divendres, 23 de setembre de 2016

La força d'estimar



                                                                    "L'amor desarmat és la força més poderosa del món". 

                                                                                                          Martin Luther King

  
Fotografia de Saul Leiter.
  Racisme, xenofòbia, odi i discriminació envers l'altre, violència... Haurem de conviure, poc o molt, per sempre més amb això? Us pot semblar una pregunta ingènua, absurda, quan aquestes actituds, malauradament, han existit sempre. L'home és àngel i dimoni alhora, ja ho sabem. Però, aleshores, hem de caure en la resignació?  Evidentment, no. L'educació i la cultura continuen sent més necessàries que mai, però no son suficients. Què més ens cal, doncs? Polítiques que puguin combatre la desigualtat social i la pobresa, per exemple? No hi ha prescripcions màgiques, tanmateix. Com actuar davant la por, la malfiança, els prejudicis? Pot el pensament lliure, responsable, atent a la dignitat humana, fer front a certs aspectes que atenyen a la part més irracional de l'individu? Ens caldria, en primer lloc, conèixer, comprendre, tenir cura del qui sofreix. Coratge i determinació, certament. No renunciar a la convivència i a la bellesa. Ningú no ens va dir que el camí havia de ser fàcil. 

  Martin Luther King fou un home d'acció però va saber també reflexionar atentament sobre la injustícia, buscant sempre la comprensió i l'entesa. Un referent, sens dubte, i d'enorme vigència avui. Al país on va néixer, els EEUU, hi continuen existint actes d'injustícia i de discriminació, especialment cap a la població negra, com hem vist aquests dies. Però el tema, naturalment, sigui en la forma que sigui, és d'ordre global. 
  Recomano especialment la lectura d'una de les seves obres: La força d'estimar. Els textos inclosos són colpidors. La paraula, utilitzada a fi de bé, pot tenir, ens ho demostra, molta força. No es desvià, en la seva lluita per l'alliberament de la comunitat negra i per la pau, de la pràctica de la no-violència, seguint l'exemple de Thoreau, Tolstoi o Gandhi. Beu de l'evangeli, però és crític amb l'església que coopera amb la injustícia social i amb la segregació racial. Discrepa del comunisme per menystenir la llibertat individual i amb el principi polític del "fi justifica els mitjans", així com també rebutja el capitalisme, per la seva febre consumista o pel valor que atorga als diners.

  Va viure immers en un món de violència i de barbàrie (què poc hem avançat en aquest sentit). Ell, que va practicar la no violència, va tenir una mort violenta. Renuncià a la por (no era gens fàcil), al conformisme i al fatalisme. S'armà de coratge, confià en la força de la paraula. La no-violència, per tant, no és no-acció. Amb voluntat de comprendre i d’estimar, va impulsar polítiques de reconciliació, confiant en l’adveniment d’una època de fraternitat i de justícia. 

   He triat uns quants fragments del llibre (n’hagués pogut posar molts més). Són d'una lucidesa i d'una profunditat i claredat, alhora, admirables:


Un reflexiu Martin Luther King.
"La fortalesa d'esperit sense la tendresa de cor és freda i egoista i deixa la vida de l'home en un hivern perpetu, mancada de l'escalfor de la primavera i la calor grata de l'estiu".

"La pietat pot néixer de l'interès per una abstracció anomenada humanitat, però la simpatia creix des d'una preocupació per un ésser humà particular, que jeu en un camí perdut de la vida". 

"Solament la bondat pot extirpar el mal, solament l'amor pot vèncer l'odi"

"Si admetem que la vida val la pena d'ésser viscuda i que l'home té el dret de sobreviure, hem de trobar una alternativa a la guerra".


  Trobo en la figura de King el cristianisme més autèntic, més sincer i de més fondària ( jo que no em considero un entès en el tema). Penso que és aquí quan aquell es troba amb l’humanisme agnòstic i ateu, solidari i fraternal. Per dir-ho d'una altra manera, on els pensaments de King i d'Albert Camus, per exemple, ambdós pensadors de la revolta i de l'amor, conflueixen en un mar comú que mira amb compassió l'ésser humà que sofreix i que cerca amb obstinació l'equilibri entre la justícia i la llibertat.  
   El sofriment immerescut pot ser redemptor? King ens fa veure que cal transformar, en tot cas, el sofriment en una força creadora. La indiferència és el pitjor que ens pot passar, resulta paralitzant i enterboleix la vida. També cal defugir el fatalisme. Com deia el periodista Jaume Lorés: “L’antídot contra el fatalisme no es troba en l’optimisme sinó en la radical lucidesa”.



  La força d’estimar. Martin Luther King. Traducció de Josep Vallverdú. Editorial Proa.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada