dilluns, 18 de juliol de 2016

Wislawa Szymborska



  
  En una entrevista concedida al Magazine de La Vanguardia (2007), pocs anys abans de morir, la poeta polonesa Wislawa Szymborska, Premi Nobel de Literatura 1996, apuntava la necessitat de reivindicar l'individu i l'autonomia del pensament i de no sotmetre's a la idea de grup. El comunisme, per exemple, partia d'un ideal aparentment bell: l'amor a la humanitat. Tanmateix, l'escriptora puntualitza que a la humanitat no hauríem d'estimar-la, en tot cas només apreciar i sentir allò que li passa a la gent. Dels grans amors a la humanitat, acabava dient, "sempre sorgeixen les pitjors coses, autèntics inferns". 
  Probablement ens caldria, doncs, tenir més sensibilitat i empatia envers allò concret, més afí a la mesura humana. Així, a la pràctica, aquest exercici podria produir una collita més substanciosa. Per fer això cal tenir una gran noblesa d’esperit. Una compassió real, gens abstracte, que no sigui patrimoni de cap religió, nascuda des de la laïcitat més respectuosa i tolerant cap a totes les creences, i defugint tot component egoista.

  En el fons es tracta de trobar-se amb petits actes d'amor, però que alhora poden tenir una enorme rellevància. Actuant des de la humilitat i la simplicitat tenim la possibilitat de provocar canvis més profunds, bé que cal una bona dosi de paciència i no caure en una defallença sense retorn.

  Això pot relacionar-se amb el misteri que encobreix un acte aparentment senzill com és l'encontre entre dues persones. Aquest sentiment d'empatia, de proximitat amb algú, no és fàcil, però quan s'esdevé es produeix una mena de transformació mútua difícil de descriure. Ho veiem en aquests primers versos del poema "Amor a primera vista", de W. Szymborska:
   

                                                     Tots dos estan convençuts

                                                     que els ha ajuntat un sentiment imprevist.
                                                     És bell tenir aquesta certesa,
                                                     però més bella encara és la incertesa*.

   
  La poesia en llengua polonesa del segle XX (sobretot la de la seva segona meitat) és, certament, sorprenent i extraordinària, amb noms tan destacats com Czeslaw Milosz, Zbigniew Herbert, la mateixa Szymborska o més actualment Adam Zagajewski. 

  Acabarem amb els primers versos de "Tombant de segle", un poema que forma part de l'obra Gent dalt del pont (1986):

                                               
                                                     Havia de ser millor que els precedents el nostre
                                                                                                                            [segle XX.
                                                     Ja no tindrà temps de demostra-ho:
                                                     té els anys comptats,
                                                     la passa vacil-lant,
                                                     l'alè panteixant.

                                                     Ja han passat massa coses
                                                     que no havien de passar,
                                                     i allò que havia d'arribar
                                                     en 'cabat no ha arribat.

                                                     S'havia d'assemblar, entre d'altres coses,
                                                     a una primavera de felicitat.    

                                                     La por havia d'abandonar muntanyes i valls.
                                                     La veritat, més veloç que la mentida,
                                                     havia d'arribar la primera a la meta.
    

                                                     Algunes desgràcies
                                                     no s'havien de repetir:
                                                     com, per exemple, la guerra,
                                                     la fam, i d'altres de semblants*.
                                                         
                                                                ................................


  El segle XXI encara té temps de demostrar que pot ser millor que els seus precedents, tot i que...


  *Vista amb un gra de sorra (Antologia poètica). Wislawa Szymborska. Traducció de Josep M. de Sagarra. Editorial Columna.


  


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada