dijous, 1 de desembre del 2016

L'ocell



 Piet Mondrian i Constantin Brancusi, el primer a través de la pintura i el segon amb l'escultura, abandonen tota idea figurativa (en un procés complex i ben meditat, tanmateix) i opten per una abstracció basada en unes formes simples i pures. L'abstracció de Mondrian el porta cap a una obra geomètrica basada en bona part en colors vius tancats en rectangles lineals. En canvi, la de Brancusi deriva en una materialització més orgànica, on les estructures corbes hi tenen un paper fonamental. En tot cas, ambdós experimenten una evolució certament apassionant, una recerca envers l'essència de les coses.

 Mondrian inicia la seva etapa artística pintant paisatges i natures mortes. L'arbre, els molins, la flor solitària són pintats gairebé de forma obsessiva. L'obra figurativa es manté durant uns anys, fins que fa un tomb envers formes més abstractes. En aquest sentit, hi ha una certa afinitat amb Kandinsky, però els dos processos es fan des de perspectives diferents. L'artista holandès des d'una interpretació ben peculiar del cubisme, mentre que el rus ho fa tenint en compte l'obra dels fauves i l'expressionisme abstracte, amb la seva explosió de color. 

  Brancusi comença sota la influència de Rodin, però poc després assoleix un estil propi i la seva obra s'enlaire resoludament. A Ocell en l'espai, l'artista romanès no busca tan representar la imatge d'un ocell com materialitzar l'acte de volar, l'essència del vol. Una superació de la condició humana? Justament l'aspecte més complicat per a un artista és el procés de depuració, allò que ha de treure perquè pugui assolir en part la màxima universalitat. Com aquell escriptor que s'enfronta a la redacció d'un conte: intenta eliminar les paraules sobreres perquè només en resti allò essencial. No cal dir-ho tot, o millor dit, expressar el que es vol dir amb les mínimes paraules. El lector, el públic ja ho acabarà, o en farà diverses interpretacions. Menys és més. Moltes vegades, aquesta expressió, és ben certa.
.

P. Mondrian. Natura morta amb vas d'espècies II (1912). 


P. Mondrian. Composició A (1923).



C. Brancusi. El petó (1907-08).

C. Brancusi. Ocell en l'espai (1932-40).





.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada