Democràcia i participació

                                                        

  La qüestió del debat endegat a Catalunya sobre la consulta pel dret a decidir i també sobre el mateix concepte d'autodeterminació, potser només es tracta en el fons d'una simple ( però alhora, en termes jurídics i filosòfics, enormement complexa) problemàtica a l'entorn del llenguatge i del significat de les paraules i dels seus múltiples matisos. Els mots són escàpols, es neguen a ser definits i a ser classificats sota una única manera de veure el món; la seva aparent innocència només és trencada quan els individus o els partits polítics les utilitzen (conscient o inconscientment) per al seu propi benefici i conveniència.
 

  Per exemple, les paraules nació i democràcia. Per a uns només existeix la nació espanyola i per tant la sobirania rau en tot l'estat. El dret a l'autodeterminació per part d'algunes de les seves parts no té raó de ser. Per a d'altres, Catalunya és una nació i té dret a escollir el seu propi futur polític. Per a uns la democràcia és la que emana de les lleis, les quals automàticament adquireixen per als més dogmàtics ( allò de ser més papistes que el papa) un component gairebé sagrat, inamovible ( per segons quins temes, però). Per a d'altres la democràcia vol anar més enllà de les lleis, per què pugui donar expressió a l'opinió dels ciutadans i contemplar les noves realitats que conformen la societat. Això sí, s'hauria de mantenir una mínima coherència i caldria també  incentivar una participació democràtica, per exemple, en qüestions socials i culturals i en polítiques de retallades, sobretot quan afecten plenament els pilars que sostenen una societat del benestar. Un estat del benestar cada cop més ferit de mort per les pràctiques d'un capitalisme amoral, amb la complicitat d'uns governs, ja no només conservadors sinó també d'aquells que encara tenen la barra d'autoqualificar-se d'esquerres.
Per tant, més que mai, és necessària una democràcia més participativa. Les lleis han de servir a les persones, a la protecció dels seus drets fonamentals, no un simple impediment a la demanda de més democràcia i participació. Unes lleis, per altra banda, que puguin permetre alhora una interpretació més oberta i flexible d'alguns dels seus continguts.
 

  Així mateix, el pensament crític, el diàleg i el respecte a les minories haurien d'estar inserides en la mateixa idea de democràcia i en les estructures dels partits polítics. Per què no es compleixen els programes electorals en la seva totalitat? A qui es deuen els partits? Als seus electors i als ciutadans en general o a unes estructures de poder dins dels mateixos partits a vegades poc democràtiques i transparents? La democràcia no ha de fer por. Només fa por a aquells que no hi creuen o bé a aquells a qui la democràcia representa una amenaça en l'exercici del seu poder, poc avesat, massa sovint, a la crítica i al pensament lliure.