La modernitat de l'edat mitjana

El president del govern espanyol, tot un exemple de modernitat i de transparència democràtica, va dir en la darrera convenció del PP de fa uns dies, en referència al procés català, que no es podia tornar a l'edat mitjana. Bé, suposo que el senyor Rajoy fou víctima o bé de la seva pròpia ignorància o bé de lleugeresa quan considera aquest període històric immers en la foscor i en la barbàrie, allunyat de qualsevol símptoma de modernitat. No és només una manera de parlar. Cal pensar bé allò que es diu. A més, quan qui ho diu és una persona amb enormes responsabilitats polítiques.
   

Giotto.  Pàdua, capella dels Scrovegni.

Els aspectes negatius d'aquesta etapa estan tan instal-lats en l'imaginari col-lectiu que com ell altres persones pensen de la mateixa manera i no veuen o no saben veure allò positiu que l'edat mitjana va llegar a l'anomenat món modern. És l'epoca on sorgeixen, per exemple, encara que fossin en un estat embrionari, els primers parlaments democràtics, el naixement i l'ús en la cultura de diverses llengües vernacles, la creació d'universitats o la presència d'un art i d'un pensament filosòfic i científic (sobretot a partir del segle XII, i en part també gràcies als àrabs, amb el seu treball de recuperació de part de l'herència de l'antiga Grècia) que van tenir una influència cabdal en l'esdevenir de la cultura (només cal observar l'obra de Giotto, Dante, Petrarca, Avicenna, Llull o Ockham, per exemple); a més de tot allò extraordinari que es desenvolupà fora d'Europa en llocs com en el mateix món islàmic o a la Xina. Sense les bases culturals que es van establir a l'edat mitjana de ben segur que l'anomenat Renaixement no hagués estat de la mateixa manera.
La separació tan abrupte que fem a vegades entre els diferents períodes històrics (amb definicions que tendeixen a la simplicitat) és un greu error, si no és per qüestions didàctiques, ja que no s'aprecia clarament la lògica continuïtat en l'evolució històrica, sobretot en els aspectes culturals. Això, en part, ho permetria si en féssim una anàlisi acurada, imparcial i comparativa quan ens endinsem en un estudi d'aquestes característiques.
  
No es tracta tampoc de mitificar una època (com han fet per altra banda alguns llibres poc documentats històricament i no poques pel-lícules, les quals només volien ressaltar el caràcter heroic i grandiloqüent de l'edat mitjana amb la única finalitat d'entretenir a un públic de masses) sinó d' intentar exposar amb una certa rigorositat i sentit històric les llums i les ombres d'aquest i d'altres períodes històrics. Més que res per què d'aquí, posem per cas, mil anys algú no consideri la nostra època actual com una nova edat mitjana. 
De moment, però, sí que podem percebre que amb lleis com les de l'avortament i l'educació o bé el tracte que es dóna en ocasions als immigrants, no és una bona carta de presentació per entrar a la modernitat, si entenem aquesta, entre d'altres coses, com el respecte dels drets i les llibertats de tothom.