existeix perquè
l’home és lliure i per tant també pot escollir fer el mal? Però aquí sorgeix
una altra noció essencial que és la </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">responsabilitat, amb un fort
component d’imperatiu ètic.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Allò que trobo que fa més interessant Joan Escot, emperò, és la seva aposta apassionada per la raó i les potencialitats de
l’ésser humà. La síntesi de fe i raó, el porten a no menysprear
una en detriment de l’altra. Fins i tot en primer lloc es decanta envers la segona i no per l’autoritat revelada als llibres sagrats, ja que aquella, juntament amb el llenguatge de la natura, és anterior a aquesta autoritat.
Tot i que no nega la religió (al contrari), sí afirma la llibertat
d’investigació, la qual no pot ser negada ni limitada per cap mena d’autoritat.
La religió mateixa, segons el seu punt de vista, s’identifica amb la investigació i no amb
l’autoritat. A diferència del tarannà pessimista sobre l’home d’altres autors
cristians, Joan Escot, doncs, n’exalta les seves virtuts i amb el mateix
optimisme descriu el destí últim de l’ésser humà. </span><span style="color: #262626; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">El destí d’aquest no és el de
perdre’s en l’ésser diví, sinó el de romandre en la seva vertadera substància,
com l’aire en la llum. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 24px;">Un cop mor el rei Carles, el 877, s’ignora amb seguretat el que li va passar a Joan Escot. Podria haver mort aquest mateix any, com han assenyalat alguns estudiosos, o bé, segons uns altres, haver acceptat la invitació del rei Alfred el Gran per ensenyar a l’Escola d’Oxford i tot seguit haver ocupat el càrrec d’abat d’algun monestir. No seria estrany. Allò que és segur és una sensibilitat per la cultura d’aquest monarca, el qual provava d’estimular un cert renaixement intel-lectual. Va promoure, per exemple, la traducció en un anglès antic de dues obres clàssiques i d’enorme influència posterior: <i>Els</i></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><i> soliloquis</i> de Sant Agustí i<i> La consolació de la filosofia</i> de Boeci, entre d’altres. Aquesta darrera obra, per exemple, esdevindria una de les més llegides durant tota l’Edat Mitjana. Un "</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">bestseller"</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">, vaja, però amb molt menys lectors que ara (recordem que la gran majoria de la població era analfabeta i que encara faltaven uns sis segles per l’invenció de la impremta).</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Amb tota probabilitat, Joan Escot, amb el seu extraordinari coneixement de la cultura clàssica, en sabia de l’existència d’aquestes dues obres i fóra bonic pensar que la traducció d’aquestes hagués estat portada a terme per ell mateix, ja en la darrera etapa de la seva vida. Fins al darrer moment hauria estat fidel al seu compromís d’aportar a la civilització occidental bona part de l'immens tresor de la literatura grega i llatina, després del desert cultural que ja feia segles que durava i que no es recuperaria plenament, si més no en part, fins l'any mil, punt que marca un progressiu renaixement cultural a l’Europa Occidental. Tanmateix, ara que hi estem posats, tot que podem considerar els segles IX i X com l’època més desolada i obscura d’Occident, no podem deixar d’esmentar, tampoc, a d'altres homes d'estudi eminents com <b>Gerbert d’Orlhac</b> (938-1003), futur Papa Silvestre II. Cultivà les matemàtiques, l’astronomia i les ciències naturals (va rebre influències de la ciència àrab). Va estudiar durant un període curt a Barcelona, Vic i Ripoll. Amb ell s’inicia un tímid renaixement que s’hauria de plasmar amb major nitidesa en les dècades següents, com ja hem esmentat. Cal puntualitzar una cosa: s</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">empre ens referim a uns segles de decadència pel que fa a Occident. No fou així en d’altres cultures, com la xinesa o l'àrab. En aquestes hi havia més llum que no pas ombres. El seu llegat fou extraordinari. Però això donaria per un altre escrit.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Contemporani d’Escot
és un poeta irlandès de nom </span><b style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Seduli Escot</b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">. És possible que sigui l’autor
d’un poema que ha estat considerat anònim. Està escrit en gaèlic antic. El
títol és “Pangur Bán”. Hom el va descobrir perquè estava escrit en el marge
superior esquerra d’una còpia molt antiga de les epístoles de Sant Pau. Es van arribar a conèixer els dos autors irlandesos? Va descobrir Joan Escot el poema tot remenant
exemplars en un monestir irlandès? Si és així, en llegir-lo, hagués esbossat un
somriure. A nosaltres també ens ha passat. Acabem d’aquesta manera. Heus ací els versos d'aquest poema traduïts al
català:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> <b> PANGUR BÁN</b>*</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"> Jo i en Pangur Bán, el meu gat,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> seguim un pla premeditat;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> ell caça rates amb delit<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> I jo paraules cada nit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> Ben lluny de l’elogi mundà,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> m’assec i em poso a redactar;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> a en Pangur Bán ja li està bé,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> ell té força traça també.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> I no sabeu quin goig que fa<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> veure’ns a tots dos feinejar<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> allà asseguts mentre anem fent<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> tan despreocupadament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> Molt sovint passa un ratolí<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> que l’heroi para a mig camí;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> sovint jo mateix he encalçat <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> amb la ment un significat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> I al mur ell clava la mirada<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> ferotge, sagaç, descarnada;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> al mur del saber faig esgrima<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> amb els meus versos i la rima.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> Quan un ratolí surt del cau,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> el meu Pangur fa marramiau!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> I jo, content, surto a fer un volt<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> quan tots els dubtes he resolt!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> Tranquil-lament, doncs, fem això, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> en Pangur Bán, el gat, i jo;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> en l’art hem trobat la fortuna,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> diferent i també comuna.<sup><o:p></o:p></sup></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<sup><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Anònim irlandès (Seduli Escot?), segle IX.</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></sup><br />
<sup><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></sup>
<sup><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></sup>
<sup><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></sup>
<sup><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">*</span><span lang="CA" style="color: #0c343d; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> <b><i>Els gats han vingut a prendre el te</i>. Cinquanta poemes que porten cua. Selecció de Marcel Riera. Viena Edicions.</b></span></sup><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></b></div>
<br />
<br />El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-1591137653186294432018-02-17T23:05:00.000+01:002018-02-18T16:41:27.479+01:00Homes superflus<span style="font-size: large;"><br /></span><span style="color: #783f04; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><b>Turguénev i el seu temps</b></span><br />
<span style="color: #783f04; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #783f04; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtE0Pv-7lTz9C8tKxasiMBcZBOpCIqiGmUPKYQJiQAanjjvZCm8syO_fHANlj819wWd7zuOT4YvlGKvHPCoqSenoQYDnqJi6xQSuWtsX3cM9FShj4lX3laIr2HFPNRhikUMNa8s5jE_9Lb/s1600/turguenev1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="276" data-original-width="460" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtE0Pv-7lTz9C8tKxasiMBcZBOpCIqiGmUPKYQJiQAanjjvZCm8syO_fHANlj819wWd7zuOT4YvlGKvHPCoqSenoQYDnqJi6xQSuWtsX3cM9FShj4lX3laIr2HFPNRhikUMNa8s5jE_9Lb/s1600/turguenev1.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ivan Turguénev (1818-1883).</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">L'escriptor rus Ivan Turguénev
fou un fi estilista, amant de la bellesa, els sentiments i les relacions
personals, dotat d’una sensibilitat especial a l’hora de captar els ideals i
els anhels de la societat russa. La seva obra no exclou el tractament de
problemes morals i socials. La seva actitud envers l’art i la vida no deixa de
ser, doncs, moral. També excel-leix en les descripcions del paisatge rus i en
la creació d’alguns dels personatges femenins més exquisits de la literatura
eslava.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Va
viure llargs períodes a França, on va tenir amistat amb Flaubert, Maupassant,
Zola o George Sand. L’any 1843 coneix Pauline García Viardot, casada amb
l’hispanista Louis Viardot, una cantant d’òpera francesa d’origen espanyol amb
qui l’unirà una relació d’amistat i d’amor fins a la mort. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Com
diu Isaiah Berlin en el seu imprescindible <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pensadores
rusos</i>, Turguénev posseïa allò que Herder anomenava <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Einfühlen </i>(empatia): la capacitat d’entrar en creences, sentiments
i actituds alienes, a vegades antitètics als seus. Era especialment atent a les
controvèrsies morals i polítiques que separaven els russos entre eslavòfils i
occidentalistes, conservadors i liberals, liberals i radicals, moderats i
fanàtics o entre joves i no tan joves. L’escriptor rus era un home cautelós,
escèptic, moderat, aliè a qualsevol doctrina. No idealitzà la realitat,
sobretot en el retrat que en féu<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dels
camperols o mugics a<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Els relats d’un
caçador</i>, la seva primera obra important, una crítica al règim feudal de
servitud que encara existia a Rússia. Sembla ser que aquest recull de contes va
influir en la decisió d’alliberar els serfs, l’any 1861.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">L'anomenat "home
superflu” (</span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">lishni chelovek</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">) és un
dels tipus literaris més característics de la novel-la social russa. Sorgeix de
la mateixa realitat, a la dècada de 1840. En francès es va traduir com a </span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">homme de trop</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">, que vol dir “que sobra”.
És un ésser atrapat entre el tedi existencial i la situació social i política
del moment. Berlin ens el descriu com un jove idealista de cor pur,
ingenu, entusiasta, confús, erràtic, còmic i tràgic alhora i dotat d’una forta
empremta moral, però que no acaba de portar mai a la pràctica les seves idees.</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Turguénev
serà un dels escriptors que descriurà amb profusió aquest personatge, entre
absurd, un punt patètic, però alhora simpàtic pels seus nobles ideals. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diari d’un home superflu</i> (1850) és
important, a banda de la seva qualitat artística, per la troballa del concepte
en sí; fins i tot apareix en el mateix títol. Ja hi trobem, doncs, aquest home
ociós, inflamat d’ideals, generós i sincer, on els seus coneixements es
dilueixen ràpidament, en una incapacitat absoluta per a qualsevol acció. El
narrador de l’obra es defineix com: “Un hombre sin acomodo, nada más. Es evidente
que la naturaleza no contaba con mi aparición, de manera que me trató como a un
huésped al que no se ha invitado y al que no se espera”. Ni tan sols l’amor és
capaç de fer-lo sortir d’aquest estat. Aquest fracàs és potser el més dolorós. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8Rcvrl7Ed8Nu4JqlunjYlis91IPK_gyVBvKD09naLzcPSBMJN5Nkg4YBF_rmFryr59ff8UC8KDGSyMWi07cR9L2MJqTgj4ml_5Y7TivNtlp42dzuduoCwe6MBG4U8eyO52ttQ4edDemFb/s1600/repin3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="368" data-original-width="500" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8Rcvrl7Ed8Nu4JqlunjYlis91IPK_gyVBvKD09naLzcPSBMJN5Nkg4YBF_rmFryr59ff8UC8KDGSyMWi07cR9L2MJqTgj4ml_5Y7TivNtlp42dzuduoCwe6MBG4U8eyO52ttQ4edDemFb/s1600/repin3.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ilià Repin. <i>No l'esperaven</i> (1884-1888).</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">És
amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Rudin</i>, però, on aquesta figura
adquireix els seus trets més definits. Es considera la primera novel-la
realista russa, tot i tenir una composició que recorda a una obra teatral.
Rudin representa, doncs, la generació idealista dels anys 30-40, una reacció a
la condemna dels desembristes, els joves liberals, la majoria intel-lectuals,
que s’havien alçat contra l’autoritarisme del tsar a finals de 1825. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Els
“homes superflus” són homes lliures, que desitgen ser útils a la societat. Però
aquest idealisme xoca contra la realitat russa. Això els porta a ser uns
inadaptats. Sembla ser que Rudin beu del jove Bakunin, a qui Turguénev havia
conegut a finals dels 40. La primera edició de l’obra fou publicada a la
revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Contemporani</i> (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sovreménnik)</i> el 1856, on Turguénev hi
treballava. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Rudin
és un jove entusiasta, amb un discurs commovedor que no deixa indiferent a les
persones que se l’escolten reunides en una rica hisenda russa. L’escriptor
intenta ser objectiu, no jutja ni condemna el personatge, el mostra en les converses
i en la relació amb els altres, en la seva acció i també en la seva
inactivitat, així com de manera especial en l’amor. Rudin pensa que un home ha
de tenir un principi sòlid en què creure i ha de saber dominar el seu amor
propi si vol assolir la perfecció. No és un egoista; al contrari, pensa que
està bé sacrificar-se pel bé general. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">És
amb Natàlia, la filla de la mestressa de la casa, amb qui pensa Rudin en el
següent diàleg:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Se
han fijado ustedes... que a la encina... sólo se le caen las hojas viejas
cuando las nuevas comienzan a brotarle?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Sí
</span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">respondió
lentamente Natalia</span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">, me
he fijado.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Pues
exactamente lo mismo le ocurre al amor viejo en un corazón fuerte; está muerto
pero todavía se mantiene; sólo otro nuevo amor puede hacerlo caer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Però
Rudin no es podrà entregar totalment a aquest amor. Abans de marxar de la casa,
escriu una carta a la noia: “Nuestras vidas podrían haberse juntado, pero no se
unirán nunca. ¿Cómo demostrarle que podría amarla con un amor verdadero </span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">el
amor del corazón, no de la imaginación</span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">,
cuando ni yo mismo sé si sería capaz de tal amor?... Moriré sin haber realizado
nada digno de mis fuerzas, sin dejar tras de mí ninguna huella benéfica...
Probablemente me falta aquello sin lo cual es imposible conmover los corazones
de la gente y adueñarse del corazón de una mujer... Mi destino es extraño y
casi cómico: lo doy todo con avidez, plenamente, pero no puedo darme yo mismo.
Terminaré sacrificándome por algo absurdo, en lo que ni siquiera crea...”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Ell
mateix es reconeix com un ésser inacabat que cau amb el primer obstacle. Dos
anys després, el seu antic company d’estudis Lezhnev, tot i admetre la
sinceritat i l’entusiasme de Rudin, nega que hagi tingut mai ni sang ni
caràcter. Les paraules no es converteixen en fets. No serà mai capaç de
construir res. En una nova edició de la novel-la (1860), Turguénev hi incorpora
un epíleg. Han passat uns quants anys més i a Rudin el trobem a París, lluitant
a les barricades de la comuna de l’any 1848.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Niuada de gentilhomes</i>, novel-la
publicada el 1859, Lavretski, un home honest i intel-ligent, torna a ser una
víctima de l’apatia i la inutilitat. Mikhalévitx, poeta entusiasta, amic i
antic company seu d’universitat, és també un home bo i honest com ell; és
exaltat i predica l’acció, però es mostra tan frustrat com Lavretski.:“(...)En
les coses importants, essencials, no he canviat; continuo creient com abans en
el bé, en la veritat; només que ara no és tan sols que hi cregui, és que hi
tinc fe, sí, tinc fe, fe.” En referir-se al seu amic, Mikhalévitx el dibuixa
com una ànima apassionada, feta per estimar, però que ara és un apàtic, un
desencantat, un escèptic, un volterià, un dropo i un cínic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En
aquesta novel-la tampoc no hi manca l’amor (i el desamor). Lavretski i Liza
senten que s’estimen, però al final s’hauran de separar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Anys
després, ell torna a la casa: “Lavretski va sortir al jardí, i la primera cosa
que li cridà l’atenció fou el banc en el qual passà, amb Liza, uns instants de
felicitat que no retrobà mai més. Aquell banc s’havia ennegrit i retorçat; però
ell el reconegué tot seguit, i la seva ànima sentí aquell sentiment que res no
iguala, ni en el seu dolor, ni en la seva tristesa; aquell sentiment de forta
recança que inspira la passada joventut, la felicitat que hom ha fruït altre
temps”. Més tard, quan Lavretski torna a l’interior de la casa, “s’adreçà al
menjador, s’acostà al piano i recolzà el dit damunt una tecla; un so feble,
però clar, s’escapà i desvetllà una vibració secreta en el seu cor”. Un to
inconfusible de malenconia travessa l’obra (com en la majoria de la seva
producció). Només ens queda l’ombra del record.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Entre
els anys 40 i 60, Rússia és una immensa autocràcia. Es reforça l’estat policíac
i militaritzat de Nicolau I. La gent cerca sortides, espais de llibertat. Es
formen els corrents ideològics occidentalista i eslavòfil. El primer, partidari
d’una evolució política a l’europea; el segon més conservador i nacionalista.
Aquest fet explica, en bona part, la disputa i la poca simpatia que es van
tenir Dostoievski, partidari més aviat de les essències russes, i Turguénev,
com a bon liberal, més proper a les idees sorgides de la revolució francesa. En
aquest context d’intens debat, les idees es radicalitzen. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Rudin
s’acabarà convertint en el protagonista de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pares
i fills</i>, Basàrov. Aquest creu en la veritat científica i en el
racionalisme, en detriment de l’art i de la poesia. Fa una aposta clara pel
materialisme científic. No s’inclina davant de cap autoritat, per més venerada
que sigui, i no accepta cap principi sense haver-lo comprovat abans. En aquell
moment, el nihilisme s’entenia com el rebuig de tot allò que no es pogués
provar mitjançant la ciència. No se l’ha d’interpretar, en canvi, com el rebuig
de tots els valors, com en Nietzsche, pel qual la mort de Déu era una
conseqüència més d’aquesta crisi de valors. El nihilisme tampoc no és
terrorisme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMz2EDNwy9UE6g0K4LtNblYsHcZkdAsKchLInhJjl1j13d3v1m-NCeWbNoC1hyhyphenhyphenJs2d3Rdbm159B5a0Tgb3aKVK7XY3VcfIKQhvNT2cUBCWZbqVonx_B-TX6uGraIq2FLnovZK-qzY55G/s1600/repin2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="507" data-original-width="800" height="405" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMz2EDNwy9UE6g0K4LtNblYsHcZkdAsKchLInhJjl1j13d3v1m-NCeWbNoC1hyhyphenhyphenJs2d3Rdbm159B5a0Tgb3aKVK7XY3VcfIKQhvNT2cUBCWZbqVonx_B-TX6uGraIq2FLnovZK-qzY55G/s640/repin2.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ilià Repin. <i>Detenció d'un propagandista</i> (1878).</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Podríem dir que Basàrov és un personatge que
deriva del publicista Pisarev i també del reconegut crític i escriptor
Vissarion Belinski (tot i que sembla que Turguénev agafà com a model un jove
metge que havia conegut). Així doncs, Basàrov representa la generació dels 60
que es revolten contra els liberals de la dècada dels 40, contra els “homes
superflus”. La novel-la provocà molts debats i Turguénev fou durament atacat
per totes bandes, tan pels conservadors com per la jove generació d’esquerres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Amb
Basàrov, segons Piotr Kropotkin, Turguénev hi tenia un amor intel-lectual basat
en l’admiració, diferent de l’amor, ple de pietat, que havia mostrat per Rudin
i Lavretski. El mateix escriptor va admetre que a banda de les seves opinions
sobre l’art es podia reconèixer perfectament en el protagonista de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pares i fills</i> i en els seus judicis. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
tema central de la novel-la, com indica el títol, és la confrontació entre els
joves i els vells, entre els liberals i els radicals. El personatge principal
és un jove metge, convidat a la casa del pare d’un seu amic. Creu en la força
de voluntat, és un crític implacable, només importen els fets irrefutables i el
coneixement útil. Segons ell, s’ha de destruir l’ordre vell per construir
alguna cosa nova. Això ens recorda al Bakunin madur. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pares i fills</i> es publicà per primera vegada a la revista literària <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Missatger Rus</i>. Com en d’altres novel-les
seves, l’autor ens presenta unes idees i uns personatges que observava en la
mateixa societat russa. Turguénev fou així un excel-lent cronista de la seva
època. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La
clau per entendre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pares i fills</i> i de
fet de bona part de l’obra de Turguénev la trobaríem en el seu text <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hamlet i Don Quixot</i>. Segons Kropotkin,
l’escriptor estimava Hamlet, però també admirava el Quixot, idealista i home
d’acció. Turguénev considera que són dos models que encarnen dos trets
fonamentals i oposats de la natura humana, són els pols de l’eix sobre el qual
aquesta gira. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Què
representa Don Quixot? “Ante todo, la fe; la fe en algo eterno, inmutable; en
una palabra: en la verdad, en la verdad que se encuentra <i style="mso-bidi-font-style: normal;">fuera </i>del individuo, pero que es posible alcanzar; que exige un
servicio y sacrificios, pero a la vez se accede gracias a la constancia en ese
servicio y a la fuerza de esos sacrificios”. Don Quixot transmet entusiasme, té
un ideal que no és cap altre que la d’eliminar el mal d’aquest món. Hamlet és
un escèptic, un egoista, no hi ha res amb què es pugui comprometre. Tanmateix,
sofreix i es fa mal a sí mateix. Se’l pot compadir, però no estimar; ell també
és incapaç d’aquest sentiment, en tot cas només s’imagina que estima. Els
Hamlet no troben ni creuen en res, no deixen cap empremta ni cap causa: “Para
actuar es necesaria la voluntad, para actuar es necesario el pensamiento; pero
el pensamiento y la voluntad se han separado”. Hamlet està condemnat a la
immobilitat i a la inutilitat. És com la força centrípeta, en oposició al
Quixot que representaria la centrífuga. Són les forces de la rutina i del
moviment. Al final, els Quixots també són escapçats, tot i que mai no en dubten
que en sortiran victoriosos. Però també acaben fracassant. En canvi, per a
Hamlet, la més petita contrarietat el desanima. Sortosament no hi ha Hamlets ni
Quixots absoluts. El pas de Rudin a Basàrov, significa el pas de Hamlet a Don
Quixot? Basàrov potser s’assembla més a aquest últim, però Rudin penso que té
aspectes dels dos models, fins i tot s’apropa més al Quixot en el seu tram
final, en el seu darrer fracàs.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En
els 200 anys del naixement d’Ivan Turguénev és un bon moment per llegir-lo (o
rellegir-lo). El plaer serà immens, no només des d'un punt de vista literari, estètic, sinó també, com ja hem dit, per ser les seves obres cròniques valuoses d’uns temps
difícils però apassionants, com els que van tenir lloc a Rússia durant el segle
XIX, i que també ens serveixen per entendre, en bona part, allò que
s’esdevingué en el segle XX. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Al final de la seva vida, l'escriptor rus, fidel a uns
principis que no va deixar mai de banda, va escriure:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">“Quan
vénen dies de dubte, dies de doloroses reflexions sobre el destí del meu país,
tu ets els meu únic ajut i suport, oh gran, poderosa, franca i lliure llengua
russa! Si no fos per tu, com no caure en la desesperació en veure tot el que
passa a casa nostra?”<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><b><br /></b></span>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><b><br /></b></span>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><b>Bibliografia:</b></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;">
<span style="font-size: 12pt;">-</span><i style="font-size: 12pt;">Diario de un hombre superfluo</i><span style="font-size: 12pt;">. Ivan
Turguénev. Trad. Agata Orzeszek. Ediciones KRK.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">-<i>Rudin</i>. Ivan Turguénev. Trad. Jesús García Gabaldón. Ed. Alba.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">-<i>Niuada de gentilhomes</i>. I. Turguénev.
Trad. Olga Savarin i Enric Palau. Edicions 62.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">-<i>Pares i fills</i>. I. Turguénev. Trad.
Francesc Payarols, revisada i actualitzada per Ana Guelbenzu.
Ed. Marbot. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 7.1pt; text-align: left; text-indent: -7.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 7.1pt; text-align: left; text-indent: -7.1pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">-<i>Páginas autobiográficas</i>. I. Turguénev. Trad. Víctor Gallego. Ed. Alba.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 7.1pt; text-align: left; text-indent: -7.1pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> </span><span lang="CA">En aquest llibre s’inclouen breus assaigs com uns records sobre Belinski,
un text que aborda <i>Pares i fills, </i>anys
després de la seva publicació<i>, </i>o el
seu famós <i>Hamlet i Don Quixot</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">-<i>La literatura rusa. Los ideales y la
realidad</i>. Piotr Kropotkin. Ed. La linterna sorda. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> </span><span lang="CA">Aquesta obra és un
recull de les conferències pronunciades pel pensador rus a Boston l’any 1901 i que es van publicar quatre anys més
tard.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 7.1pt; text-align: left; text-indent: -7.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 7.1pt; text-align: left; text-indent: -7.1pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">-<i>Pensadores rusos</i>. Isaiah Berlin. Trad. Juan José Utrilla. Fondo de
Cultura Económica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 7.1pt; text-align: left; text-indent: -7.1pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 7.1pt; text-align: left; text-indent: -7.1pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">-<i>Conversaciones
con Isaiah Berlin</i>. Ramin Jahanbegloo. Trad. Marcelo Cohen. Ed. Arcadia. <o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 7.1pt; text-align: left; text-indent: -7.1pt;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<br />
<br />El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-60491332432560132732018-02-08T11:08:00.000+01:002018-02-10T19:22:34.009+01:00La poesia inacabada de Franz Schubert<div>
<br /></div>
<div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 12.0pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 12.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Quina sensibilitat la de Schubert, quina música, quina poesia! Si no hagués mort tan jove, quant d'art no hagués donat encara a la humanitat... Va tenir una vida molt curta, però allò que va crear, com l'art de Bach, Mozart o Beethoven, perviurà a través de moltes generacions, mentre encara hi hagi qui s'admiri per la bellesa i la cultura.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Franz Schubert va néixer en un suburbi vienès l’any 1797 i va
morir un mes de novembre del 1828 a la mateixa ciutat de Viena. Un any i mig
abans havia assistit al funeral del seu admirat
Beethoven, en el qual s'hi havia interpretat el<i> Rèquiem</i> de Mozart. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Per voluntat seva fou enterrat molt a prop de la tomba del mestre, en el
cementiri de Währing. Justament s'atribueix a Beethoven la mateixa frase que Mozart li havia dit a ell mateix: "És ben cert que en Schubert s'hi troba una espurna divina". </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Sens dubte, Schubert és un dels grans compositors de tots els temps, un dels més estimats, certament. Excels creador de <i>lieds</i> (entre els quals poden esmentar el <i>Viatge d’hivern, </i><i>Winterreise </i>en alemany, a
partir de poemes de Wilhelm Müller), sonates per a piano, impromptus (peces pianístiques basades en la improvisació), quartets
de corda (com l'impressionant i desolador <i>La mort i la donzella</i>) o quintets per a piano i corda (com la peça anomenada <i>La truita,</i> el seu homenatge a la natura). </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Al llarg de la seva vida organitzà vetllades musicals, petits actes de caràcter íntim realitzats en cases particulars, </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">dirigides a familiars i a amics diversos</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">. Més endavant foren conegudes amb el nom de </span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Schubertíades</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Va posar música a grans poetes del seu temps com Goethe o Heine. La seva obra expressa </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">dolor, malenconia, inquietud, amb silencis reveladors, també amb instants de joia. </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">No va tenir una vida especialment feliç, amb penúries materials i amb moments de desànim i de pessimisme. Visqué gairebé a l’ombra del món musical, i no va tenir l’ambició de fer carrera o diners. Per això en vida la seva música no va tenir massa projecció, tot i l'estima de diversos amics i de persones que van saber apreciar la seva música.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFiR69LyONgRQxfnFGqROSCOTreApJ8axUgmmdhQEoMZCCfYmbSoELjKUrfoV5a5QSdhwVDB8VVMD5w8_LNWE4oMK5GH6m2kOJqfgzmflYqwiFffUe2J7RJ4Rlg-1gL4_GDajIhCmajgeq/s1600/schubert1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFiR69LyONgRQxfnFGqROSCOTreApJ8axUgmmdhQEoMZCCfYmbSoELjKUrfoV5a5QSdhwVDB8VVMD5w8_LNWE4oMK5GH6m2kOJqfgzmflYqwiFffUe2J7RJ4Rlg-1gL4_GDajIhCmajgeq/s640/schubert1.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Schubert al piano. Pintura de Gustav Klimt, destruïda durant la II Guerra Mundial.</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Podem comparar Schubert d'alguna manera amb Txékhov, el gran escriptor rus. Aquest es va sentir més còmode en les curtes distàncies, en el conte o en el teatre, per exemple, que no en les novel-les extenses. Schubert sembla que també es movia millor en les breus composicions, en la música de cambra, i no tant en obres grandioses de caire simfònic o operístic. No per això ambdós han de deixar de ser considerats com el que són: dos magnífics artistes, dos genis en les seves especialitats. En aquest sentit, no podem parlar de gèneres menors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 12.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Però és ben cert que el compositor vienès no va excloure la simfonia, al contrari. En aquest àmbit va saber crear també grans composicions. En la número 5, amb reminiscències encara clàssiques, ja hi deixa entreveure, però, unes aptituds ben especials. Una major magnificència assoleix amb la
seva darrera simfonia, la número 9, la Gran Simfonia en Do major. </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Però, a
nivell simfònic, em quedo, personalment, amb la simfonia número 8, dita “Inacabada”. És una de les obres simfòniques més interpretades. Constituïda per dos moviments (tot i que en va començar a escriure un tercer), s'ignora si Schubert ja la va donar així per finalitzada o bé si la pensava continuar més endavant. Tanmateix, la seva unitat i, sobretot, la seva bellesa, són ben paleses. És una peça majúscula, excepcional, amb moments íntims, callats i explosius alhora, sempre amb una emoció continguda. S'inicia amb un silenci inquietant, el tema esdevé greu i misteriós. Llum i ombra conflueixen en aquesta primera part. El segon moviment és més líric, amb moments on s'intueix una certa resistència, però on hi domina, en general, la resignació, l'acceptació de la realitat.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Fou iniciada el 30 d’octubre de 1822. Al
novembre del mateix any ja havia enllestit els dos moviments. Mai no la va poder sentir interpretada en vida. Fou estrenada el 17 de desembre de 1865 a Viena, dirigida per Johann Herbeck, trenta-set anys després de la mort del compositor. </span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 12.0pt;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 12.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> Simfonia núm. 8 en Si menor, "Inacabada", D 759.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, sota la direcció de Leonard Bernstein. </span></span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/uWnKMzAedK4/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/uWnKMzAedK4?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 12.0pt;">
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
</div>
El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-12959104421316135922018-01-30T13:01:00.000+01:002018-02-02T12:11:35.010+01:00I la música va deixar de sonar<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: #f3f3f3;"><span style="color: #783f04; font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br /></b></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: #f3f3f3;"><span style="color: #783f04; font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Notes sobre Blok, Akhmàtova i Iessenin</b></span></span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"> </span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> “Som els oblidats, solitaris sobre la terra”</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"> (....) A. Blok<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">No, no és fàcil ser
poeta a Rússia. Mai no ho ha estat. Sobretot a l’època dels tsars pròpiament
dita, però també en els temps on han governat altres “tsars”, com aquells que
van sorgir de la revolució de 1917. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Se'm pot fer una observació. No només és exclusiu de Rússia. És cert. L'ofici de poeta (i en general el d'escriptor) ha tingut (i té) limitacions en moltes altres parts del món. Però el cas rus és particularment simptomàtic, pel geni dels seus creadors, pel seu nombre i per la dimensió tràgica de les seves existències, com veurem. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Tres, quatre anys
abans gairebé ningú no s’hagués imaginat allò que s’esdevindria poc
després: una guerra mundial d’efectes devastadors, l’esclat d’una revolució,
l’inici d’una guerra civil... En fi, un enorme trasbals, un drama que engoliria
milions de persones. El món quedaria definitivament capgirat. Res ja no tornaria a
ser el mateix.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV4qJv2tcJNzeUJE8D9K5nuBUOS2mGC8QpZ5WHjxi1c0by86DwfGHXEzZOiyL8dPVX3dToimr4Z-WySkPr4RekuBn1g9vO7ZOWNIV8P0CdgDF6Y5BpmYto0Gd1ZaNi9d9cPp46bTZ4G1QT/s1600/malevitx1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="448" data-original-width="700" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV4qJv2tcJNzeUJE8D9K5nuBUOS2mGC8QpZ5WHjxi1c0by86DwfGHXEzZOiyL8dPVX3dToimr4Z-WySkPr4RekuBn1g9vO7ZOWNIV8P0CdgDF6Y5BpmYto0Gd1ZaNi9d9cPp46bTZ4G1QT/s400/malevitx1.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Kazimir Malèvitx. <i>Paisatge amb una casa groga</i> (1906).</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: left;">
</div>
<span style="clear: left; display: inline; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">Sant
Petersburg. Gener de 1914, mig any abans de la catàstrofe, un diumenge al
migdia. La jove poeta Anna Akhmàtova visita el també poeta i dramaturg Alexander Blok a
casa seva. El fred i el glaç amaren l’aire i les voreres dels carrers. La
boira amb prou feines deixa entreveure una llum groga, borrosa i delicada. Avui, els maons de la casa grisa de l’escriptor continuaran ben freds; el
fum, també gris, surt de la xemeneia com immobilitzat. Tot és gris; només hi ha, ara aquí, ara allà, unes clapes d'un groc deslluït, com bombetes a punt de morir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Ambdós escriptors estan asseguts un davant de l’altre. Es miren. L'amfitrió no ha dit
massa paraules, la seva actitud és silenciosa, també les seves passes quan s’ha
aixecat per agafar un llibre de poemes, els seus poemes, col-locat en un dels prestatges del moble i que més tard llegirà a la seva convidada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">“Què amaguen aquests
ulls tan profunds, tan plens de misteri?”, escriurà, temps després, l’Anna, en
un poema que recorda aquesta visita. La mateixa poètica de Blok ens dona, si
més no parcialment, una resposta. Sota una senzillesa aparent, la seva poesia
és oberta a una dimensió on hi conviuen símbols, fets i actes de la vida
quotidiana i misteris profunds. Ja fa un temps que el poeta rus ha iniciat un
viatge, ambiciós i commovedor alhora, que l’ha portat a la recerca d’una idea
que donés sentit a la seva doble condició d’home i d’artista: en primer lloc
l’etern femení (concepte que havia exposat en el recull de poemes <i>Versos de la bella dama</i>, dedicats a la
seva companya Liubov Mendeleeva, filla de Dmitri Mendeléiev, el cèlebre químic conegut,
sobretot, per ser l’inventor de la taula periòdica dels elements) i, en una
segona fase, havia girat els ulls envers el seu propi país, Rússia, la pàtria
immensa, contradictòria, a cavall entre occident i orient, una relació mai
resolta del tot. Allí s’encara amb la marginació de les grans ciutats i el sofriment
d’àmplies capes de la població. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOOPi9E2q-GLlfHXfV01GmTOLiOXbVCnaXvpTe-ehKWbsOGe6Tam-IaReaZ54vUyD_NXMmml93SxA48DfmmpgA6B_4A78Pnx5StCrGNUIxuX0by2uYbNwX6R1w3dQWM0pfR05ADP82YMmr/s1600/blok2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="337" data-original-width="220" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOOPi9E2q-GLlfHXfV01GmTOLiOXbVCnaXvpTe-ehKWbsOGe6Tam-IaReaZ54vUyD_NXMmml93SxA48DfmmpgA6B_4A78Pnx5StCrGNUIxuX0by2uYbNwX6R1w3dQWM0pfR05ADP82YMmr/s400/blok2.jpg" width="260" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Alexander Blok (1880-1921).</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Aquests moments reveladors, els carrers d’un Sant Petersburg
míser i misteriós, li inspiren versos que llisquen sobre la neu i viatgen amb
el vent; versos que són i no són d’aquest món; paraules d'un
present i d'un futur no precisament il-luminat: “La nit, l'adrogueria, el carrer,
el fanal...món absurd i insípid...tot serà el mateix. No hi ha sortida”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La “musicalitat
tendra i ferotge i la melangia mística” de Blok, com escriu en Ricard San
Vicente*. Blok, un dels grans poetes de l’anomenada edat de plata de la
literatura russa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"> La poesia d’Alexander Blok</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 20px;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 20px;"> És el vent que aixeca la neu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 20px;"> Com una paorosa carrera en trineu<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 20px;"> És la poesia d’Alexander Blok.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 20px;"> Ens arrossegarà - Prop o lluny?-<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 20px;"> En els territoris de la tendresa hivernal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 20px;"> La poesia d’Alexander Blok</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt;"> És el vent que aixeca la neu.</span> </div>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> Fiodor Sologub (1913).</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Blok viu la revolució
de 1905, que acaba en fracàs, però sense la qual no s’entendria la que tindria lloc
dotze anys després, la de 1917. Són moments d’eufòria i d’esperança per a molts,
la revolució que ha de canviar tantes coses, donar llum a tantes vides
insípides i dissortades. Tanmateix, no passa massa temps perquè aquesta llum
s’evapori, com també li passa a l’ànima del poeta que cau, finalment, en un
estat de commoció, en un silenci sobtat, quasi bé definitiu.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJtrmY4wMovSUeL1vDmyaZ1ZrdVs_QUCrdG5NE36lhu2Bgjx0gP-Yrk1L6xR9FX1qTVa3yMj0aePVsZVx9klqnVbn_qtCNThPCcy1hekeyaQOtoZexIbdNeX087KrspF2dJ9c8U49KD5Mb/s1600/malevitx2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="263" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJtrmY4wMovSUeL1vDmyaZ1ZrdVs_QUCrdG5NE36lhu2Bgjx0gP-Yrk1L6xR9FX1qTVa3yMj0aePVsZVx9klqnVbn_qtCNThPCcy1hekeyaQOtoZexIbdNeX087KrspF2dJ9c8U49KD5Mb/s400/malevitx2.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">K. Malèvitx. <i>Creu vermella en un cercle negre </i>(1920-22).</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Pocs mesos abans de
la seva mort, l’any 1921, en un homenatge a Puixkin, Blok pronuncia unes
paraules que defineixen d’una forma precisa el seu estat anímic: “Puixkin no
morí només a mans d’Anthès! Allò que el matà fou la manca d’aire per a respirar
lliurement. I el seu temps va morir amb ell...La pau! La llibertat! Dues coses
indispensables per a tot poeta...”**. La pau de l’ànima i la llibertat de crear.
Sense això el poeta ja no pot respirar. A Blok ja només li queda un dolor,
físic, però sobretot moral; la música de la revolució de 1917 ja no la pot
sentir, entre altres coses perquè ja no és la seva música; és la música d’un
món on ell es sent estrany, un món immers en una mena de broma densa i feixuga,
com la que cobreix la casa del poeta aquell diumenge al matí de l’any 1914. La
redescoberta d’aquell <i>mortal incendi de
la vida</i>, tal com havia escrit en algun dels seus poemes, s’ha apagat. La
nit. El poeta s’ha consumit i conviu amb un silenci estremidor. Com tants
d’altres escriptors i gent de la cultura. La seva
fi és tràgica, o bé assassinats i desapareguts sense deixar rastre, o bé acaben en suïcidi o resten enterrats en vida, en un exili interior, aquells que no han volgut o no han pogut marxar. La llista és llarga: Gumiliov, Maldelxtam, Iessenin,
Maiakovski, Tsvetàieva, Akhmàtova, Babel...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En
aquell encontre del mes de gener de 1914, hi ha una celebració de la paraula, una confiança en l'amor, una resistència de l’artista per no sucumbir, però també s’anuncia, bé que de forma vague, allò
que ha de venir. La impotència de la cultura, la impossibilitat de mantenir
gaire temps l’ànima ardent. Tanmateix, sense aquella, com seria el món? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Quan
Anna Akhmàtova abandona la casa del poeta, la llum declina i la neu comença a
ser negre. A contrallum, distingeix el poeta, allà en un racó, vora la
finestra; la seva imatge és “fosca, alta, melodiosa i mercurial, mirant la
foscor del golf de Finlàndia, en una nit boirosa i freda de Petrograd (Sant
Petersburg)”.*<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Quan
arriba a casa, Akhmàtova rellegeix un dels poemes que li ha recitat: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> Des
del cor d’una església, una noia cantava<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> el
misteri del mar que solquen tantes naus,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> el
misteri dels homes perduts en terra estranya,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> d’aquells
que l’alegria ja havien oblidat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> Volant
cap a la cúpula, la seva veu, cantava,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> i
un raig li resplendia per sobre el muscle blanc,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> i
la gent, en la fosca, mirava i escoltava<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> la
seva roba blanca cantant en aquell raig.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> I
tothom confiava que hi hauria alegria,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> que
els vaixells reposaven ancorats a un port dolç,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> que
en una terra estranya aquells homes tenien<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> una
vida més clara, un recer lluminós.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> Era
el raig de llum tènue i la veu era blana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> Solament,
imposant-se per davant de l’altar,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> partícip
dels misteris, el plor d’un nen s’alçava;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> sabia
que ningú no havia de tornar... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> A.Blok (1905). Traducció: Ricard San Vicente/ Esteve Miralles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Serguei Iessenin procedia d’una família camperola. Amb el temps es va convertir en el poeta que millor va
saber cantar el camp rus i la natura. Traspua una malenconia que es reforça
quan percep, impotent, el difícil trànsit entre la cultura rural russa a una
societat urbana i industrial. Amic de Blok, poc després de la mort d’aquest també caurà en el desànim, però no deixarà d'escriure commovedors versos: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Tots, tots en aquest
món ens extingim,/ raja suau el coure de les fulles dels erables.../ Sigui
benaurat pels segles dels segles/ tot allò vingut per florir i per morir./ (1922)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Sé que en aquell país
no hi haurà/ aquests sembrats, aquest or dins la boira./ Per això estimo la gent/
que viu a la terra amb mi. (1924)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">Erable meu, erable
despullat i gebrat,/ què fas aquí inclinat sota el torb blanc? (...) Em sembla
ser un erable com tu,/ però no despullat sinó tot verd. (1925) <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"> Traducció de Josep M. Güell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Sí, la paraula que fa créixer el verd en els deserts, en les estepes més inhòspites i resseques, malgrat tot</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Bibliografia: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-size: 12pt;">*</span><i style="font-size: 12pt;">Poesia russa contemporània</i><span style="font-size: 12pt;">. Edicions 62 (del pròleg de Ricard San Vicente). </span> </span></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><i><br /></i></span></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><i>**Alexander Blok</i>, de Nina
Berberova, traduït per Ana Maria Moix i publicat per l’editorial Circe. </span><span lang="CA" style="font-size: 10pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<i><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">-Cinco
poetas rusos</span></span></i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">. </span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Blok, Sologub, Gumiliov, Ajmátova,
Mandelstam. Traducció i selecció de Jorge Bustamante García. Editorial Norma
(Colòmbia). </span></span><br />
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-82058779722311632142018-01-22T17:40:00.000+01:002018-01-24T12:47:25.246+01:00El somni de D'Alembert*<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="background-color: #f3f3f3;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="background-color: #f3f3f3;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="background-color: #f3f3f3;">"(...) També la barbàrie desembocarà en un segle de llum. La claredat impressiona més després d'un període sotmès a l'obscuritat".</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="background-color: #f3f3f3;"> Jean D'Alembert, del <i>Discurs preliminar</i> de l'Enciclopèdia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="background-color: #f3f3f3;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="background-color: #f3f3f3;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVKOx-rxIOZyolnwOy4KklqubXQF6gNs2uO9T1acYDjXcF4sXvsrYFRa_RJoOPqBpn4ybYm7MVnbr7JjxxIxxRDmxMTeIXb-sfdPu3bE5oikxZRl18n1QEAYx_qO2yQ23rGLrzZhm2rX0w/s1600/alembert1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="308" data-original-width="250" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVKOx-rxIOZyolnwOy4KklqubXQF6gNs2uO9T1acYDjXcF4sXvsrYFRa_RJoOPqBpn4ybYm7MVnbr7JjxxIxxRDmxMTeIXb-sfdPu3bE5oikxZRl18n1QEAYx_qO2yQ23rGLrzZhm2rX0w/s400/alembert1.jpg" width="323" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Retrat de D'Alembert, fet per M. Quentin de La Tour (1753).</td></tr>
</tbody></table>
</span><span style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Li van posar Jean le Rond. Així és com
es deia la petita capella de París, prop de Notre Dame, on fou abandonat en
néixer. Anys després hi va afegir el nom D'Alembert. Matemàtic, físic i
filòsof, fou una de les figures intel-lectuals de més prestigi del segle XVIII,
l'anomenat </span><i style="color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">segle de les llums. </i><span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">S'ocupà de</span><i style="color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> </i><span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">l'estudi de l'estàtica, la dinàmica, dels nombres complexes, de les equacions diferencials i va establir un criteri per a diferenciar les sèries convergents de les divergents, entre d'altres qüestions. </span><span style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">És conegut també per ser
l'impulsor i editor, amb Diderot, de </span><span style="background-color: #f3f3f3; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">l</span><span style="background-color: #f3f3f3;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">'</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Enciclopèdia</span></span><span style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">, el magne projecte
cultural de la Il-lustració. És l'autor del famós <i>Discurs preliminar</i>, una mena de compendi i d'introducció a l'Enciclopèdia, a banda d'escriure-hi diversos articles sobre temes diversos, essencialment científics i filosòfics.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Fa poques setmanes s'han complert 300
anys del seu naixement. No n'he vist ni una referència enlloc, tot i la
importància del personatge, com s'ha assenyalat. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="background-color: #f3f3f3;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="background-color: #f3f3f3;">Pel que sembla no ho va dir mai a
ningú, però D'Alembert, poc abans de morir, va tenir un somni una mica estrany. No recordo qui m'ho ha dit. Ell que no havia
sortit mai de París (pel que sabem) i que només va viatjar a través dels llibres, de
les paraules, dels números i de les equacions, aconsegueix arribar al Regne d'Espanya (així es diu avui), a Catalunya concretament, si més no en el somni esmentat, que ell va considerar, tanmateix, ben real. D’acord, Catalunya i Espanya no són massa lluny de París, és cert. Però no deixa de ser un viatge. Allò no tan normal és que el periple s'esdevé no en el seu segle, sinó en ple segle XXI, a finals de 2017 per ser exactes.</span></span><br />
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="background-color: #f3f3f3;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="background-color: #f3f3f3;">Allà, al cap de pocs dies de ser-hi, ja hi veu algunes coses que no li acaben d'agradar: desigualtats
socials, corrupció (encara?), presos polítics, una llibertat d'expressió més aviat tova, líquida, o un color, el groc,
que no cau massa bé. Això que li havien dit que l'Estat espanyol era una
democràcia madura, encara que de tant en tant també hi campin grupets
extremistes amb tota impunitat i que alguns juguin amb un nacionalisme identitari del tot irresponsable o s'inventin territoris que voregen el rídicul. </span></span><br />
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="background-color: #f3f3f3;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="background-color: #f3f3f3;">D'Alembert és dur amb aquells que volen danyar la
societat i fracturar un país, en aquest cas Catalunya. Quan torna a
França, que no és cap meravella tampoc, no ens enganyem, pensa que, si
tornés a fer una nova edició de l'Enciclopèdia, les tapes serien grogues
i hi afegiria nous articles, nous conceptes que hauria après o que caldria corregir. No en sabem res si es va moure, mentre era allà, per les xarxes socials, va descobrir la Viquipèdia o twitter. És possible, això sí, que hagués recomanat resoldre els conflictes polítics a partir del diàleg i la conversa: "És important no monopolitzar la conversa i evitar els dogmatismes". Del món actual, és cert, li plaurien molts avenços, però també sentiria tristor i contrarietat en veure guerres, injustícies, violacions múltiples dels drets humans o el sofriment i la mort de persones refugiades. No era precisament un optimista i no estava massa d'acord amb les paraules de Leibniz sobre "el millor dels móns possibles": "¿Cómo se puede llamar "el mejor de los posibles" a un mundo donde los hombres se matan continuamente unos a otros? Y si este es el mejor de los mundos posibles, ¿por qué decidió crearlo Dios?"** Com a bon escèptic, però, i com a home amb un afany per millorar les coses, no ho donaria tot per perdut. A tothora, no s'hauria de deixar d'apostar, si cal des d'una lluita pacífica sense treva, per la tolerància i la llibertat.</span></span><br />
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="background-color: #f3f3f3;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="background-color: #f3f3f3;">No sabem si Catalunya acabarà implantant la seva república, però si que sabem que en el cas D'Alembert, un cop ja a França, el seu ideal i anhel de república de les
lletres no hauria minvat gens ni mica, al contrari. I això ja no és cap somni.</span><span style="background-color: white;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="background-color: #f3f3f3;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="background-color: #f3f3f3;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="background-color: #f3f3f3; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="background-color: #f3f3f3; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">*<i>El somni de D'Alembert </i>és, de fet, el títol d'una obra de Diderot. El seu <i>somni </i>és molt diferent, naturalment, del que aquí s'ha exposat.</span></span><br />
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="background-color: #f3f3f3;"><br /></span></span>
<i style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: georgia, "times new roman", serif; font-size: 12pt;">**Breve antología de la Enciclopedia</i><span style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12pt;">. Compilació i traducció a càrrec de Gonzalo Torné. Editorial Debate. Excel-lent antologia d'alguns dels articles més representatius i de més qualitat literària. Hi trobem textos de Diderot, D'Alembert, Voltaire, Rousseau, D'Holbach o Romilly. Una edició bella, feta amb molta cura, i amb il-lustracions. Molt recomanable.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-58213709648525213162018-01-14T19:20:00.000+01:002018-01-17T19:01:52.496+01:00Matemàtiques o metafísica?<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "times" , "times new roman" , serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">“La cosa més bella
que podem experimentar és el misteri. Aquesta és la font de la ciència i de tot art vertader”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><b> Gottfried Leibniz</b></span></span><br />
<span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><b><br /></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyNFn3TxDSRPp3Pt4lxK9gO0_xWFr78eCVZNm58aXWjP5FldfDqySaw0j-2mZXI-NROjgasWviRdp-LBTjEMC_Omm7IcPbHrB2H7wUS15DGVloc6dwMq9vChAen2elsugwSVy7cwW-4RVl/s1600/TINNA+MODOTTI1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="635" data-original-width="480" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyNFn3TxDSRPp3Pt4lxK9gO0_xWFr78eCVZNm58aXWjP5FldfDqySaw0j-2mZXI-NROjgasWviRdp-LBTjEMC_Omm7IcPbHrB2H7wUS15DGVloc6dwMq9vChAen2elsugwSVy7cwW-4RVl/s400/TINNA+MODOTTI1.jpg" width="301" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arc i pati d'un antic convent (1924). Tina Modotti.</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La natura ens parla a
través de moltes veus. Quan s’expressa matemàticament o quan podem descriure bona part dels fenomens
que hi tenen lloc amb llenguatge algebraic, l’anomenada <b>funció exponencial</b> ens apareix no poques vegades. També la seva inversa
(més ben dit, la recíproca), coneguda com a<b> funció
logarítmica</b>. Tot seguit exposarem la relació existent entre elles, en el cas que</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> les
considerem com a funcions d'una sola variable </span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">independent</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> x, d'expressió general y = f(x), on y
és la variable </span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">dependent</i><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"> (subordinada,
doncs, als valors que adquireix la x). </span></span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Així, en el cas particular esmentat, la relació entre les dues funcions és clara i precisa: </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></span></span><br />
<span style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></span></span>
<span style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></span></span><br />
<span style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> y= a</span></span></span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><sup style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">x</sup><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> </span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> <span style="background-color: #eeeeee; color: #999999;"> </span></span><span style="background-color: #f3f3f3; font-family: ,; font-size: 16.38px; white-space: pre;"><span style="color: #444444;">⇔</span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="background-color: #f3f3f3;"><span style="color: #444444;"> </span><span style="color: #999999;"> </span></span> </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">log</span><sub style="font-family: arial, sans-serif;">a </sub><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">y= x </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Aquesta darrera expressió es llegeix: “logaritme en base a de y”,
on a és un nombre real i diferent de 1, i y </span><b style="font-family: arial; font-size: x-large; text-align: -webkit-center;"><span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444;">є</span></b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><span style="color: #cccccc;"> </span>R</span><sup style="font-family: Arial, sans-serif;">+</sup><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> (és
a dir, y és un nombre real positiu). Si en la primera podem conèixer la y per a cada
valor de la x, que és l'exponent al qual s'ha d'elevar a perquè ens doni precisament la y, en la segona s'esdevé justament al revés: si coneixem la y, podem saber, aplicant-hi el logaritme, quina x li correspon. Per exemple: y= 10</span><sup style="font-family: Arial, sans-serif;">x </sup> <span style="background-color: #f3f3f3; color: #444444; font-size: 16.38px; white-space: pre;">⇔ </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">log</span><sub style="font-family: Arial, sans-serif;">10 </sub><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">y=x (o simplement log y=x; el logaritme en base 10 s'anomena <i>logaritme decimal</i>). Suposem que x=3, aleshores y= </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">10</span><sup style="font-family: Arial, sans-serif;">3 </sup><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">= 10.10.10 = 1000.</span> <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">O el que és el mateix: log 1000 = 3</span>.<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">P</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">odem dir, amb unes altres paraules, que l’exponencial és com la notació abreviada de la
multiplicació repetida. El logaritme és a l’exponencial allò que la divisió és
a la multiplicació: un mitjà matemàtic per a desfer-la. La possibilitat d'observar la realitat des d'un altre punt de vista, totalment oposat (mai més ben dit).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 12.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La
funció exponencial pot adoptar infinites formes, per exemple: 3<sup>x</sup>, 1+ 2<sup>x</sup>, 10<sup>x+2</sup> +</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> 5,... Però potser la més
coneguda és la que rep el nom d'exponencial natural, en què la base a és el nombre e=2,7182818284..., probablement el nombre irracional (aquell número que no es pot expressar en forma de fracció, amb infinites xifres decimals no periòdiques) més famós juntament amb el nombre </span><span style="background-color: #f3f3f3;"><span style="color: #444444; font-family: "benton sans" , sans-serif; font-size: 17.008px;">π.</span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #444444; font-family: "benton sans" , sans-serif; font-size: 17.008px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVCMTKUNpVoburyouT1KrlVKzBRI78m9UtKkBWZ7zs3FL8jZ4vRWN9KfUfMI9SOLrLqpk3FI25kGoZMmC8EmqGmjjjcu58pVtw7WRzq2zZv-z_lk_pG0xW2v9hQvvxF94MCYHp7No1d8ki/s1600/logaritme1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="386" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVCMTKUNpVoburyouT1KrlVKzBRI78m9UtKkBWZ7zs3FL8jZ4vRWN9KfUfMI9SOLrLqpk3FI25kGoZMmC8EmqGmjjjcu58pVtw7WRzq2zZv-z_lk_pG0xW2v9hQvvxF94MCYHp7No1d8ki/s320/logaritme1.gif" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: white; color: #444444; font-family: "benton sans" , sans-serif; font-size: 17.008px;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Aquesta funció s’escriu, doncs, </span><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; position: relative; top: 5.5pt;"><v:shape id="_x0000_i1025" style="height: 16.5pt; width: 3pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata chromakey="white" o:title="" src="file:///C:\Users\usuari\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image005.png">
</v:imagedata></v:shape></span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">y= e<sup>x</sup> i, en les seves diverses formes, té una gran aplicació en moltes àrees de les ciències experimentals i
socials. La seva recíproca és y= ln x (anomenat <i>logaritme neperià</i>; la base és precisament e). Ambdues són representades en el gràfic anterior). </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Per cert, el nombre e ve definit o, més ben dit, el podem calcular a partir del següent límit:</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> </span><img alt=" {\lim_{x \to 0} \left(1+x\right)^{1 \over x}} =\, {\lim_{x \to \infty} \left(1+{1 \over x}\right)^x } =\, e " src="https://i2.wp.com/upload.wikimedia.org/wikipedia/es/math/f/8/1/f81cbd061ab37f4418fc4082b4e588e9.png" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: 0px 0px; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; color: purple; font-family: arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; max-width: 100%; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;" /> <span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">L'hem donat a partir de dues expressions, però el resultat és el mateix. En la de l'esquerra, observem que si
substituïm la x per valors cada vegada més i més petits, aproximant-nos cada cop més a zero, els diversos valors obtinguts s'apropen o tendeixen a e. En l'expressió de la dreta, aquest s'obté, contràriament, substituint la x per valors cada vegada més grans, apuntant a l'infinit. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">A la pràctica podem utilitzar </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">la funció exponencial en base e per a descriure el</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> comportament de diverses poblacions d’éssers vius (per exemple la població de bacteris d’un
cultiu, una colònia de pingüins, el creixement o la disminució dels arbres d'un bosc...).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 12.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">També
els processos de radioactivitat tenen una dependència exponencial amb el temps.
