dilluns, 25 de juliol del 2016

Rovira i Virgili: polític, periodista, escriptor


Passatges literaris

  

- De Teatre de la natura:


L'hora lleu [...] "De bon matí l'aire és més prim, els moviments són més àgils, el cos és menys feixuc, i el batec del cor és més suau i reposat.
  L'hora matinal té l'encís d'un recomençament de la vida" [...]

Saltant d'aigua [...] "Heus ací el saltant d'aigua que ens plau de contemplar en les hores de més llum. Ell ens dóna la fruïció de la bellesa íntima i delicada, que no sabríem trobar en els espectacles grandiosos de la natura. Aquests espectacles- el gran saltant d'aigua, la mar en revolta, la ventada damunt la terra, la tempesta en el cel, el riu amplíssim, la muntanya alta, les eixides i les postes de sol, teatrals- són, segons el mot consagrat, espectacles imponents. Imposen, en veritat. S'imposen a l'home... ¿Per què no hem de trobar, en les coses materialment més petites, el mateix encís, sense mescla d'inquietud?
 [...] El nostre saltant té, de més a més, una gràcia que ens el fa estimar. D'una clivella de la roca surt un romaní que allarga una branca esprimatxada fins a tocar el raig d'aigua. Una filagarsa líquida cau damunt la branca atrevida i la fa oscil-lar contínuament. Sembla que el romaní jugui a mullar-se, amb la insistència i la gosadia d'un infant".

Les cireres [...] "La pell de les cireres és de setí; una pell tènue, suau, lluent i tibant. Bones per dins, les cireres són boniques per fora. La pell dels préssecs és massa aspra; la pell de les figues és massa gruixuda; la pell de les taronges és una capsa de cartó pintat. En les cireres, la pell fina és el primer encís que hi trobeu" [...]

Les cuques de llum [...] "Una processó de cuques de llum, al trespol d'una masia, és un espectacle fantàstic, i més encara si el veieu en despertar-vos immediatament després d'un somni d'aventures màgiques. Dins de la tenebra de la nit els punts lluminosos, irregularment espaiats, es mouen en lentitud. El lleu moviment que fan us causa la sensació que aquells llumets són coses vives. Si no fos aquest bellugar, us pensaríeu que són gotes de llum, o grans d'un rosari lluminós, o refrecs de fòsfor. Però no; no són cap d'aquestes coses. Són bestioles que, per anar de nit en les zones obscures, han adquirit llums portàtils" [...]



- Del recull 49 articles:


Els sotracs de la vida [...] "Les manses aigües de sèquia no són una bona imatge del viure de l'home. En l'existència humana, la sèquia es converteix aviat en estany i en pantà. L'aigua lenta esdevé aigua morta.
  Més val que sigui el riu la imatge de la vostra vida. Riu serpejant i inquiet, amb saltants violents i amb recolzes de calma sota les arbredes amigues" [...] ( La Publicitat, 10-1-1924).

Higiene espiritual [...] "Sense un treball material o professional, ve l'ociositat persistent a portar l'home als vicis vulgars. Sense una activitat espiritual elevada, el buit de l'ànima el porta a una altra ociositat que provoca, fatalment, els neguits interiors, els quals es projecten enfora en totes les formes de la malura individual i social". ( La Publicitat, 16-11-1927).

Política i ètica [...] "Però si l'ètica no és un objectiu de la política, és, en canvi, una condició essencial de la vida humana, i, per tant, de la vida política. En la política hi ha d'haver un estricte respecte a l'ètica. Aquesta no és, en política, una finalitat. Però ha d'ésser una norma" [...] ( La Nau, 7-1-1931).

Guerra en primavera [...] "Cruels són els dolors de la guerra. Però els hem de resistir amb coratge constant. No l'hem volguda pas nosaltres, aquesta guerra horrible. Ni tan sols l'hem acceptada amb el cor content.
  Però sabem que hi ha una cosa més forta encara que el dolor: i és l'amor. Per amor a aquesta mateixa terra ara agredida; per amor a les llibertats catalanes i humanes, suportem la guerra, el dolor, la tragèdia. I de la guerra volem que en surti, per mitjà de la victòria, un règim on no siguin possibles els horrors del carnatge i de la destrucció.
  Que les llibertats se salvin! Salvades les llibertats, vindran noves primaveres damunt la terra calcigada. I la saba de la vida tornarà a pujar amunt per les soques nafrades i invictes!"  ( La Humanitat, 6-4-1938). 



  Antoni Rovira i Virgili. Polític i periodista tarragoní, escriptor de ploma precisa, clara, lúcida i a voltes poètica. Intel-lectual de prestigi, els seus llibres i articles sobre temàtiques diverses, principalment sobre política, ocupen un lloc destacat dins la literatura, la historiografia i el periodisme del nostre país. Les seves memòries de l'exili, Els darrers dies de la Catalunya republicana, són un document excepcional, serè i emotiu alhora, d'uns fets tràgics. En les paraules preliminars del llibre (juliol de 1939), deia: "La nostra esperança és invencible. Catalunya i els catalans mereixen temps millors. Aquests temps vindran. Hem vist l'èxode; veurem el retorn. I jo, que he viscut i descrit els darrers dies de la caiguda, voldria viure i descriure els primers dies del redreçament". Tanmateix, això darrer no es va acomplir: Rovira i Virgili moria a l'exili, a Perpinyà, el 5 de desembre de 1949. Tenia seixanta-set anys.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada