El somni de D'Alembert*

"(...) També la barbàrie desembocarà en un segle de llum. La claredat impressiona més després d'un període sotmès a l'obscuritat".

                                                                 Jean D'Alembert, del Discurs preliminar de l'Enciclopèdia.

 

Retrat de D'Alembert, fet per M. Quentin de La Tour (1753).

Li van posar Jean le Rond. Així és com es deia la petita capella de París, prop de Notre Dame, on fou abandonat en néixer. Anys després hi va afegir el nom D'Alembert. Matemàtic, físic i filòsof, fou una de les figures intel-lectuals de més prestigi del segle XVIII, l'anomenat segle de les llums. S'ocupà de l'estudi de l'estàtica, la dinàmica, dels nombres complexes, de les equacions diferencials i va establir un criteri per a diferenciar les sèries convergents de les divergents, entre d'altres qüestions. És conegut també per ser l'impulsor i editor, amb Diderot, de l'Enciclopèdia, el magne projecte cultural de la Il-lustració. És l'autor del famós Discurs preliminar, una mena de compendi i d'introducció a l'Enciclopèdia, a banda d'escriure-hi diversos articles sobre temes diversos, essencialment científics i filosòfics.

Fa poques setmanes s'han complert 300 anys del seu naixement. No n'he vist ni una referència enlloc, tot i la importància del personatge, com s'ha assenyalat. 

Pel que sembla no ho va dir mai a ningú, però D'Alembert, poc abans de morir, va tenir un somni una mica estrany. No recordo qui m'ho ha dit. Ell que no havia sortit mai de París (pel que sabem) i que només va viatjar a través dels llibres, de les paraules, dels números i de les equacions, aconsegueix arribar al Regne d'Espanya (així es diu avui), a Catalunya concretament, si més no en el somni esmentat, que ell va considerar, tanmateix, ben real. D’acord, Catalunya i Espanya no són massa lluny de París, és cert. Però no deixa de ser un viatge. Allò no tan normal és que el periple s'esdevé no en el seu segle, sinó en ple segle XXI, a finals de 2017 per ser exactes.

Allà, al cap de pocs dies de ser-hi, ja hi veu algunes coses que no li acaben d'agradar: desigualtats socials, corrupció (encara?), presos polítics, una llibertat d'expressió més aviat tova, líquida, o un color, el groc, que no cau massa bé. Això que li havien dit que l'Estat espanyol era una democràcia madura, encara que de tant en tant també hi campin grupets extremistes amb tota impunitat i que alguns juguin amb un nacionalisme identitari del tot irresponsable o s'inventin territoris que voregen el rídicul. 

D'Alembert és dur amb aquells que volen danyar la societat i fracturar un país, en aquest cas Catalunya. Quan torna a França, que no és cap meravella tampoc, no ens enganyem, pensa que, si tornés a fer una nova edició de l'Enciclopèdia, les tapes serien grogues i hi afegiria nous articles, nous conceptes que hauria après o que caldria corregir. No en sabem res si es va moure, mentre era allà, per les xarxes socials, va descobrir la Viquipèdia o twitter.  És possible, això sí, que hagués recomanat resoldre els conflictes polítics a partir del diàleg i la conversa: "És important no monopolitzar la conversa i evitar els dogmatismes". Del món actual, és cert, li plaurien molts avenços, però també sentiria tristor i contrarietat en veure guerres, injustícies, violacions múltiples dels drets humans o el sofriment i la mort de persones refugiades. No era precisament un optimista i no estava massa d'acord amb les paraules de Leibniz sobre "el millor dels móns possibles": "¿Cómo se puede llamar "el mejor de los posibles" a un mundo donde los hombres se matan continuamente unos a otros? Y si este es el mejor de los mundos posibles, ¿por qué decidió crearlo Dios?"** Com a bon escèptic, però, i com a home amb un afany per millorar les coses, no ho donaria tot per perdut. A tothora, no s'hauria de deixar d'apostar, si cal des d'una lluita pacífica sense treva, per la tolerància i la llibertat.

No sabem si Catalunya acabarà implantant la seva república, però si que sabem que en el cas D'Alembert, un cop ja a França, el seu ideal i anhel de república de les lletres no hauria minvat gens ni mica, al contrari. I això ja no és cap somni.



*El somni de D'Alembert és, de fet, el títol d'una obra de Diderot. El seu somni és molt diferent, naturalment, del que aquí s'ha exposat.

**Breve antología de la Enciclopedia. Compilació i traducció a càrrec de Gonzalo Torné. Editorial Debate. Excel-lent antologia d'alguns dels articles més representatius i de més qualitat literària. Hi trobem textos de Diderot, D'Alembert, Voltaire, Rousseau, D'Holbach o Romilly. Una edició bella, feta amb molta cura, i amb il-lustracions. Molt recomanable.