El 1900, el físic Ernest Rutherford va descobrir que el ritme amb el qual un element
emetia substàncies radioactives no era constant sinó que disminuïa
exponencialment amb el temps. Tan el número de nuclis com la velocitat de
desintegració disminueixen en el temps en una forma del tipus e<sup>─λt</sup> , on λ és la constant
de desintegració. </span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">S’utilitza també freqüentment l’anomenat període de
semidesintegració. El definim com el temps que triga una mostra a reduir-se a
la meitat. Es pot calcular com t<sub>1/2</sub>= ln </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">2</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">/λ. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">La desintegració de qualsevol
nucli és un procés a l’atzar (pot variar des de microsegons fins a 10</span><sup style="font-family: arial, sans-serif;">16 </sup><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">s). Quan es donen aquestes darreres magnituds ja els podem considerar, tanmateix, estables. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 12.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Les funcions, doncs, tenen una importància cabdal en física, biologia, enginyeria, economia... L’estudi de les relacions funcionals entre dues o més magnituds constitueix el nucli per entendre els processos matemàtics a la natura i en determinats afers humans ( en els negocis, per exemple). </span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Poden
aquestes funcions descriure el comportament de les persones? Bé, no és així,
lògicament. Però fora interessant fer-ne algun comentari. Recordo que vaig llegir fa un temps un autor que, amb una certa ironia, exposava la idea segons la qual si hom busca parella, seria interessant que sabés el
grau d'estoïcisme i d'epicureisme que posseeix la persona en qüestió. També seria curiós esbrinar si hom té més afinitat amb una funció exponencial o amb una logarítmica, o millor dit, en quina proporció domina l’una respecte l’altra. Els comportaments, lògicament, podrien ser infinits, com infinites i complexes són les funcions, però tot i així... Les matemàtiques poden construir i modelar robots o descriure o preveure actituds d'una comunitat humana, però l'estudi d'una individualitat concreta, amb tots els sentiments, això ja és una altra cosa.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En tot cas, allò humà s'aproximaria més a alguna de les funcions trigonomètriques (sinx o cosx), les quals representades en un gràfic, en els eixos cartesians, tenen forma d’ona, amb una periodicitat ben definida, com podem veure a la imatge. Això sí, limitades per dalt i per baix, per 1 i -1. Tothom ha tingut o té alts i baixos, oi? Doncs això... </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0O8qPOzAO_vIvZgMLzRjgPZHih7dCRhhWXzoO7BQT7s9NtO0YaodTzODmwNNkFiVFq40JUZAANll-cHEL-sjiIqcCwN2j4CLefvz_ON1iHdjtZDe4qQ9cqtR-SP8Da4gp7ECis6w_hPBV/s1600/logaritme4.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="151" data-original-width="555" height="172" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0O8qPOzAO_vIvZgMLzRjgPZHih7dCRhhWXzoO7BQT7s9NtO0YaodTzODmwNNkFiVFq40JUZAANll-cHEL-sjiIqcCwN2j4CLefvz_ON1iHdjtZDe4qQ9cqtR-SP8Da4gp7ECis6w_hPBV/s640/logaritme4.png" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Com hi influeix, però, l’atzar? Potser, com en la física quàntica o en la física nuclear, hauríem de parlar de probabilitats... Aleshores ja no és tan clar com ens semblava i ens poden sortir funcions cada cop més estranyes i inversemblants, moltes sense poder ser definides.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">La
idea de funció fou introduïda per Nicolau d’Oresme en el segle XIV. Galileu,
Descartes, Newton i Leibniz, entre d'altres, la van perfeccionar i ha esdevingut, com s'ha vist, en una eina potent utilitzada en múltiples disciplines.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Què passa quan dues funcions es troben en uns mateixos eixos de coordenades? Poden entrar en contacte o no. Posem un altre exemple. Observem dues funcions logarítmiques molt senzilles, y= </span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">lnx i y= ln(1/x). Com podem saber si tenen algun punt d'intersecció? Bé, doncs igualar-les i aïllant, tot seguit, la x. En aquest cas resulta molt senzill: </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> lnx = ln( 1/x) ➝ x = 1/x ➝ </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">x</span><sup style="font-family: Arial, sans-serif;">2 </sup><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> = 1 </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">➝ x = 1 </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />És l'única solució possible, ja que l'altra, x= ─1, no l'és, ja que un logaritme d'un nombre negatiu no existeix en els nombres reals. Substituint ara la x resultant en qualsevol de les dues funcions, obtenim y = 0. Per tant l'únic punt de tall és el (1,0), tal com queda reflectit a la gràfica. A partir d'aquí, com es veu, ja no es tornaran a trobar mai més. Ja ho diu la dita popular: hi ha trens que només passen un cop a la vida.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZeGtKAf9kOW3zRrUP2DJjGdFB7Vhq5Fo-g84eBxWdGwIvDasZZoq_PNS5DYWLwl2UozqGzDoTc3IgJBxH9NorAHoZKiqhjUkXF3RD0txgDHb6QnOIHu70476iGzIuEhms9uu2XYgkKFUG/s1600/logaritme2.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="248" data-original-width="254" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZeGtKAf9kOW3zRrUP2DJjGdFB7Vhq5Fo-g84eBxWdGwIvDasZZoq_PNS5DYWLwl2UozqGzDoTc3IgJBxH9NorAHoZKiqhjUkXF3RD0txgDHb6QnOIHu70476iGzIuEhms9uu2XYgkKFUG/s1600/logaritme2.gif" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 12.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Arribats a aquest punt, tenint en compte el petit esbós efectuat, d'una manera un pèl caòtica potser, podem parlar de les matemàtiques, o si més no d'una part important d'aquesta (la física també hi podria entrar en aquesta discussió), com d’una filosofia i, fins i tot, d'una metafísica ben particular? De fet, lord Kelvin parlava de les ciències matemàtiques com de l’única
bona metafísica. No deixa de ser agosarat, tanmateix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 12.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">D'allò indubtable, em sembla, és que les
matemàtiques poden ser emparentades perfectament amb l'art i la poesia. Un altre matemàtic important Karl Weierstrass ho havia dit en aquests termes: “Un matemàtic que no tingui també alguna cosa
de poeta mai serà un matemàtic complet”. Per altra banda no podem deixar d'admirar-nos d'un fet: tot i la seva aparent complexitat, habitualment les matemàtiques s'expressen amb simplicitat i elegància, no exempta de bellesa. És més, ella i les altres ciències, aporten bellesa a la realitat. No només això, lògicament. També hi ha una clara voluntat de servei envers la humanitat i una cura per l'entorn, pel planeta en el seu conjunt. Sense això, sense aquesta vessant humana (i humanística) no les podríem qualificar com a ciències en un sentit profund. Per a Leibniz "l</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">es matemàtiques ennobleixen l’esperit humà”. </span><br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 12.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Continuant amb les funcions exponencials,
analitzem-ne una de les més importants, l'anomenada funció de Gauss: y= </span><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/6bf750d523622fe8cdc7cc9c624c62575e9f7ece" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;" /><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></v:shapetype><v:shape alt="" id="_x0000_i1025" style="height: 24pt; width: 24pt;" type="#_x0000_t75">, la gràfica de la qual és com s'indica a continuació (tot i
una petita inexactitud que convé corregir: la funció s'apropa cada vegada més a
l'eix d'abscisses, a esquerra i a dreta, però sense arribar a tocar-lo mai).</v:shape></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 12.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 12.0pt;">
<!--[if gte msEquation 12]><m:oMath><m:nary><m:naryPr><m:limLoc
m:val="undOvr"/><span style='font-size:12.0pt;mso-ansi-font-size:12.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;font-family:"Cambria Math","serif";mso-ascii-font-family:
"Cambria Math";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-fareast-theme-font:
minor-fareast;mso-hansi-font-family:"Cambria Math";mso-bidi-font-family:
Arial;font-style:italic;mso-bidi-font-style:normal'><m:ctrlPr></m:ctrlPr></span></m:naryPr><m:sub><i
style='mso-bidi-font-style:normal'><span lang=CA style='font-size:12.0pt;
line-height:150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:
"Times New Roman";mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-bidi-font-family:
Arial'><m:r>─∞</m:r></span></i></m:sub><m:sup><i style='mso-bidi-font-style:
normal'><span lang=CA style='font-size:12.0pt;line-height:150%;font-family:
"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-fareast-theme-font:
minor-fareast;mso-bidi-font-family:Arial'><m:r>+∞</m:r></span></i></m:sup><m:e><m:sSup><m:sSupPr><span
style='font-size:12.0pt;mso-ansi-font-size:12.0pt;mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:"Cambria Math","serif";mso-ascii-font-family:"Cambria Math";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:"Cambria Math";mso-bidi-font-family:Arial;
font-style:italic;mso-bidi-font-style:normal'><m:ctrlPr></m:ctrlPr></span></m:sSupPr><m:e><i
style='mso-bidi-font-style:normal'><span lang=CA style='font-size:12.0pt;
line-height:150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:
"Times New Roman";mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-bidi-font-family:
Arial'><m:r>e</m:r></span></i></m:e><m:sup><m:sSup><m:sSupPr><span
style='font-size:12.0pt;mso-ansi-font-size:12.0pt;mso-bidi-font-size:
12.0pt;font-family:"Cambria Math","serif";mso-ascii-font-family:"Cambria Math";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:"Cambria Math";mso-bidi-font-family:Arial;
font-style:italic;mso-bidi-font-style:normal'><m:ctrlPr></m:ctrlPr></span></m:sSupPr><m:e><i
style='mso-bidi-font-style:normal'><span lang=CA style='font-size:12.0pt;
line-height:150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-bidi-font-family:
Arial'><m:r>-</m:r><m:r>x</m:r></span></i></m:e><m:sup><i
style='mso-bidi-font-style:normal'><span lang=CA style='font-size:12.0pt;
line-height:150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-bidi-font-family:
Arial'><m:r>2</m:r></span></i></m:sup></m:sSup></m:sup></m:sSup><i
style='mso-bidi-font-style:normal'><span lang=CA style='font-size:12.0pt;
line-height:150%;font-family:"Cambria Math","serif";mso-fareast-font-family:
"Times New Roman";mso-fareast-theme-font:minor-fareast;mso-bidi-font-family:
Arial'><m:r>dx</m:r></span></i></m:e></m:nary></m:oMath><![endif]--><!--[if !msEquation]--><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; position: relative; top: 7.5pt;"><v:shape id="_x0000_i1025" style="height: 21pt; width: 60pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata chromakey="white" o:title="" src="file:///C:\Users\usuari\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image009.png">
</v:imagedata></v:shape></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz6F1uoFUbFnHnrDcBfvVZNGz-nes-xGo2GRKMmzCBspdCROJgdhBpvOsSRFB4HDrModIFLw2DJjqb_Kkaryq6aycGn6Y6vfFCvkWTTiplhp9tJlsI5A04nxSGyrDYeIMbLRdqKfkiFNsM/s1600/integral+gauss.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="254" data-original-width="879" height="184" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz6F1uoFUbFnHnrDcBfvVZNGz-nes-xGo2GRKMmzCBspdCROJgdhBpvOsSRFB4HDrModIFLw2DJjqb_Kkaryq6aycGn6Y6vfFCvkWTTiplhp9tJlsI5A04nxSGyrDYeIMbLRdqKfkiFNsM/s640/integral+gauss.gif" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 12.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Si volem calcular l'àrea determinada per la funció i l'eix d'abscisses utilitzem un potent artefacte matemàtic: la famosa <i>integral. </i>S'obté un resultat interessant: </span><span style="background-color: #f3f3f3;"><img alt="{\displaystyle \int _{-\infty }^{\infty }e^{-x^{2}}\,dx={\sqrt {\pi }}}" aria-hidden="true" class="mwe-math-fallback-image-inline" src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/44592478ca6a48493154e57210fcedd304814e3a" style="border: 0px; color: #222222; display: inline-block; font-family: sans-serif; font-size: 14px; height: 5.843ex; vertical-align: -2.338ex; width: 18.607ex;" />. </span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">És l'anomenada <i>integral de Gauss</i>. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Justament una de les fórmules més belles de les matemàtiques i on també hi apareixen els dos nombres irracionals abans esmentats ens la va donar Leonard Euler: </span><span style="background-color: #f3f3f3;"><img alt="{\displaystyle e^{i\pi }+1=0\,\!}" aria-hidden="true" class="mwe-math-fallback-image-inline" src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/14a4e1368f4d103725648bb4c6d24405a755f8d3" style="border: 0px; color: #222222; display: inline-block; font-family: sans-serif; font-size: 14px; height: 2.843ex; margin-right: -0.387ex; vertical-align: -0.505ex; width: 11.543ex;" /></span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">. Relaciona d’una forma ben simple
alguns dels nombres més importants: els nombres e i </span><span style="background-color: #f3f3f3;"><span style="color: #444444; font-family: "benton sans" , sans-serif; font-size: 17.008px;">π,</span><span style="color: #444444; font-family: "benton sans" , sans-serif; font-size: 17.008px;"> l</span></span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="background-color: #f3f3f3;">a</span> unitat, 1, i el no-res, el zero. També hi trobem l’anomenat
nombre imaginari (no real) </span><i style="background-color: #f7f7f7; box-sizing: border-box; color: #161813; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"><b style="box-sizing: border-box;">i</b></i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%;">, o que és el mateix </span><span style="background-color: #f7f7f7; color: #161813; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">√¯</span><span style="background-color: #f3f3f3; color: #161813; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">-1</span><span style="background-color: #f7f7f7; color: #161813; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">, i </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">els símbols matemàtics
essencials de la suma i la igualtat. Mai en tan poc s’havia donat tant. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht9aPiqsd5zCqe-d840X9cuQ_R-cTO0i-8yVQiChAKmUczKAA6z7rp0FHczxC1ZYd2zhoHnqZUIfnzfApA1uFos76cx5SRGzLm8rVdvZ3oyQAwzQ-MZr9UZkanFjtGCDPAvX2WFNiDD-LU/s1600/WESTON1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="536" data-original-width="681" height="313" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht9aPiqsd5zCqe-d840X9cuQ_R-cTO0i-8yVQiChAKmUczKAA6z7rp0FHczxC1ZYd2zhoHnqZUIfnzfApA1uFos76cx5SRGzLm8rVdvZ3oyQAwzQ-MZr9UZkanFjtGCDPAvX2WFNiDD-LU/s400/WESTON1.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dunes (1934). Edward Weston.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Abans que l’home aparegués sobre la Terra, aquesta relació ja dormia en les profunditats de la natura. D'alguna manera, les matemàtiques ja hi eren, l’home només les va desvetllar d'un son profund. Són independents de l'home, a diferència, per exemple, de la literatura o la música, que sí que són creacions humanes pures (tot i que algú podria dir també que la natura <i>emet</i> música, d'alguna manera). <br />No és extraordinari, això? Tot i que és cert, les matemàtiques no només són números. Necessiten també les paraules per expressar-se en tota la seva plenitud. <br />No serà, doncs, la metafísica allò que dorm en la realitat i que només l'home, com a ésser conscient, pot despertar? És el que anomenem misteri, en definitiva? Allò que la realitat ens convida (o no) a descobrir, oferint una resistència ferotge, sovint. Tot plegat ens està costant segles i segles de treball i de paciència. I tot i això, sempre quedaran coses ocultes. Heràclit ja ens ho havia dit: "A la natura li agrada amagar-se".</span>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><b>Nota</b>: </span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Les gràfiques exposades en el text no són pròpies. Han estat recollides d'altres webs. Voldria agrair, doncs, el treball efectuat pels seus autors.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<br />El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-34802707331619024372018-01-05T19:31:00.001+01:002018-01-05T19:31:55.433+01:00L'univers serè i poètic de Camille Corot<br />
"Corot, des de la seva profunda humilitat, ha incidit sobre nombrosos esperits"<br />
<br />
Charles Baudelaire (1859)<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYBzyEUO3f-yeP756CxaTTQPrXN6wbEs9k3dvzX_rKMOlg_euEvzGTO07t-YJoZp9eLmP8Ue_Z55ZzaI_4Iiu9EIwUP037TAVC0e57sQ6Hhr09d6zNqCVWwhaPcvOGpJwdDqrdSBZxqI3C/s1600/corot5.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="796" data-original-width="620" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYBzyEUO3f-yeP756CxaTTQPrXN6wbEs9k3dvzX_rKMOlg_euEvzGTO07t-YJoZp9eLmP8Ue_Z55ZzaI_4Iiu9EIwUP037TAVC0e57sQ6Hhr09d6zNqCVWwhaPcvOGpJwdDqrdSBZxqI3C/s400/corot5.jpg" width="311" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Camille Corot. Autoretrat. 1835.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Corot no
és un estel fugaç que ens colpeix brutalment quan contemplem la seva obra pictòrica per primera vegada. Aquest tipus d'objecte tenen una vida mitjana breu, la seva bellesa resplendent és efímera. Corot s'aproxima més a un planeta </span><span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">d'una bellesa serena i elegant. Probablement l'impacte emocional inicial que en rebem no ens atordeix, però ens deixa un pòsit d'una emoció continguda que perdura tota una vida. Hi tornem una i una altra
vegada. I no ens cansa mai. En aquest sentit és comparable a Vermeer o a Chardin, per exemple. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">No va ser mai, ni ara ho és, un artista aclamat per les multituds (ni tan sols pretenia ser-ho). Avui, molta gent, que passa per culta, n'ignora fins i tot el seu nom. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Estem parlant d'un artista d'unes qualitats excepcionals. Em consta, això sí, que els que s'han deixat tocar per la seva obra el tenen en una gran estima. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Sempre va ser una veu discreta, sensible i humil, indiferent als diners. Els seus quadres són, en aquest sentit, un mirall de la seva personalitat. Els colors que habitualment utilitza són també tènues i senzills (ocres, verds, blaus o grisos). Un aspecte que també apunta Baudelaire: fou un artista que va estimar sincerament la natura. La mirada és d'amor i d'intel-ligència. El mestratge de </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Giorgione i Constable hi va influir, sens dubte. Precursor dels impressionistes, la seva obra travessa el neoclassicisme, el romanticisme, el realisme i en molts dels seus quadres hi ha també una estètica impressionista molt clara. Les seves millors obres són els estudis directes de la natura, en particular els seus paisatges, impregnats d'una emoció viva i espontània. En alguna ocasió, Corot assenyalà que el seu secret consistia, probablement, en “no perdre mai la
primera impressió que ens ha commogut”. Admirat pels seus contemporanis per la
seva modèstia, generositat i bonhomia, s'autodefinia com “una alosa
que emet els seus petits cants en els núvols grisos”. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Va néixer a París l'any 1796, entre la rue de Bac i el Quai Voltaire. Davant mateix hi tenia el jardí de les Tuileries i el Sena. Al fons, hi distingia el Louvre. Precisament, les seves obres més extraordinàries es poden contemplar avui en aquest museu.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYzy7haY2sWxhSDZRnJSILNM-pQLvictyzuZwTNPXhCyPdKQ74MO7sYsCsWseLaSKGOmWaVIQQhA1LkZwXgdWk4jpJhas-8L8ND8AgkyDuxgjJvu0ihdWjtMaGMOvJbj-PphA02o5UfSm1/s1600/corot4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="595" data-original-width="997" height="379" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYzy7haY2sWxhSDZRnJSILNM-pQLvictyzuZwTNPXhCyPdKQ74MO7sYsCsWseLaSKGOmWaVIQQhA1LkZwXgdWk4jpJhas-8L8ND8AgkyDuxgjJvu0ihdWjtMaGMOvJbj-PphA02o5UfSm1/s640/corot4.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"> La Trinità ai Monti (Roma). 1826-1828.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Els seus viatges a Itàlia li van fer descobrir la llum meridional, els seus paisatges i monuments, la bellesa de les dones italianes. Aquestes empremtes ja no l'abandonaran mai més. En els seus
quadres hi percebem multitud de núvols grisos, arbres d’una verdor
intensa, muntanyes d'un blau difuminat, aigües vibrants o vents que colpegen les fulles. La
poesia, serena, sòbria, sense sentimentalismes, omple els seus quadres. Pintava poèticament fragments de la realitat. Sovint amb unes perspectives que ens recorden la fotografia o el cinema.</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5tAu79RLTdT7YSGdRFHF1-8GQMoNglPYRGAfD1q7kHjEZF3QsmETMF2HXjOkiaGbUjG4-LPLlmA20M4SRYHj2pPOakjl3x8j23T1qTjAsPKEyDnfsNRhCf_0MDdBzAbYYwOJWxss9AZue/s1600/corot1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="381" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5tAu79RLTdT7YSGdRFHF1-8GQMoNglPYRGAfD1q7kHjEZF3QsmETMF2HXjOkiaGbUjG4-LPLlmA20M4SRYHj2pPOakjl3x8j23T1qTjAsPKEyDnfsNRhCf_0MDdBzAbYYwOJWxss9AZue/s640/corot1.jpg" width="507" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"> La catedral de Chartres. 1830.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Fixem-nos en la<i> Catedral de Chartres</i>, pintada l’any 1830, però retocada molts anys
després, quan incorporà les dues figures que apareixen a la part inferior del
quadre. En aquesta obra el pintor ens mostra dues formes de diàleg d’allò més interessants:
l’una entre les dues figures, masculina i femenina, situades una davant de
l’altra, i la segona la que s'estableix entre la pedra derruïda, en la qual es
repenja la noia, i la pedra construïda que és la mateixa catedral, la qual,
tanmateix no és l'única protagonista del quadre, sinó que ho és la
conjunció dels diversos elements, fet que dóna a l’obra una unitat perfecta. A Corot, més que el tema en si mateix, l'interessava la llum, la disposició dels elements. Desitjava anar més enllà d'una representació idealista o realista. Era un poeta que, en comptes d'escriure, pintava.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">El retrat el va
practicar des del començament, però és en els darrers anys quan esdevé més freqüent. La major part representen figures femenines, algunes situades en
entorns italians. Una manera d'evocar, doncs, els anys que va viure en aquell
país. Més endavant, altres artistes com Degas, Renoir o Picasso miraran amb
molta atenció i respecte els delicats retrats de Corot.</span> </div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4_jJcaP2T3bV4yosS4GzL-vsdHqW2WhGo6Zl3IjUb0fvaHp_llMcDu24gTcdZqhbHI8D8QBvq8wQ5_9BzzP2_9XbIbXPlU6PoFJOhD38ZLq-SLBaLqX5ixq3rf0CTPu5SsLQDuH6v2cLz/s1600/corot6.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="491" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4_jJcaP2T3bV4yosS4GzL-vsdHqW2WhGo6Zl3IjUb0fvaHp_llMcDu24gTcdZqhbHI8D8QBvq8wQ5_9BzzP2_9XbIbXPlU6PoFJOhD38ZLq-SLBaLqX5ixq3rf0CTPu5SsLQDuH6v2cLz/s400/corot6.jpg" width="280" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Noia pentinant-se. 1860-1865.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguiL9gX_hRqDN8_tfkKp-PtQA1KlVhJtXuiK2oDge4Uo4xYz2v1BG6kblN2HPmbAqnS3VIVoq4cvms5qkVaQ96KWXbPYm-V_7HfAxdbQINbDHqu-OFUHPkfsQ8ZwYiqqMVby0WUex_ZQhX/s1600/corot3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="479" data-original-width="300" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguiL9gX_hRqDN8_tfkKp-PtQA1KlVhJtXuiK2oDge4Uo4xYz2v1BG6kblN2HPmbAqnS3VIVoq4cvms5qkVaQ96KWXbPYm-V_7HfAxdbQINbDHqu-OFUHPkfsQ8ZwYiqqMVby0WUex_ZQhX/s400/corot3.jpg" width="250" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La dama de blau. 1874.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">La dama de blau</span></i><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">, fou, possiblement, la
darrera obra de Corot, pintada uns mesos abans de la mort de l’artista que es
produí l’any 1875. Sembla que aquesta figura fou realitzada a partir del retrat
d’una dona, de la qual es desconeix la identitat. El vestit, d’un blau
esplèndid, és fruit d’una tasca i d'una genialitat indubtables. Deliciosa és la mateixa actitud de la noia, repenjada sobre un coixí
i immersa en algun pensament profund; és una imatge que desprèn certa
sensualitat, sobretot en el braç que deixa al descobert i en el muscle, també
nu, en el qual convergeix la llum més intensa del quadre i que es converteix en
el seu element central.<br /> </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.8px;"><span style="font-size: 12pt;">Sobretot paisatges però també no pocs retrats, com hem vist, omplen la producció pictòrica d’un pintor que en els seus darrers anys exclamava: “Voldria viure per a donar a conèixer aquests immensos horitzons amb cels més roses, més profunds, més transparents”, si fa no fa com el mateix cel que s’alça sobre </span></span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">La catedral de Chartres </i><span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">o com en una altra de les seves obres mestres,</span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> El pont de Mantes.</i><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMtOvrTiW3yUj8AZikD0YG9dVva-U3aPkjU-aIMIZHr5UIqDF1Y1wlM5YAa3p_JH-9ST6l87IY4qRj346JtGfedUtg76gPS_gxLp_Ve_DSHHCFP2mwSXzrVqslch5e9LNukezzupIxtUnF/s1600/corot2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="423" data-original-width="640" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMtOvrTiW3yUj8AZikD0YG9dVva-U3aPkjU-aIMIZHr5UIqDF1Y1wlM5YAa3p_JH-9ST6l87IY4qRj346JtGfedUtg76gPS_gxLp_Ve_DSHHCFP2mwSXzrVqslch5e9LNukezzupIxtUnF/s640/corot2.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption"> El pont de Mantes. 1868-1870.<br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No us heu fixat que tot observant aquests quadres, el mateix Corot us està dient una i una altra vegada: "Davant de qualsevol paisatge o objecte, abandona't a la teva primera impressió. Si has estat realment commogut, transmetràs als altres la sinceritat de la teva emoció". Cada objecte, per més simple que pugui semblar, vibra de vida. Ho heu notat?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 24px;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><br /></span></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 24px;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><br /></span></span></span><br />
<span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; font-size: 12pt;">Per a més informació:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 24px;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;"><i>-Camille Corot</i>. Ediciones Polígrafa.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12pt;">-</span><i style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Camille Corot</i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12pt;">. Textos de Charles Baudelaire i d'altres. Casimiro libros.</span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"></span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-7899601526220752272017-12-27T18:41:00.002+01:002017-12-31T19:58:11.910+01:00Un viatge en tren<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Un matí d’hivern, un
trajecte en tren entre dues ciutats, en un vagó trist i somnolent. Molts pocs
passatgers. De sobte una noia, amb posat greu, s’adreça a un noi, assegut
davant seu. S’enceta un diàleg que transcrivim amb més o menys precisió a
continuació:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuogFJCqCC-2CmyZpaMnlOGJrBAs7LGvbcgXevopsQxz1c7O1aiMdWKF9lSy9eRUb4uU4exzBrfsHuVBWqhXityBJAbbukEVOX5nCY7LpYEMHdTnZpKAx6EdxEq8kDTqmAPeaEOvkbaadz/s1600/hopper3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="686" data-original-width="600" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuogFJCqCC-2CmyZpaMnlOGJrBAs7LGvbcgXevopsQxz1c7O1aiMdWKF9lSy9eRUb4uU4exzBrfsHuVBWqhXityBJAbbukEVOX5nCY7LpYEMHdTnZpKAx6EdxEq8kDTqmAPeaEOvkbaadz/s400/hopper3.jpg" width="348" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Edward Hopper. <i>Compartment C, car 193</i> (1938).</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Per
què em mires? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">No
ho sé. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">M’incomoda.
Per què ho fas? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Potser
perquè no tinc on posar els ulls, m’agrada fixar la mirada en algun lloc, és
inevitable. Els ulls <i>han de mirar</i>. Reflexionar
i mirar, o al revés. A més estàs llegint, això encara m'agrada més. Em commou també la teva expressió, és molt bonica...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Pots
mirar per la finestra; el paisatge, per exemple. També n’és de bonic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Ja
el conec; aquest recorregut l’he fet incomptables cops, a més amb aquesta boira
que s’ha instal-lat sobre aquests camps, no distingeixo res de res. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Pots
mirar les altres persones del vagó, el terra, els anuncis enganxats a la
paret... O simplement deixar-me de mirar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Ja
conec tothom, a tothom ja tinc massa vist. Pel que fa als anuncis a què et
refereixes em són insuportables. El terra m'avorreix, tot i que algun cop m’ha
inspirat, no et pensis, però no hi trobo cap mena de bellesa...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Deixa’m,
doncs, no vull que em miris. Amb mi no trobaràs cap bellesa, no em coneixes de
res. A més, ja estic compromesa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">És
veritat, no et conec de res. Em sap greu. Però m’agrada mirar els rostres de
les persones que no he vist abans, els rostres, sobretot, que <i>em diuen alguna cosa</i>.
Estudiar-los i pensar sobre què estarà pensant aquella persona o què li preocupa. A més només t’he mirat quatre
o cinc vegades. I quan t’estava observant, no se m’ha acudit pensar si estaves
o no amb un altre. M’és indiferent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Però
què t’importa a tu allò que pensi, no t’incumbeix. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Tens
raó, no hi tinc cap dret, però no puc fer-hi més. Si ho prefereixes em poso a llegir un llibre també. Així, deixaré de
mirar-te i potser t’oblidaré.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Que faci el que
vulgui, pensa ella. Només vol que la deixi de mirar. Només? Reconeix, això sí, que ha
estat, potser, un pèl aspra amb ell, però això no li dirà. No pensa dir res més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A fora, la boira s’anava
diluint, la llum feble dorm damunt els vidres freds. Ella mira</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> els
camps, les celles ja no estan tan arquejades, s'ha asserenat. Semblava que s’havien donat una treva, el silenci torna a regnar
dins del vagó. Un silenci ben estrany.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Ningú parla, només
se sent el fregament de les rodes sobre la via. Els altres passatgers, o bé
dormen o bé estan llegint. Dins d’ells dos s’hi ha fet una mena de
buit, com si el silenci exterior s’hagués agrupat formant un objecte material i
s’hagués ficat en el seu interior. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Mitja hora més tard, el
tren desaccelerava. S’ha aturat davant d’una estació, pocs minuts després. Ella
s’ha alçat, l’ha mirat el temps que dura un llampec (el seu rostre bonic semblava com contret, els ulls com dues gotes de pluja) i ha baixat. Ell s’ha
sentit colpejat d’una vaga tristesa i, no podia ser d’una altra manera, s’ha
sentit també una mica culpable. El tren s’ha posat en marxa novament. El paisatge l'abandonava, un arbre fugia cap al cel, un home caminava cap cot sobre un camí de sorra, una casa vella, plena d'esquerdes, gastada com la
memòria...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">No la va tornar a
veure mai més. Però encara va existir en el seu pensament durant molt de temps. En els temps efímers com els que vivim això és una eternitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-81494353054024591072017-12-12T19:40:00.001+01:002017-12-12T19:40:48.997+01:00Ser liberal és ser humanista <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /><br />Dins d'Europa, com a mínim, associem liberal a formacions polítiques amb una ideologia més aviat de centre-dreta (de fet moltes d'elles es qualifiquen a si mateixes de liberals). És així sobretot quan ens referim a l'àmbit econòmic. Però, des d'un punt de vista estrictament polític, sempre han estat partidàries aquelles de la llibertat col-lectiva i individual, si hem de ser fidels al concepte mateix de liberalisme? És evident que no. Sovint confonem liberal amb neoliberal. Al meu parer, ser liberal és assumir sense embuts una llibertat, això sí, amb responsabilitat, una llibertat que no defugi la solidaritat, la tolerància, el respecte i l'empatia per l'altre, pensi com pensi, vingui d'on vingui. Així el que simpatitza amb això, s</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">'oposa amb determinació al despotisme i al fanatisme. Té una certa desconfiança del poder i treballa per la seva limitació. Només es poden admetre aquells poders que garanteixen els drets i les llibertats de tothom. Cal vigilar també amb e</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">l llenguatge, en particular el que s'usa en política. Confon i pertorba no poques vegades, com veiem sovint.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Així, tal com l'hem traçat, és més lògic relacionar allò liberal amb posicions de centre-esquerra; és proper, fins i tot, amb una determinada socialdemocràcia, impulsora i garant de l'estat del benestar, ara mig desapareguda en aquests temps tèrbols. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La socialdemocràcia no aixeca el cap i el liberalisme es confon amb neoliberalisme. Liberalisme, ja ho hem dit, és llibertat i també justícia. Per això se'n diu liberalisme d'esquerres. </span><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">La dreta, amb les seves polítiques neoliberals i proteccionistes, segons la situació, imposa el seu domini, cada vegada més; part de l'esquerra s'emmiralla en països com Veneçuela i Cuba (el marxisme va combatre injustament el liberalisme humanista). Què ens queda? La por paralitza, preferim seguretat a llibertat. Com si fóssim un cargol, desitgem actuar amb llibertat però el pes de la closca ens aclapara, i tornem al refugi interior, lluny de la incertesa i de l'inconegut.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Caldria fer compatible l'</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">humanisme i <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">el fet </span>liberal <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">(en el pla polític<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">) amb la socialdemòcrata<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">(</span></span>en<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> el pla social i ec<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">onòm<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">ic).<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aleshores tenim el liberalisme d'esquerres, un socioliberalisme amb una forta empremta humanista. </span><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">"L'humanisme porta lògicament al liberalisme" (Nicolau d'Olwer). </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Vegem-ne la tradició, amb uns quants noms: Locke, Voltaire, Constant, Tocqueville, Beccaria, Mill, Heine, Russell, Turguenev, Herzen, Popper, Hannah Arendt, Isaiah Berlin, Judit Shklar... A Catalunya, Rovira i Virgili, Joan Crexells...</span><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4XNzSUBxPkJ22sjnU6i-8Wc8YvEFRsEzg6WTwn0eMrJme9kTFxXzuHsBhNJPw_PEzt7GECWQ_TlTKQbkC51IELuV027wAMl7KVIVr8Mc1loXN-HvFpe0C6gGvKeJW8LrpINCabzxQkdcb/s1600/isaiah+berlin.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="469" height="340" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4XNzSUBxPkJ22sjnU6i-8Wc8YvEFRsEzg6WTwn0eMrJme9kTFxXzuHsBhNJPw_PEzt7GECWQ_TlTKQbkC51IELuV027wAMl7KVIVr8Mc1loXN-HvFpe0C6gGvKeJW8LrpINCabzxQkdcb/s400/isaiah+berlin.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Isaiah Berlin (1909-1997).</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En el liberalisme hi ha també quelcom d'artístic, d'esteta. Turguenev n'era un exemple. Mai va fer proselitisme i va intentar comprendre l'adversari, posar-se en el seu lloc. És allò que ja havíem assenyalat: el respecte i la comprensió per l'altre. Pensem en </span><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Lévinas, també, filòsof de l'empatia i de l'humanisme (la preocupació per l'altre). L'ètica en el cor mateix de la reflexió filosòfica. L'equ</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">ilibri entre la llibertat i la justícia social. És aquí on poden confluir justament el liberalisme i la socialdemocràcia? <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'equilibri entre una s</span>eguretat que no ens ofegui i una llibertat responsab<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">le. L'aposta per la mesura i per un combat exercit amb moderació i prudència.</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Reivindiquem </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">l</span><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">'humanisme renaixent</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">ista<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> però situant l'home en un lloc modest, humil, després que la ciència ens hagués fet baixar d'un pedestal massa elevat. Els corrents posteriors: la I-lustració, el socialisme utòpic</span></span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">, </span>el moviment llibertari<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">, el personalisme, el </span>pacifisme i l'ecologisme; pensaments i revoltes exempts de tot dogmatisme, sempre amb dosis d'escepticisme. Així, cal recuperar</span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> l'</span>humanisme i els valors il-lustrats per fer front a aquests nous po<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">pulismes d'avui, en particular l'extrema dreta.</span> Un humanisme aliè a allò abstracte; proper a l'home concret, <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">amant de<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> la cultura i del </span>coneixement. Compromès amb la democràcia i contrari a la violència i al sacrifici<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> a l'hora d'aconseguir una fita política.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Cal ser crítics amb la competitivitat i la lliure competència: <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">no es pot defugir la solidaritat i l'</span>ajuda mútua. És bo fomentar la iniciativa dels individus, però rebutjant l'egoisme. Com fer compati<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">ble això? </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'estat, així, ha de vetllar per un equilibri entre llibertat i justícia<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">. No cal que sigui un estat fort, però hauria de tenir aquest compromís. Com un gas que s'expandeix en un recipient, i acaba trobant formes d'equilibri. La mesura, d'això es tracta.</span></span></span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Valors que no haurien de faltar en les polítiques i actituds liberals: el medi ambient, la justícia social, els d</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">rets civils, el pacifisme, </span><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">la solidarit</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">at internacional, </span><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">els drets dels animals. La </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">lluita contra la pena </span><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">de mort, sempre. </span><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">La pena de mort: aquí l'estat arriba</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> al grau màxim d'intervencionisme, un acte criminal amb tota regl<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">a que fomenta encara més la violència i el sofriment. </span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No oblidem tampoc les tres i: Idealisme (enlair</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">a<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">r-se més enllà de la pura materialitat, actuant amb el cor, però sempre arran de terra, sent escèptic amb les diverses utopies)</span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">, il-lustració (la cultura</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">utilitzada a fi de b<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">é, amb el cor i amb la raó, com una eina de transformació social, però no només això)</span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> i independència (de pensament i de criteri).</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Judit Shklar creu que e</span></span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">l govern liberal és la millor manera de protegir la gent dels abusos de poder. Prefereix que l'estat sigui just que no que pretengui fer-nos feliços. S'ha d'evitar de totes totes caure en l'opressió. Shklar coneixia molt bé la crueltat derivada de polítiques no liberals. Per això apostava pel liberalisme.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Acabarem amb unes paraules de Berlin sobre Herzen*, l'il-lustre escriptor, filòsof i demòcrata revolucionari rus, i el seu sentit de la llibertat:</span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Herzen declara que todo intento de explicar la conducta humana en función de alguna abstracción, o de dedicar seres humanos a su servicio, por noble que sea tal abstracción- justicia, progreso, nacionalidad- , aun si es predicada por grandes altruistas como Mazzini o Louis Blanc o Mill, siempre conduce al final al holocausto y al sacrificio humano (...) Los intentos de adaptar a los individuos a esquemas racionales concebidos en función de una idea teórica, por elevados que sean sus motivos, siempre conducen al final, a una terrible mutilación de los seres humanos (...) Este proceso culmina en la liberación de algunos, siempre al precio de la esclavización de otros, y en el remplazo de una vieja tiranía por una nueva a veces mucho más horrible (...) A pesar de que Herzen postulaba una especie de socialismo místico, fundado en la recuperación de la vida campesina rusa, su convicción era liberal, en el sentido de tener como propósito de toda lucha política la lucha por la libertad, que no es la "libertad de mañana, es la libertad de hoy", la libertad de hombres vivos con todas sus necesidades individuales.</span><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> * <i>Pensadores rusos</i>. I<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">saiah Berlin. Traducció de Juan José Utrilla. Fondo de Cul<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">tura Económica.</span></span> </span></span> </span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></span>El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-67972876961059329922017-11-30T14:13:00.000+01:002017-12-03T18:29:46.373+01:00Instants d'una vida<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="clear: left; float: left; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span><br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"></span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT0n9rVZslrp9xQz8iJbDRLhsuxkGhktl-h8SNQYWXxe0NWuZc_COXBQcZOP1-xxj6ykgoWIAdaYqoWaAj0R7gRfbATwYphQxOInxP-lmZoshUID3fcJssHE_6J3MUMT2r8X3Scji5c6z1/s1600/bove.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="278" data-original-width="192" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT0n9rVZslrp9xQz8iJbDRLhsuxkGhktl-h8SNQYWXxe0NWuZc_COXBQcZOP1-xxj6ykgoWIAdaYqoWaAj0R7gRfbATwYphQxOInxP-lmZoshUID3fcJssHE_6J3MUMT2r8X3Scji5c6z1/s400/bove.gif" width="276" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Emmanuel Bove (1898-1945).</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> <b>Emmanuel Bove</b> fou un escriptor peculiar, de força èxit en els anys 20 i 30 del segle XX, oblidat després i, finalment, recuperat.</span><i style="font-family: Arial, sans-serif;"> Mes amis, Els meus amics,</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"> és una de les seves
millors novel-les.</span><i style="font-family: Arial, sans-serif;"> </i><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">El mateix títol ja és una ironia, com veurem.
Aquest humor ocult que traspua l’obra en diverses situacions quotidianes que
viu el personatge, anomenat Victor Bâton, impedeix que aquesta s’enfonsi en el
pessimisme i en la negritud més absolutes. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Bove va escriure novel-les populars
i exercí de periodista en unes condicions de vida força precàries en el París
dels anys 20. El seu estil és singular. A </span><i style="font-family: Arial, sans-serif;">Mis amigos</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">, més que el
tema importa el to, les frases són curtes, una economia de recursos que
l’emparenta amb Txékhov. El narrador és el mateix Victor Bâton. Fa uns tres
anys que va tornar de la Guerra Mundial, la primera. Viu de forma miserable a
Montrouge, amb prou feines cobra una pensió. En francès, bâton significa pal o
bastó. Un objecte imprescindible per qui el necessita, però també fàcilment
rebutjable quan fa nosa. És una mica el que li passa a en Victor. Té una
necessitat immensa d’afecte i d’amistat, però cada relació que estableix s’acaba
apagant com una flama encesa en un dia de fort vent. Són amistats interessades,
falses; els contactes amb les dones, freds i mancats d’estimació. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Heus aquí
unes quantes frases extretes de l’obra: </span><br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<o:p></o:p></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br />
<br />
“La soledad me pesa. Me gustaría tener un amigo, un verdadero amigo, o bien una
amante a quien confiaría mis penas”.<br />
<br />“Mi bondad es infinita. Sin embargo, las personas que he conocido hasta ahora
no han sabido apreciarla”.<br />
<br />“La vida es tan triste cuando se está solo y no se habla más que con personas
que nos son indiferentes”.<br />
<br />
<br />
No és difícil que no se’ns desvetlli una mica de compassió en comprovar la vida
dissortada del pobre Bâton. És una persona sincera, amb bons sentiments, com es
demostra quan, en un dels ponts del Sena, veu un home a punt de llançar-se al
riu: “Huir habría sido una cobardía. Mi conciencia me lo habría reprochado toda
mi vida. No se debe dejar morir a nadie. Mi deber era salvar a aquel hombre”.
Doncs bé, aquest home també el decebrà, però ell no perd la esperança, tot i
que sempre es queda amb això: amb un somni no realitzat: “Cuando salgo de casa,
cuento siempre con que algún acontecimiento cambiará mi vida...Desgraciadamente, ese acontecimiento no se ha producido nunca”. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Pel carrer
sempre intenta cridar l’atenció per si algú es fixa amb ell, se’n compadeix i
accepta la seva amistat. Fins i tot sol mirar amb malenconia alguna dona per
commoure-la i així fer-li veure la seva necessitat d’amor. Però noi, això
tampoc no s’acompleix. I és precisament aquesta tristesa la que domina l’obra:
“Llegó un tranvía vacío. Lo habían limpiado por la noche. Las bombillas que lo
iluminaban tenían la tristeza de las luces que olvidamos apagar antes de
dormirnos”. Finalment, el propietari del bloc de pisos on viu el treu de casa:
“Un hombre como yo, que no trabaja, que no quiere trabajar, siempre será
odiado... No me han perdonado ser libre y no temer la miseria”. Acaba en una
habitació paupèrrima d’un hotel; la solitud és la seva única companya: “Algunos
hombres fuertes no estan solos en la soledad, pero yo, que soy débil, estoy
solo cuando no tengo amigos”.<br />
<br />
<br />
Jean Dézert, el personatge de la novel-la de Jean de La Ville de Mirmont, ja
tractat aquí, i Victor Bâton no demanen massa per ser feliços. No tenen grans
ideals, viuen en una ciutat grisa i impersonal, on la incomunicació i el desencís
hi són ben presents. Són esperits lliures i nobles que no acaben de consumar,
tanmateix, allò que anhelaven. En l’amor també fracassen. Només els queda el
record d’algunes persones, poques, i l’afecte dels lectors, esperem que molts
més.</span><o:p></o:p><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">-</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Mis amigos</i>. Emmanuel Bove. Traducció de Manuel Arranz. Editorial Pre-Textos.</span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-83290864985317205822017-11-12T23:19:00.000+01:002017-11-15T23:08:13.753+01:00Catalunya (no he pogut evitar-ho)<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /><br />No tenia previst parlar del tema català en aquest espai. Justament <i>El desert blau</i> m'és un refugi del dia a dia (i amb més raó aquestes setmanes intenses). Parlar d'altres temes em va bé i em fa bé. Però no vull tampoc defugir la realitat i per tant no puc obviar una qüestió que ha omplert pàgines i més pàgines. He agrupat, doncs, uns textos breus que he anat elaborant durant aquests dies convulsos, especialment en les darreres setmanes de tardor. Uns dies que costaran d'oblidar i que haurien de culminar (o en tot cas serà la fi del capítol més intens i extens) el dia 21 de desembre, a les portes ja de l'hivern.<br /><br /><br /><i><span style="color: #990000;"><b><br /></b></span></i></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #783f04;"><b>Pocs dies després de l'1 d'octubre</b></span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>MESURA I CIVISME</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />Després de la repressió i de la vulneració de drets, impròpies d'un estat democràtic, és l'hora de regalar una mica de seducció, si això encara és possible. Com a mínim, valorar seriosament una mediació (internacional) que impulsi finalment un diàleg real en un pla d'igualtat. No hauríem d'abdicar d'això. Tampoc d'un debat serè, reposat. Soló, ja en la Grècia arcaica, recomanava la mesura, la moderació. L'excés i l'amenaça eren rebutjats. Els polítics, per exemple, n'haurien d'aprendre. Sobretot quan parlen, justament, de proporcionalitat. <br /><br />M'agradaria veure també respecte i cordialitat per part de tothom envers les persones que no pensen com nosaltres. La llibertat de pensament és un bé preuat que ha costat molt d'assolir i, per tant, no s'ha d'assenyalar a qui opina diferent. Hem de condemnar els insults i tota mena d'intolerància, vingui d'on vingui. Catalunya és plural, els matisos són múltiples. La convivència no es trencarà de cap de les maneres. Això significaria la nostra major derrota. <br /><br />Així que, més que mai, intel-ligència, concòrdia i tranquil-litat. En Piuet, en Silvestre i companyia, convidats d'excepció en aquests dies "tumultuosos", ens donaven humor, tendresa, empatia i enginy. És a dir, qualitats que convé cultivar. Tot plegat amb una mirada crítica necessària. En aquests moments cabdals, doncs, siguem dignes d'actituds cíviques i democràtiques.<br /><br /><br /><br /><br /><span style="color: #783f04;"><b>Pocs dies després de l'aplicació del 155</b></span><br /><b><br /></b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>UNA SEGONA PRIMAVERA</b><br /><br />No sé si pot ser un bon remei contra la malenconia dels temps presents (títol d'un llibret editat ja fa anys, per cert), prendre un bany de bosc, per exemple, o cercar refugi en la cultura o en l'humor. Certament, com a d'altres persones, m'assalten, aquests dies, sentiments de tristesa i d'indignació. L'independentisme ha comès errors, és cert, potser li ha mancat claredat, realisme, autocrítica i més generositat. Tanmateix, no és admissible l'actitud humiliant, prepotent i venjativa del govern espanyol, en particular de la fiscalia. </span><br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No és acceptable el 155 (aprovat, val a dir-ho, enmig de somriures i intensos aplaudiments). No reconec, doncs, aquesta autoritat ni cap altra que s'hi assembli. No ha estat votada en unes eleccions catalanes. Representa un partit, amb tots els respectes, força marginal a Catalunya. La formació política, diguem-ho clar, més corrupta d'Europa. Ha utilitzat la mentida i la manipulació per a desprestigiar adversaris polítics. No ha condemnat el franquisme ni els actes violents de l'1-O, ni tampoc ho ha fet amb la violència ultra que estem veient aquests dies, gaudint de total impunitat.<br /><br />Sí, anirem a les urnes. No hem de tenir mai por d'això. Però em pregunto: tindrem una campanya i unes eleccions lliures i netes? Es respectaran els resultats? Els ciutadans tenim dret a saber-ho. El país, o una part d'ell, ara indolent i desorientat, talment com <i>l'albatros</i> del famós poema de Baudelaire, espera novament emprendre el vol. De moment, "les ales de gegant no el deixen caminar", però sap que després de la tardor no vindrà un hivern, sinó una segona primavera. Sí, la concòrdia, el diàleg, la convivència (que mai s'ha trencat, per sort) i la democràcia acabaran guanyant.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggfC-elmCGtLDNldyqO0ePadehm38_SnOo_VF98b3oA4QGNOb3g_dXzpCaRVCuldpiW5xDL5FVX6UVrDnu8a1ZIGNPT3pduBu8f0V_zO64ohXxHY6s3gL3DKxXMaGhyphenhyphenMRojjLSar5AA5pQ/s1600/corot.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="553" data-original-width="800" height="441" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggfC-elmCGtLDNldyqO0ePadehm38_SnOo_VF98b3oA4QGNOb3g_dXzpCaRVCuldpiW5xDL5FVX6UVrDnu8a1ZIGNPT3pduBu8f0V_zO64ohXxHY6s3gL3DKxXMaGhyphenhyphenMRojjLSar5AA5pQ/s640/corot.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Camille Corot. <i>El pont de Narni </i>(1826).</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /><br /><br /><span style="color: #783f04;"><b>Pocs dies després de l'empresonament de polítics i líders socials catalans</b></span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>EUROPA, ON ETS?</b></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Doncs sí, parlem d'Europa. Europa també parla de Catalunya. I això que la UE deia que el tema català era una qüestió interna de l'estat espanyol. Darrerament, dia sí dia també, no hi ha dirigent que no en parli, gairebé sempre defensant, però, la unitat d'Espanya i lloant la seva justícia i la separació de poders. La violència policial de l'1 d'octubre o l'empresonament de polítics democràtics no ha semblat encongir massa els cors europeus i són poques les veus que s'alcen per a condemnar aquestes mesures repressives impròpies d'una democràcia occidental (en el parlament europeu només hi veig la comprensió de Els Verds, amb Ska Keller al capdavant, i poca cosa més).</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Els senyors Juncker i Tajani, per citar-ne només dos, són lluny de representar amb honor i dignitat l'Europa desitjada per molts. Però no només és per la qüestió catalana. La gestió vergonyosa de la crisi dels refugiats (i amb milers de morts a la Mediterrània) n'és un clar indicador. On és l'Europa humanista i il-lustrada, l'Europa hereva de Beethoven o Heine, per exemple? Es pot ser europeista sense creure en aquesta Europa? Sí, és clar. Significa ser crític amb tot allò que la UE representa avui: una entitat purament econòmica, allunyada dels ciutadans, a la qual hem vist sovint nedar en la hipocresia i que es mou també, amb certa facilitat, per interessos de mercat.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Una revolta humanista i pacifista podria canviar-ho? Però com? Una revolta, en tot cas, que hauria d'aprofundir en una democràcia real i en els valors de la solidaritat i de les llibertats individuals i col-lectives, massa sovint amenaçades. Serà un camí llarg, això és segur.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Catalunya acabarà sent independent o no, però possiblement sense voler-ho, ha posat sobre la taula el debat (o en tot cas s'ha reactivat) de com volem que sigui Europa. Una altra Europa és possible. Val la pena intentar-ho.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-25975314205279116772017-10-29T22:39:00.001+01:002017-10-30T20:17:16.582+01:00L'ànima russa (uns apunts)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: 12pt;"> </span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> El segle XIX fou per a Rússia un període de lluites i debats intensos, tan en l'ordre polític, literari o filosòfic. El país va viure en aquests anys l’alliberament dels serfs, el començament de la industrialització, l’anhel de llibertat i també les polítiques repressives d’un poder concentrat en la figura gairebé divina del tsar. Però sobretot va ser el segle d’or de la seva cultura, especialment de la literària. En pocs anys i gràcies a la tasca d’una colla d’escriptors d’un geni excepcional, no solament la seva literatura entrà a la modernitat amb tots els honors sinó que la seva influència havia d’eixamplar-se més enllà de les seves fronteres. Les obres literàries, en particular les novel-les, són especialment atentes a la realitat del moment. Amb més precisió, podem dir que s’alimenten de l’entorn més proper. L’<i>ànima russa</i>, un terme no exempt de misteri i de regust nostàlgic que evoca la immensitat del territori, hi és ben present. Una peculiar malenconia sobrevola la seva literatura. Alhora, la llengua russa és particularment rica en expressions que determinen diversos tons dels sentiments humans (tristesa, alegria, amor...), fet que contribueix a engrandir d’una manera notable la seva expressivitat.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1HpLkvf_2MBNeJ52yjEpFv28M0tQxCgNg0CXGdE5avPO-bI-zorCaDLAWlyuU6-Cap_Cj4RIPHhTD779SuOnbeRfbHasLV63V3DpumtBH_OV-c126KlM7_Ea46bcqjgKLV5SCZMehn5Yh/s1600/levitan1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="688" data-original-width="1090" height="403" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1HpLkvf_2MBNeJ52yjEpFv28M0tQxCgNg0CXGdE5avPO-bI-zorCaDLAWlyuU6-Cap_Cj4RIPHhTD779SuOnbeRfbHasLV63V3DpumtBH_OV-c126KlM7_Ea46bcqjgKLV5SCZMehn5Yh/s640/levitan1.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Isaak Levitan. <i>Capvespre al Volga</i> (1887-1888).</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
<div style="text-align: left;">
Piotr Kropotkin, l’insigne geògraf, literat i anarquista rus diu:“Segons la nostra manera de veure (el món), el realisme no pot limitar-se a l’anàlisi de la societat: necessita tenir un fons més elevat; les descripcions realistes s’han de poder posar al servei d’una fi idealista. No només és una mera descripció dels aspectes més baixos de la vida”*. Amb Puixkin i Gógol comença verament el realisme a Rússia. La incorporació de l’element social es produeix gairebé de forma natural. El sentit de les paraules de Kropotkin és especialment adequat en Gógol quan aquest mostra com el realisme es pot posar al servei de fins elevats, sense perdre la capacitat de representar la vida amb fidelitat. El realisme pictòric rus (sobretot en Kramskoi i Repin) també s’impregna de les tensions socials que viu la societat i d’una certa visió comuna de la vida i de l’existència. En la mesura que la literatura beu de la realitat, podem dir també que el camí invers és possible? Podem repetir allò que havia dit Oscar Wilde: ”La vida imita l'art més que l'art imita la vida”?</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Vissarion Belinski fou un dels crítics socials literaris més importants, no solament del panorama literari rus sinó també de l’europeu. El seu entusiasme i la seva passió pel món de les idees foren llegendaris i a pocs deixà indiferents. Molts anys després de la seva mort (1848), la seva influència no havia disminuït en absolut. Enemic de l’estètica i de qualsevol tendència mística i/o religiosa, considerava que l’art havia de tenir una funció social. Demòcrata convençut, per a ell era una obligació moral exposar la veritat social en la literatura i per tant es situava fora dels que propugnaven l’art pur.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvpC5VjopeVnUdKf6dMqcnevl5ji7a9Qte8TmPllJTeVCe9Y45lB13h2L2kwHDlsrYM4crUDhbhK76Lsk8sYe5yb-bFBeE76b7RPcQmm8a7_8aGT6ooMfjVA8-34gfWQLuyzV7DZhc8qhg/s1600/repin1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="594" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvpC5VjopeVnUdKf6dMqcnevl5ji7a9Qte8TmPllJTeVCe9Y45lB13h2L2kwHDlsrYM4crUDhbhK76Lsk8sYe5yb-bFBeE76b7RPcQmm8a7_8aGT6ooMfjVA8-34gfWQLuyzV7DZhc8qhg/s400/repin1.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ilya Repin. <i>Tolstoi llaurant</i> (1887).</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
La censura era especialment intensa en la societat, no tan, però, en la literatura i en les belles arts. És per aquest motiu que molt sovint a Rússia els pensadors socials i polítics es dediquessin a la poesia i a la novel-la. En canvi, els literats "purs" podien fer també de publicistes. Nekràssov, Dostoievski o Tolstoi foren autors significatius de la tendència més compromesa de la literatura i per això en les seves obres hi trobem un fort component ètic i fins i tot moral. És una tendència que domina els anys 1860-1880. A la dècada dels 90, en canvi, hi ha un retorn a valorar l’”art per l’art”. Ivan Turguénev, per exemple, es situa a mig camí entre aquestes dues opcions. Conservà sempre una amistat i un afecte per Belinski, tot i que aquest no posseïa una sensibilitat per l’art i la bellesa. Segons sembla, l’escriptor s’inspirà en ell a l’hora de caracteritzar la figura de Basàrov en la seva novel-la Pares i fills. Belinski també va ser un model que influí a bona part dels revolucionaris de 1917. Tot i que com van anar les coses no sembla agosarat afirmar que el crític no hagués trigat a caure en desgràcia.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Belinski fou la “consciència” de l’anomenada intelligentsia russa i de la qual procedeix, per exemple, el concepte d'”home superflu”, un dels tipus literaris més característics de la novel-la russa. Els integrants de la intelligentsia creuen en el progrés i en la raó, confien en el mètode científic com a forma de coneixement, lluiten per la llibertat individual, rebutgen tota mena d’obscurantisme i combaten l’Església i l’Estat autoritari. Vénen a ser uns hereus dels filòsofs de la Il-lustració. Podem dir que en països on el catolicisme romà s’ha imposat amb força ha existit la intelligentsia (Espanya i França). Rússia ha tingut una Església ortodoxa molt influent, còmplice del règim tsarista. En canvi, a Anglaterra no es troba una classe d’aquest tipus com en els països esmentats. Turguénev o Herzen, per exemple, formaven part d’aquesta tradició, no així Dostoievski. La seva herència arriba fins a la segona meitat del segle XX en la figura del físic i dissident Andrei Sakharov, per exemple.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Poc abans de morir, Belinski escriu una carta a Gógol on li recrimina la deriva conservadora, mística i obscurantista que havia agafat. Només els ideals il-lustrats, replica el crític, poden alliberar Rússia del despotisme. Per haver llegit aquesta carta en un cercle revolucionari, un jove Dostoievski fou condemnat a la pena de mort, commutada poc després per la reclusió a Sibèria. Una experiència que hauria de transformar-lo tan espiritual com literàriament. No deixa de meravellar-me com enmig de la penúria i del sofriment viscuts poguessin sortir obres d'una qualitat artística tan excepcional. No hi paraules. I encara, en les dècades següents, n'havien d'arribar molts més: escriptors com Txékhov, Akhmàtova o Marina Tsvetàieva, pintors com Kandinski o Malèvitx, i cineastes com Eisenstein o Pudovkin.</div>
</span><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;">
<span style="color: #0d0d0d; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b><br /></b></span></span>
<span style="color: #0d0d0d; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b>Bibliografia:</b><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #0d0d0d; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> </span><span style="color: #0d0d0d; font-size: 12pt;">* -</span><i style="color: #0d0d0d; font-size: 12pt;">La literatura rusa</i><span style="color: #0d0d0d; font-size: 12pt;">. Los
ideales y la realidad. Piotr Kropotkin. Traducció de Salomón Resnick. Ed. La
linterna sorda.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;">
<span style="color: #0d0d0d; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span></span><span style="color: #0d0d0d; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12pt;">-</span><i style="color: #0d0d0d; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Pensadores
rusos</i><span style="color: #0d0d0d; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12pt;">. Isaiah Berlin. Traducció de Juan José Utrilla. Fondo de Cultura
Económica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 177.2pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 177.2pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
</div>
El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-30705646806300971182017-10-13T00:06:00.000+02:002017-10-13T00:06:24.905+02:00El pont de la mar blava<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Estem davant d’un text bellíssim, diàfan, molt ben escrit; talment com un
riu de lava que davalla per un pendís de gel. La seva lectura ens aporta un immens plaer. Em refereixo a <i>El pont de la mar blava</i>, de Lluís Nicolau
d’Olwer (1888-1961), reeditat fa pocs mesos per Adesiara. Però deixem que sigui Domènec
Guansé, un altre gran escriptor, qui en faci l’encomi: “(...) un dels llibres més verament mediterranis,
més evocadors i més exactes que s’han escrit a les vores del mar llatí”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Nicolau d’Olwer: humanista, liberal, republicà, catalanista; és a dir, tot
allò (però no només això) que el franquisme va voler anorrear. Exiliat forçós
de dues dictadures, ja no va poder tornar mai més a Catalunya. Figura insigne de la nostra cultura, amb una vocació mediterrània i universal, mereixeria ser molt més conegut. Els seus estudis sobre
el món hel-lènic i medieval van ser admirables. Aportacions com aquestes són
les que fan gran un país. Algunes coses d'ell que encara no sabia: en qualitat
de polític (sí, també va tenir temps per això) va ser el responsable que la
Biblioteca de Catalunya s'hostatgés al vell Hospital de la Santa Creu. A més,
va iniciar el pla per què el palau de la Virreina fos un lloc d'exposicions i,
per tant, s'incorporés a la vida civil. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_5pDkeGvJf32hqkfrjyMetg2_cAdyZEnx_A4A5yw_-LTgU0ZamQHH9IJUHiCJv0SgPjnOAGKA_RPjB2VAnX_ThRY1Rc4GKDeVlFKWDa1-TG-xBAqIF88CXQ9MnGFIgsHpBFsggUndTbEu/s1600/paul+klee.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="468" data-original-width="600" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_5pDkeGvJf32hqkfrjyMetg2_cAdyZEnx_A4A5yw_-LTgU0ZamQHH9IJUHiCJv0SgPjnOAGKA_RPjB2VAnX_ThRY1Rc4GKDeVlFKWDa1-TG-xBAqIF88CXQ9MnGFIgsHpBFsggUndTbEu/s1600/paul+klee.jpeg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Paul Klee. <i>Llum de lluna</i> (1919).</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt;">
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Curiós de mena, àvid de coneixement, no volia ometre res del viatge per
Tunísia, Sicília i Malta. Les impressions que en va rebre són descrites meravellosament en el llibre citat. Sobretot, s'admira per la magnífica herència conservada de l'antiguitat grega, romana i àrab, així com s'interessa vivament per l'empremta que van deixar els catalans durant l'Edat Mitjana. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt;">
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 16px;">Uns breus fragments per acabar. En el camí cap a Tunis, després de visitar Kairuan i Cartago: "Travessem el llac per damunt un dic. Sembla que naveguem en tren. El sol corre a la posta. </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Les muntanyes de llevant són roges, i davant nostre Tunis
blanqueja”. La visita a la Tunísia dels anys 20 del segle passat, però també a la d'unes quantes centúries enrere, quan Llull va visitar-la diverses vegades.</span><br />
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 16px;">En la darrera etapa del viatge, en el migdia maltès, embriagat de llum i de color: “(...) esguardo intensament el que hi ha al meu abast, amb aquell deler que us pren en veure per primera vegada quelcom que temeu no veure mai més”.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt;">
<br /></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt;">
<br /></div>
El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-4112760407977409772017-09-30T00:14:00.001+02:002017-09-30T00:14:31.476+02:00L'ànima del jazz<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 13.5pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Parlem de jazz, encara que només sigui tangencialment. Anar més
enllà no en seria, ara per ara, capaç. Ho deixo pels més entesos, que n’hi ha
i molts. El jazz és com penetrar un bosc insondable, densament poblat per
espècies d'una riquesa extraordinària, cada dia diferent, amb tota mena d'execucions i improvisacions. Beure d’aquest estil és estar contínuament
assedegat, viure amb un desig creixent de viatjar per un territori d'una
llibertat inaudita, amb múltiples sons que travessen l'ànima humana, sacsejada
de mil maneres diferents. Com el moviment de les fulles dels arbres, per
exemple; no sabem, a priori, els seus moviments exactes: depenen, en bona part,
de com i d’on bufa el vent. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Fins i tot en la calma hi batega, subtilment, l’agitació. Hi ha alguna cosa
d’expectant en això, una mena de tensió que desitja alliberar-se. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Per on començar? Hi ha múltiples variants del jazz, mestres, compositors i
intèrprets excel-lents... Però en tot viatge iniciàtic hi ha quelcom que cal deixar a l’atzar. Hi haurà un moment que caldrà deturar-se, prendre aire.
Després serà necessari recuperar el camí. </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Un camí que, en tot cas, serà sempre
personal. No saps ben bé perquè agafes aquest i no un de diferent. Un nom, un
estil, et porta a un altre, o pot passar que algú molt més versat en aquestes
qüestions et recomani un autor concret en aquell precís moment.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Així que a continuació us mostraré una possible descoberta, la pròpia; el sender que, momentàniament, m'ha portat fins aquí. Els noms, els discos,
la música, en definitiva, que no deixa de colpir-nos i que en aquests moments està sonant.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Els inicis són incerts, els records diàfans. Sempre hi ha un primer nom que
se't fica ben endins. No en va fou un dels grans, dels més grans. Parlo de <b>John Coltrane</b>, el
saxofonista i compositor, del qual enguany, per cert, es compleixen els
cinquanta anys de la seva mort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjgjZzGysu5gmXmb7gDpZ6ZXyZQR9KVNuYRvjBtPysI9cUSIhp84BDQXek4KwSfSLr5iy0mh5E3GuNxR7A2B5VWpri74oBwXkGCU4GPWOYmGGdOapGzvvcqaD0A53yEARgMtmSCGIultvo/s1600/John-Coltrane.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="430" data-original-width="657" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjgjZzGysu5gmXmb7gDpZ6ZXyZQR9KVNuYRvjBtPysI9cUSIhp84BDQXek4KwSfSLr5iy0mh5E3GuNxR7A2B5VWpri74oBwXkGCU4GPWOYmGGdOapGzvvcqaD0A53yEARgMtmSCGIultvo/s400/John-Coltrane.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">John Coltrane (1926-1967).</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Començar amb<i> Love supreme</i>
(1964)<i> </i>no és fer-ho, precisament, d’una forma massa ortodoxa, no és
el jazz diguem-ne més “clàssic” ni allò que tradicionalment havia fet fins
llavors el músic nord-americà. Però justament això té quelcom de màgic,
d’estimulant. És, diguem-ne, com començar estudiant Kandinski per la
seva obra abstracta i no per la figurativa dels seus primers anys. La
comparació no és gratuïta. Ambdós són artistes revolucionaris, si em permeteu
l’expressió, profunds investigadors, cadascú en el seu àmbit. Són afins, també,
en un punt que no és menor: les seves trajectòries artístiques acaben derivant
envers una pura espiritualitat. I amb aquest disc, Coltrane, assoleix,
certament, alts nivells de commoció i de renovació espiritual. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">A l’anterior, <i>Crescent</i>, gravat
tot just uns mesos abans, ja invoca alguns dels canvis que s’esdevindran en el futur
immediat: sonoritats plenes de serenor i de malenconia, preludi a la conversió
al misticisme que d’alguna manera representa <i>Love Supreme</i>. Coltrane fou un explorador infatigable, en contínua
evolució, ampliant, disc rere disc, el llenguatge jazzístic, sempre acompanyat
d’extraordinaris músics. Alguns dels seus treballs més reconeguts són: <i>Blue Train</i> (1957, amb<b> Paul Chambers</b> al baix), <i>Impressions</i> (1961-63, amb la
col-laboració de l’inquiet <b>Eric Dolphy</b>),
<i>Giant Steps</i>, <i>Ballads</i> (1961-62, versions de peces clàssiques del jazz, íntimes i
càlides, per sentir-les una i altra vegada)... En aquestes darreres gravacions hi toca el quartet que va esdevenir mític: <b>McCoy Tyner</b> (piano), <b>Jimmy
Garrison</b> (baix), <b>Elvin Jones</b>
(bateria) i, naturalment, John Coltrane.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Podríem haver començat, també, per <i>Blue
Train</i> i, llavors, seguint el mateix sender, endavant o enrere, amb petites
bifurcacions, hauríem trobat de ben segur un dels discos més influents de la
història del gènere signat per un altre geni:<b> Miles Davis </b>i el seu <i>Kind of
blue</i> (1959, amb peces jazzístiques que han esdevingut emblemàtiques com “So
what” o “All blues”). Entre els membres de la banda que
l’acompanya també s’hi podia trobar or d’una puresa extraordinària: el mateix
Coltrane, abans d’enlairar-se en solitari, el ja esmentat Paul Chambers, <b>Bill Evans </b>o<b> Julian “Cannonball” Adderley</b>. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Amb <i>Birth of the cool</i> (1948-50), Davis ja havia donat mostres de les
seves immenses aptituds. Va començar amb el be bop, una música més densa i
agressiva, i després es va passar al jazz cool, més suau i introspectiu. Com el
seu nom indica, un estil més fresc (que no fred). No era partidari d’un
alliberament absolut en el jazz sinó que era “necessari saber controlar la
llibertat”, segons les seves paraules. En aquest darrer disc esmentat ja hi
participen músics que tindran també una trajectòria brillant com <b>Max Roach</b>, contrabaix, i <b>Gerry Mulligan</b>, saxo baríton, entre
d’altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">A finals dels 60, Davis, home d’una curiositat infinita, experimenta amb
l’electrònica, i les seves aportacions van ser cabdals també en el naixement
del jazz rock. Va tocar també rhythm and blues i, finalment, ja en els darrers
anys de la seva vida, es va apropar, fins i tot, al rap.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El mateix Max Roach és un dels protagonistes d’un dels concerts en directe
més famosos de la història del jazz, realitzat el 15 de maig de 1953 i conegut
amb el nom de <i>Jazz at Massey Hall</i>. Fixeu-vos
amb els altres integrants del quintet: <b>Charlie
Parker</b>, <b>Dizzy Gillespie</b>, <b>Charles Mingus</b> i <b>Bud Powell</b>. Qui no s’ha deixat influir per Parker, per exemple? Ens trobem davant d'un
autèntic <i>dream team</i>. Però en moltes
ocasions, i en pocs anys de marge, n’hi va haver més d’un d’equip de somni. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoelAMzEBtkejJGa0pAugSU-QTr87VGfu5pEQ4xJ3pT6IJlBOt3UhcD1uoLMe0bTp6Mah4IwA15xZ6a-8aZBgo_9WrjnphvJ3OJsMWL1JcFYsM-G4D9J10TazjtY5MWFuSuQuTigZDpGzb/s1600/ellington2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="863" data-original-width="800" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoelAMzEBtkejJGa0pAugSU-QTr87VGfu5pEQ4xJ3pT6IJlBOt3UhcD1uoLMe0bTp6Mah4IwA15xZ6a-8aZBgo_9WrjnphvJ3OJsMWL1JcFYsM-G4D9J10TazjtY5MWFuSuQuTigZDpGzb/s400/ellington2.jpg" width="370" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Duke Ellington. Teatre Olympia de París, 1958. <br />
Fotografia de Herman Leonard.</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Per exemple en el disc <i>Money Jungle</i>,
del 1962, considerada també una gravació mítica, intervé el gran <b>Duke Ellington</b>, i altre cop Max Roach.
També un dels millors baixistes de la història: Charlie Mingus. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Mingus, personatge inquiet musical i socialment, podríem qualificar-lo
d’artista compromès (la seva música intentava reflectir la problemàtica de la
comunitat negra), encara que cadascun d’aquests músics, a la seva manera, també
ho fossin. Ell mateix deia que “interpretava la seva pròpia experiència(...) La música és el
llenguatge de les emocions, un estudi de la vida”. Influït per Ellington (també
tocava el piano), creia, com Davis, en una llibertat controlada. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">El pianista i compositor </span><b style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Herbie
Hancock</b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> és un altre dels noms importants i </span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Maiden Voyage</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> (1965) un dels seus treballs primerencs més preuats
(hi col-labora </span><b style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Freddie Hubbard</b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">, un
altre dels distingits trompetistes de jazz de la història).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Joe Henderson</span></b><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> és un dels grans saxofonistes del segle passat i de principis del XXI. <i>Lush Life</i> (amb <b>Wynton Marsalis </b>a la trompeta) és un magnífic i càlid disc on
interpreta peces de<b> Billy Strayhorn</b>,
en format de quintet, quartet, trio o duo, segons la composició. Fins i tot
toca, en solitari, amb el seu saxo tenor, la darrera peça (la que dona títol
precisament al disc). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Page one</span></i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> (1963) és un dels seus primers treballs, amb <b>Kenny Dorham </b>a la trompeta i compositor de dues de les peces. Per
cert, McCoy Tyner, un altre dels músics recurrents, també hi és present.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">El també saxofonista</span><b style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> Sonny Rollins</b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">
és un clàssic encara viu. </span><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Out way west</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">
(1957) és un dels seus treballs més reconeguts.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El ja esmentat Julian “Cannonball” Adderley edita l’any 1958 <i>Somethin' Else</i>, amb Miles Davis a la
trompeta i <b>Hank Jones</b> al piano. La
primera peça de l’àlbum és “Autumn Leaves”, la composició mítica de jazz creada
per <b>Joseph Kosma</b> i <b>Johnny Mercer</b>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/xgHFcfV03dc/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/xgHFcfV03dc?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Parlar sobre les grans veus femenines del jazz requeriria un capítol a part
(i potser només seria el primer d’una llarga novel-la). <b>Ella Fitzgerald</b> no pot faltar, sens dubte. Tampoc <b>Nina Simone</b>, veu insubornable, per qui el jazz s'hauria
d'anomenar, de fet, com la música clàssica negra. O <b>Billie Holiday</b>, per la qual cada cançó era viscuda intensament, amb un fort sentiment autobiogràfic. La seva vida, com la de tants d’altres, no va
ser gens fàcil. Dotada d’una veu única, seductora, va ser acompanyada en
diverses actuacions pel gran <b>Lester
Young, </b>al saxo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Anem cap a l’anomenat free-jazz.<b> Ornette
Coleman </b>n’és probablement el màxim exponent. Ell també és un dels
revolucionaris que va aconseguir portar el jazz per viaranys molt diferents. És
un dels creadors de l'estil més lliure i improvisat, com ho podem comprovar en
l’àlbum de títol ben explícit: <i>Free Jazz</i>
(1960), amb Eric Dolphy i Freddy Hubbard, entre d’altres. El resultat és una
improvisació col-lectiva per a un doble quartet. No és fàcil la seva escolta,
però per altra banda resulta suggestiu comprovar les infinites vies per on el
jazz pot desenvolupar-se. Més tard, el mateix Ornette, aquest cop a la
trompeta, participa en el disc de <b>Jackie
McLaine</b>, <i>New and old Gospel</i>
(1967), també en una línia<i> free</i>, no tan ortodoxa, potser. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Un altre dels discos més avantguardistes en el seu moment va ser <i>Out of lunch </i>(1964), precisament d’Eric
Dolphy, el qual tocant el saxo alt, la flauta i el clarinet baix, segons les necessitats, s'endinsa en una explosió de llibertat creativa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Chet Baker</span></b><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> és un altre dels músics mítics del jazz. Era un geni de la trompeta, però
també sabia utilitzar meravellosament bé la veu, suau, dolça i càlida que
contrastava fortament amb la rudesa aparent del seu rostre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El jazz, tal com el coneixem, té més d’un segle de vida. Va néixer gairebé
per casualitat, de la influència de moltes músiques: els ritmes atàvics que van
arribar de l’Àfrica, els balls de saló centreeuropeus, els cants religiosos de
les esglésies protestants, els ritus mil-lenaris africans... Els estils es van
anar succeint o convivint harmònicament: be bop, hard bop, post-bop, cool,
swing, blues, free jazz... Es manté, naturalment, l’etern diàleg entre el jazz
clàssic i el més modern, fins i tot en contacte amb d’altres músiques. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Hi un sentit de la llibertat i la justícia en aquesta música que cal
destacar. Son alhora documents històrics, però que apel-len a sentiments universals.
