dissabte, 30 de juny de 2018

Cap a on va el món?



El món té un futur tan incert que fer-ne prediccions resulta, com a mínim, una temeritat. Podem intuir cap on ens portaran alguns camins, però poca cosa més. Els experts en les diverses matèries ho faran amb més coneixement, però hi ha factors tan incontrolables que fa que sigui, tot plegat, molt complicat. Això ha passat sempre, però en la nostra època tot va amb una celeritat extraordinària que no ens deixa massa temps per a reflexionar.

La ciència, no podia ser d'una altra manera, hi té molt a dir. Però aquesta i,per tant, també el nostre món només podrà tenir futur (un futur humà i respectuós amb les persones i el medi ambient) si viatja al costat de les bones pràctiques ètiques. Una ciència sense ètica és com un ocell sense ales; pot anar fent, amb més o menys fortuna, però no arribarà massa lluny. 



Yves KleinLa grande Anthropométrie bleue (ANT 105), ca. 1960.




Al segle XX vam crear artefactes que podien destruir tota la Terra; ara, en els temps presents, s'hi ha afegit una nova amenaça que ja no podem controlar: la creació humana ha superat el monstre creat pel doctor Frankenstein. El món posthumà sembla que ja el tenim aquí, però hem après a ser humans?

Disciplines com la bioètica o la tecnoètica continuaran sent molt necessàries en els propers anys, i objecte d'estudi profunds. Al llarg del segle XX i part del XXI, la política sense escrúpols i el militarisme s'han fet seva, moltes vegades, la ciència per a fins no precisament ètics. La pressió damunt dels científics ha estat enorme. 
Voldríem esmentar els físics Joseph Rotblat i Max Born, els quals al llarg de la seva carrera van saber reflexionar i actuar com i quan calia sobre les relacions entre ciència i ètica.

Rotblat va abandonar el Projecte Manhattan quan va saber que els alemanys no construïen la bomba. Fou l'únic que va prendre aquesta decisió per una qüestió moral. Niels Bohr l'havia inspirat sobre la responsabilitat dels científics. Rotblat, després de la guerra, va estudiar medicina nuclear i va promoure campanyes a favor de la no proliferació nuclear. Amb Bertrand Russell, Albert Einstein i Max Born, entre d'altres, va fundar les conferències Pugwash sobre ciències i assumptes mundials. La seva intenció era aproximar científics de països enfrontats i incidir en els governs per a la recerca de la pau i de la concòrdia mundials. Joseph Rotblat i el Moviment Pugwash van rebre el Premi Nobel de la Pau l'any 1995. 

Max Born, un dels físics més brillants del segle XX, sobretot en l'àmbit de la mecànica quàntica, s'havia preocupat com distingir suficientment entre l’entusiasme per a l’activitat científica i la utilitat d’aquesta per a la humanitat. En una ocasió havia dit: "La meva generació es va dedicar a la ciència per la ciència i creia que mai podria conduir al mal perquè la recerca de la veritat es bona per si mateixa”. No va ser així. Les bombes d'Hiroshima i Nagasaki van ser un trauma que l'ésser humà hauria de carregar sobre les seves espatlles. Calia replantejar els camins que la ciència hauria de recórrer. La consciència ètica en la ciència moderna té precisament en Born un dels seus principals exponents.

Avui, els científics també volen ser escoltats en les grans decisions. D'allò que s’investiga, d'allò que es crea, potser no en som prou conscients de la seva utilitat. La recerca és un plaer pel científic, pel que té de bell i d'estimulant. Fa allò que li agrada. Si serveix pel bé de la humanitat, evidentment és una satisfacció afegida. I la gran majoria de dones i homes científics treballen intensament en aquesta direcció. D'ells depèn en bona part, doncs, el futur de la humanitat.

Bibliografia:

-Què és l'ètica aplicada? Michela Marzano. Traducció de Judith Cobeña i Guàrdia. Editorial Proteus.
-Ciencia y conciencia en la era atómica. Max i Hedwig Born. Alianza Editorial.

 -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


NOTA (30-6-18) 

El desert blau veurà reduïda la seva activitat, principalment per un motiu: la feina que comporta la participació en la publicació digital La Nau, recentment creada. En tot cas, miraré que, un cop al mes, es pugui publicar un article. El proper, a finals de setembre, si tot va bé. Així que El desert blau us desitja a totes i a tots un molt bon estiu. Gràcies i a reveure.



NOTA (30-9-18)

Bé, han passat tres mesos del darrer escrit. La participació a La Nau no em deixa massa temps per continuar publicant, de moment. Així que El desert blau s'atura indefinidament. Qualsevol canvi ja us ho faria saber. Us convido a donar, si voleu, un cop d'ull als articles publicats en aquests gairebé cinc anys, si encara no els heu llegit. També us animo a seguir cada setmana La Nau. Moltes gràcies per la vostra atenció. Ha estat un plaer. Salut!



--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------






Cap comentari:

Publica un comentari