Adéu, capitalisme

  

  Stevenson creia, com els hinduistes, que l’Univers estava regit per una llei moral i que els animals saben que hi ha coses que no han de fer. Altres pensen que la natura no en té de moral. Les relacions, en el seu si, són competitives, gairebé tot s'esdevé en una lluita sense treva i acaba vencent el més fort (tot i que no sempre). 

Saint-Germain-des-Prés, 1955. Fotografia d'Edouard Boubat.

   
  El capitalisme, en absència, moltes vegades, d'una normativa com cal i, en tot cas, sovint ignorada, ha situat el diner com un valor suprem. El sentit de l'existència és, així, purament material. Òbviament, és una fal-làcia que no té cap mena de futur. Cap imperi, cap cosmologia nascuda en el nostre planeta, ha estat eterna. Sobretot quan s'aparta de la mesura, de la justícia. Com pot tenir futur un sistema que engreixa només uns quants i deixa a la misèria una multitud de persones? Això no porta al benestar, a la felicitat, sinó a la indignació. Tanmateix, quan ha convingut s'ha posat una màscara més amable, però ja no enganya ningú. Llàstima que el sistema que el va combatre durant molts anys, el comunisme, ja va néixer defectuós i no va entendre que l'home és, en essència, un ésser lliure i creatiu. Aquest és massa complex per sotmetre's a sistemes. Tota solució serà insuficient. Ja ho va dir Lewis Mumford: " No es pot reduir la vida a un sistema". Així que, probablement, podríem agafar-nos la vida amb un cert escepticisme, assumint una actitud crítica que no ens faci defugir un inconformisme constructiu.
  Són ben conegudes, també, les conseqüències que un sistema d'aquest tipus exerceix sobre l'entorn natural, al qual ha convertit en un trist abocador dels seus capricis tòxics: contaminació de l'aire, excés de residus en els mars... Com serà el nostre planeta en els propers anys? Fa una mica de por pensar-hi, certament...
  
  Així doncs, fa l'efecte que hem convertit la lliure competència, amb poc control democràtic, en una llei universal. Però de la mateixa manera que la gravetat descrita en termes newtonians va tenir la seva teoria de la relativitat dos segles després, el capitalisme salvatge també té els dies comptats, si més no està incapacitat per guiar les relacions socials i econòmiques, en part perquè no pot complir els desitjos més íntims de l'ésser humà i donar resposta a les seves inquietuds. Fins i tot, no només l'ètica hi sortiria guanyant en un canvi de paradigma sinó també l'economia: una redistribució més justa dels béns, fruit d'activitats que promoguin el decreixement i la solidaritat. En aquest sentit, el consum responsable, la importància del reciclatge, l'educació, en definitiva, són cabdals a l'hora d'assolir fites més humanes.
  És necessària, trobo, una llibertat responsable, que és com dir que no hi pot haver llibertat sense justícia. No és agosarat descriure l’Univers com una xarxa solidària feta d'ones, de partícules i de formes de vida connectades entre sí. En l'àmbit humà, aquest fenomen s'anomena ajuda mútua, recolzament mutu o cooperació. Conceptes que en el seu moment va estudiar abastament Piotr Kropotkin, per exemple. L'economia col-laborativa aniria, doncs, en aquesta línia. 
  En el segle XX, la biòloga Lynn Margulis ja destacava la importància de la cooperació per sobre de la competència en els processos de la vida: "La vida es una unió simbiòtica i cooperativa que permet triomfar a aquells que s'associen". Sense perdre, però, el caràcter únic de cada ésser viu.
  
  
  Lectura recomanada:

  Moral laica. Robert Louis Stevenson. Traducció de Miguel Ángel Bernat. Acuarela Libros.