És molt habitual descobrir-hi un pòsit, mes o menys intens, de malenconia i de
tristesa, fins i tot en moltes peces aparentment alegres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">El jazz ha influït alhora en d’altres estils musicals: en la clàssica, en
el rock, i fins i tot en el flamenc. En aquest sentit cal destacar, per
exemple, el treball del trompetista català </span><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Raynald
Colom</b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">, </span><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Evocación</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> (2009), disc que
va aconseguir reunir músics dels dos gèneres, amb resultats admirables. Tres anys més tard treu <i>Rise, </i>disc inquiet socialment, en el qual sota l'ombra del jazz s'hi apleguen altres formes com la música de cambra, la<i> chanson</i> francesa o el hip hop. Els sons,
els camins, doncs, són infinits. Pensem alhora en artistes també actuals com </span><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">John Zorn</b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> o </span><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Avishai Cohen</b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> (tan el baixista com el trompetista, tots dos amb el
mateix nom). Un dels més destacats saxofonistes actuals, </span><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Joe Lovano</b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">, en un disc publicat el
2005, </span><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Joyous Encounter</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">, retorna al
jazz més serè, acompanyat en el piano per Hank Jones. La
darrera peça, </span><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Crescent</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">,</span><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> </i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">és un homenatge a John Coltrane.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12pt;">Bibliografia:</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12pt;"><i>-Los 100 mejores discos del jazz</i>. J. García, F. Herraiz, F. González, C. Sampayo. Editorial La Máscara.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 12pt;">-<i>Los 25 grandes del jazz</i>. Miquel Jurado. Círculo de lectores.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span>
<br />
<br />
<br />El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-28466455481541078532017-09-20T22:46:00.000+02:002017-09-20T22:46:26.247+02:00Tota la nit esperant el sol<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnPSL34UWUuuFw31HgPN2uQ__UBZA5kMEDyIxMFSsWGJ04EAwzQaXwlVn_HXOvQ2DwSthsmBkoIyuR4tS1KMo8OaKioF5vf6pToS3oYSyXiJUaelfAhrXdNcyiB_7UERmGkJdcyhPQlxL1/s1600/esclusa.webp" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="499" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnPSL34UWUuuFw31HgPN2uQ__UBZA5kMEDyIxMFSsWGJ04EAwzQaXwlVn_HXOvQ2DwSthsmBkoIyuR4tS1KMo8OaKioF5vf6pToS3oYSyXiJUaelfAhrXdNcyiB_7UERmGkJdcyhPQlxL1/s400/esclusa.webp" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Habana, 2009. Fotografia de Manel Esclusa.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">Esperaré
tota la nit fins que surti el sol. No me n’aniré sense veure’l.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Caminar per
la ciutat, des de l'hora foscant, és emocionant i commovedor. Fins i tot ha
plogut, i això vol dir una mica de nostàlgia. Però no m’ha
sorprès. La nostàlgia, vull dir. Els pensaments vénen sols, es lliuren d’una</span><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> forma ben natural, i no
és difícil que cedeixin, de tant en tant, a l’enyor. Hi ha
moments en què només se sent el vaivé trist i lleuger de les fulles dels arbres,
un motor llunyà que s'engega o unes paraules que cauen d'un balcó.</span><br />
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Resten encara unes quantes hores perquè obrin l’estació
de tren. Només tinc davant meu la ciutat i la nit. A la fi, espero veure la primera llum del sol. Ara per ara no es veu ni un núvol. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Miro el
mòbil i hi veig un missatge. Ets tu. Havia pensat que no m’escriuries més.
Han passat molts mesos. Ja no tenia ni il-lusió ni esperança.
Seguia esperant, això sí. Vius per esperar, però no per tenir esperança. No és
el mateix. L’espera forma part de la vida mateixa; l’esperança és una
il-lusió vana, que fa més mal que bé. Les circumstàncies són les que <o:p></o:p></span><span style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">són i en la
majoria de vegades les coses no depenen d’un. Sense poder intervenir-hi, només
ens queda esperar i mirar, com qui contempla un paisatge darrera una
finestra. Però és evident que hi ha uns anhels, una embriaguesa per quelcom
indefinit, una inquietud que necessita posar-se en algun lloc. Com un far que
va donant voltes i vol il-luminar tots els racons, però no troba descans en cap
d’ells.</span><br />
<span style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihpc3U25wUwku0RN7PPu7UETj8S4K0t-EA7dJTv6jpYXpohxJ_oArg8n-1BlFQ_Jf6jMFo1NfNr3WsnyK-A-uIPEyIgvOdzMLcgW3hMqB91FJ0yHuIuihIKB5_wSJECNqX6tDTwBX0q5rM/s1600/saul+leiter+4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="750" data-original-width="484" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihpc3U25wUwku0RN7PPu7UETj8S4K0t-EA7dJTv6jpYXpohxJ_oArg8n-1BlFQ_Jf6jMFo1NfNr3WsnyK-A-uIPEyIgvOdzMLcgW3hMqB91FJ0yHuIuihIKB5_wSJECNqX6tDTwBX0q5rM/s400/saul+leiter+4.jpg" width="257" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia de Samuel Leiter.</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Les
teves paraules flueixen suaument, com si me les diguessis a cau d’orella, amb ritme
regular. Hi crec sentir la teva respiració. L’alegria m’ha pujat de sobte, és
cert, però només ha estat durant uns segons. Hi havia alguna cosa estranya, desplaent; com si de sobte m’hagués
passat per damunt una ràfega de vent gèlid. Notava una recança, un temor inconegut, però
també una mena de paradoxa: mentre la flama s’anava fent més estèril, el desig augmentava
més i més, com una desclosa d’aigua que s’obria. Sí, desitjava que
em tornessis a escriure, volia comprovar si l'amistat podria tornar a ser com abans. La teva presència em continuava perseguint d’una forma obsessiva,
persistent. Havia esperat la teva resposta que em resoldria, d’això n’estava
segur, un dubte immens. No sabia què fer. Volia sortir a l’exterior i
llançar-me sobre l’asfalt de la ciutat: caminar a l’atzar, amunt i avall, i
així potser t’oblidaria. Però això era impossible. Estava sol, només et tenia a
tu. Però és clar, tu no hi eres. Com una ferida que no em podia treure del
damunt, m’interrogava constantment. Em recordava i m’insistia d’una forma lúcida
però cruel que no hi eres. I no sabia quan et podria tornar a veure. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Havia
d’escriure alguna cosa. Necessitava pensar amb calma. He trobat el redós d’un
parc; estava tancat però hi he pogut entrar per una petita escletxa. En un racó
hi havia un petit estany irregular. Hi he estat una bona estona mirant l’aigua
immòbil i negra. Després m’he assegut sobre una pedra rectangular. Quina
responsabilitat l'escriure, amb quina cura s’ha de fer. Cal utilitzar bé les
paraules. Un cop has enviat el missatge no hi ha possibilitat de fer-hi cap
mena de correcció, no solament en els mots emprats, sinó també en el to adoptat,
fins i tot en l’estil. A vegades, portats per l’entusiasme i l’emoció escrivim
coses que després, analitzades amb més fredor, les rebutjaríem d’una forma
categòrica. Perquè fan nosa i són ridícules. Potser també aquestes paraules, estimat lector, que ara estàs llegint tenen un no sé què de ridícul. </span><br />
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En una conversa parlada, en canvi,
pots rectificar sobre la marxa. Però també t’acabes deixant coses; la presència
de l’altre, especialment la seva mirara, t’acaba condicionant; la comunicació,
sigui en la forma que sigui, sol ser deficient i incompleta. No hi ha temps per
a la reflexió, i el dubte, avui més que mai, es penalitza. Novament sents que has fet el ridícul, una vegada més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A
vegades, enmig de les persones no ens sentim còmodes; com si de fet alguna cosa
ens angoixés, sentiments contradictoris ens martellegen per totes bandes. En
canvi, caminar sol per carrers i places, a la nit, amb poca llum, pots arribar
a sentir-te molt ben acompanyat. Això, em té habitualment captivat; com si a
vegades estar envoltat de gent em fos un destorb, com si estigués engabiat i,
precisament per això, hom cerca un reducte per on fugir. El desig de tombar per
un carrer solitari, per exemple. Hi ha la sensació, sovint enganyosa, que
algú, tanmateix, t’observa, et vigila rere una porta o una finestra, però això és
pura imaginació. A ningú li importa el que estàs fent. Ets un no-res als ulls
de la gran majoria. Com una fulla caiguda en un jardí o un gat escanyolit que travessa el
carrer.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwrr06MEeMzvNnkwwaSL4PqwDXgDq6IudNhaDTapf7dpXVyhZz1P_W-M6pohVDFGTAlQSKIB6Sm-YDYwT_wF3vOa7uk2d562ItcbhBACU6cJVqBCS-rP4PWNA89vWUt85Evxe1KrcGL5IC/s1600/saul+leiter+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="538" data-original-width="800" height="430" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwrr06MEeMzvNnkwwaSL4PqwDXgDq6IudNhaDTapf7dpXVyhZz1P_W-M6pohVDFGTAlQSKIB6Sm-YDYwT_wF3vOa7uk2d562ItcbhBACU6cJVqBCS-rP4PWNA89vWUt85Evxe1KrcGL5IC/s640/saul+leiter+3.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia de Samuel Leiter.</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">M’agraden
les hores nocturnes, trobo que passen a poc a poc, sense gairebé cap cotxe.
Justament prefereixo les coses de la vida que es mouen amb lentitud i, alhora,
les seves formes també canvien suaument: els arbres moguts pel vent, els núvols
baixos, les ones que moren a la platja... Hi ha una mena de
veritat i de confort en tot això.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Sí, el sol va acabar
sortint, però ella ja no em va tornar a escriure. Tampoc no l’he tornada a
veure mai més.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8835253222335353159.post-20464664433391424042017-09-07T22:13:00.000+02:002017-09-07T22:13:26.150+02:00París, 1942<br />
<span style="color: #073763; font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><i>Dora Bruder</i>, de Patrick Modiano.</b></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> </span><br />
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ja </span><span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">fa uns anys vaig arribar-me fins al bulevard
Ornano, prop de la porta de Clignancourt, en el districte XVIII de París.
Sempre he sentit una especial predilecció per les zones encalmades del centre de
les ciutats, però també per algunes de les més allunyades, per l’anomenada
primera o segona perifèria. El turisme pràcticament és inexistent, hom retroba
una certa tranquil-litat i potser també aquell esperit propi de la ciutat que
en d’altres llocs de la mateixa s’ha perdut. Al bulevard Ornano no recordo que
hi hagués cap atractiu turístic, ni que fos una zona especialment bonica.
Edificis convencionals, trànsit rodat. No res de l’altre món. Però aquest lloc
adquiria una presència significativa en una obra de <b>Patrick Modiano</b> que havia llegit uns quants anys abans: <i>Dora
Bruder</i><i>, </i>publicada per
Gallimard l’any 1997, enguany fa vint anys.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><b>Dora Bruder</b> és el nom real d’una noia jueva
que l’autor parisenc recupera dels racons més pregons de la història recent. Amb
els anys, el mantell d’oblit s’endureix, però, a vegades, l’obstinació de
l’escriptor, de l’historiador, aconsegueix trencar aquesta opacitat i treure’n
alguns detalls. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">L’autor troba una simple nota en un exemplar
del <i>París-Soir </i>del 31 de desembre de
1941. S’informa de la desaparició d’una noia. Dora Bruder, aquest és el seu
nom, té el domicili en el número 41 del bulevard Ornano. Hi viu amb els seus
pares. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Ara, en aquest lloc, s’hi
ha aixecat un bloc de pisos com qualsevol altre. No solament les persones
s’esvaeixen, sinó també el seu record, els llocs on han viscut o els objectes
que formaven part del seu espai vital. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Què va fer Dora l’hivern del 42? Quins llocs
de la ciutat van ser testimonis de la seva presència? Quanta pèrdua, els paratges
canvien, els senyals s’esborren, es fa difícil que surti alguna cosa: “Lleva
tiempo conseguir que salga a la luz lo que ha sido borrado".*<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> <o:p></o:p></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7DSxDASH7tOgu288nybDL1wX8Kv80f3khq5shnJhNmzCQa5nTaoIU6GAx2Iznfs5anBmnmZwzzgHU2Byd4XmA9nAoN7qO01wXNqY3tOd_7Qm9BcqwtLu9a-_zF5BOMMTrcup5FijZvvPb/s1600/vishniac2.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="426" data-original-width="500" height="340" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7DSxDASH7tOgu288nybDL1wX8Kv80f3khq5shnJhNmzCQa5nTaoIU6GAx2Iznfs5anBmnmZwzzgHU2Byd4XmA9nAoN7qO01wXNqY3tOd_7Qm9BcqwtLu9a-_zF5BOMMTrcup5FijZvvPb/s400/vishniac2.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia de Roman Vishniac. Mukacevo, Europa de l'Est, anys 1935-38.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Dora Bruder havia nascut un 25 de febrer de
1926. Quatre anys va trigar el narrador a saber la data exacta: “Pero soy
paciente. Puedo esperar horas y horas bajo la lluvia”. Present i passat es
confonen. El passat de Dora, el del mateix autor al cap d’uns anys, en els
mateixos carrers. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">El pare, Ernest Bruder, havia nascut a Viena
l’any 1899. El 1924 es va casar amb una jove de disset anys, Cécile Burdej,
nascuda a Budapest l’any 1907.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">“Dicen que los lugares
conservan por lo menos cierta huella de las personas que los han habitado”.
Algunes fotografies d’aquesta època, poques. En el número 43 d’Ornano hi havia
un cinema. Ja no hi és, han passat molts anys.</span><br />
<span style="color: #0d0d0d; font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">El 9 de maig de 1940,
Dora és internada en un col-legi religiós, la seva adreça és al carrer Picpus
60-62, districte XII. Un mes després, els nazis ocupen París.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Per molts dels seus habitants ja no hi ha
escapatòria, el setge s’estreny, més i més. Per tot arreu hi ha delators,
persones sense escrúpols que actuen per un motiu o per un altre. A vegades
sense cap raó concreta, per tedi o perquè en la vida algú ha de fer de
confident, simplement com aquell que fa de fuster o de dentista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Els diumenges, Dora, visita els seus pares.
Al vespre, agafa el metro i torna al col-legi de parets depriments. Les vides
de moltes persones es mouen en un espai imprecís: “Mientras escribo este libro
lanzo llamadas como señales de faro, aunque desgraciadamente no confío en que
puedan iluminar la noche. Pero mantengo siempre la esperanza”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Molts
dels records no han desaparegut del tot, romanen allà, en algun lloc amagat; es tracta
de trobar la manera que puguin sortir a la superfície, fer-se visibles. Cal ser
pacient. Esperar aquesta llum en la nit menys esperada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La pluja ho esborra tot o, en canvi, revela
finalment allò que justament havia quedat eclipsat? Com va viure a París
aquests mesos des de que es va escapar? On i com passava les nits? Tenia un
amagatall? No ho sabrem mai. Les ombres es posen sobre les persones i els fets.
En aquells dies n’hi havien moltes com ella, com avui, com n’hi haurà en el futur.
Algunes estan naixent en aquest precís moment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El 14 de desembre de 1941, Dora es fuga de
l’internat, on també trobaven refugi algunes nenes de famílies jueves. Però en
l’època que ella hi va viure, segurament era l’única noia d’origen jueu. Ho
sabien això les persones del pensionat? Aquell dia es va escaure en diumenge.
És probable que, després de visitar els seus pares, ja no hagués tornat al
col-legi. Què ens empeny a evadir-nos? Era conscient del perill que podia
córrer? Aquesta fugida, en tot cas, era coherent amb el seu esperit rebel. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Tothom que fuig per una
bona causa mereix ser salvat, ser acollit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Quin temps va fer aquell diumenge? A París,
en un mes de desembre, fa fred. Sembla que va marxar quan ja era de nit. En
aquests dies, a primera hora de la tarda ja comença a fosquejar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Algunes dades van sortint, l’autor no
desespera. Tot porta el seu temps. Un 13 d’agost de 1942 Dora és internada al
camp de concentració de Drancy, venia del camp de Tourelles. París s’havia
convertit en una gran presó per a molts i la vigilància era constant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">No se sap res de Dora entre el 14 de desembre
de 1941 i el 17 d’abril de 1942, data en la qual torna al domicili matern. Va
ser un hivern molt fred. Al mes de febrer va nevar. Però torna a fugir, potser
quan comença a fer bon temps, a principis de primavera. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Dora és retornada a la seva mare un 15 de
juny del 42. Des del 7 de juny, els jueus són obligats a portar l’estrella
groga. És possible que a partir del dia 19 del mateix mes, Dora fos ja
transferida a Tourelles. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El 13 d’agost de 1942, les tres-centes dones
que estaven internades en aquest centre són enviades a Drancy. Pare i filla es
retroben. Abandonen Drancy el 18 de setembre, amb mil homes i dones més, en
direcció Auschwitz. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La mare, Cécile, és novament internada el 9
de gener del 43. L’11 de febrer forma part d’un comboi que també té com a
destinació Auschwitz. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Tot fa pensar que no va tornar a veure mai més
el seu marit i la seva filla. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8ao40lfAqqKe7E2ldgV52NdTAD1yB7vgh6O49dMsJF0ieP0g9VIw3GVGRZc_-R8OaF6Z6Ex6R1d34_uhNPDXwMRW2tJ2CYNExXujFl-9sCUTkj9miCVbT7wKwp4zCf3sblpbHfc7Tgyzg/s1600/boubat9.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="481" data-original-width="670" height="457" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8ao40lfAqqKe7E2ldgV52NdTAD1yB7vgh6O49dMsJF0ieP0g9VIw3GVGRZc_-R8OaF6Z6Ex6R1d34_uhNPDXwMRW2tJ2CYNExXujFl-9sCUTkj9miCVbT7wKwp4zCf3sblpbHfc7Tgyzg/s640/boubat9.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="font-size: 12.8px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Fotografia d'Édouard Boubat. Palais Royal, París, 1988.</span></div>
<div>
<br /></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">“Nunca sabré cómo pasaba los días, dónde se
escondía, en compañía de quién estuvo durante los primeros meses de su primera
fuga y durante las semanas de primavera en que se escapó de nuevo. Es su
secreto. Un modesto y precioso secreto que los verdugos, las ordenanzas, las
autoridades llamadas de ocupación, la prisión preventiva, la Historia, el
tiempo- todo lo que nos </span><span style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">ensucia y destruye- no pudieron robarle”. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">En el Memorial de la Xoà, a París, en el barri
del Marais, uns plafons de marbre, instal-lats al pati central, guarden la
memòria dels deportats jueus als camps de l’Est, amb tots els seus noms i
cognoms. Sí, el de Dora Bruder també hi és.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En els memorials, en els arxius escampats
arreu del món hi ha milers i milers de noms i cognoms, dones i homes de
diverses èpoques, contemporanis nostres, que esperen que algú expliqui la seva
història. Com a molt només seran fragments, sovint inconnexos, amb pors,
dubtes, esperances, algunes dates, llocs que s’obren i que es tanquen. D’algunes
persones, però, no n’haurà restat ni el nom, ni se’n conserva tampoc cap
fotografia, els individus que les van conèixer també han mort. La Història se
les ha endut per sempre. A la seva ciutat natal ningú ja no se’n recorda ni
n’han sentit a parlar. Potser no existeix ni la casa on van viure, ni l’escola
on van estudiar. Dels indrets on van estimar, potser només en queda un roure
centenari plantat a l’entrada de la seva ciutat que molts dies els donava
ombra. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: #0d0d0d; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">* <i>Dora Bruder</i>. Patrick Modiano. Traducció de Marina Pino. Editorial Seix Barral.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<br />
<br />El desert blauhttp://www.blogger.com/profile/11425398184641422309noreply@blogger.com0