diumenge, 8 de desembre de 2013

Montserrat Roig, periodista




                          DIARI D'UNS ANYS ( 1975-1981)

                                                                              
                                                                             Incapaç com veia de transformar el món...
                                                                             vaig decidir d'escriure'l.
                                                                                                                           M. Roig
                                                                                                      
Dins del panorama literari català de la segona meitat del segle XX, Montserrat Roig (1946-1991) ocupa un lloc especial. No només destacà com a narradora, sinó també com a periodista. La seva honestedat, esperit crític i coratge, així com les seves virtuts literàries, ajudaren a ennoblir i a dignificar aquest ofici. En aquest sentit, contribuí també a què la llengua catalana excel-lís novament en l'àmbit cultural, després de tants anys de foscor. Col-laborà en diversos mitjans escrits ( Destino, Mundo Diariol'Avui , El Periódico o a Serra d'Or), així com a la televisió, en una activitat que també cultivà brillantment: l'entrevista.

No podem deixar de preguntar-nos, quan evoquem la seva figura, què diria o escriuria avui Montserrat Roig sobre moltes de les coses que passen a la nostra societat. Si la tasca d'intentar transformar el món pot qualificar-se de quimera (encara que això no vol dir que no s'hagi de deixar de lluitar), amb quin delit, tanmateix, esperaríem la seva anàlisi, sempre lúcida, i la seva determinació incisiva però també amb una mica d'ironia, sobre la realitat social, política i cultural actuals. I com viuria plenament el procés polític endegat al nostre país; però també segurament hi podríem percebre o intuir la seva desil-lusió i denúncia en d'altres temes; per exemple, pel que fa a la retallada en els drets socials i laborals, en els casos de corrupció política o bé en l'escassa valoració que té la cultura encara en molts sectors de la nostra societat.

Continuant analitzant la vessant periodística de Montserrat Roig , comentem, tot seguit, un volum on es recullen alguns dels seus articles i que publicà fa un parell d'anys A Contra Vent, una editorial que està fent una gran tasca en donar a conèixer textos sobre el periodisme literari català i l'humor; bàsicament escrits de ( i sobre) figures emblemàtiques del periodisme català dels anys 20 i 30 del segle passat.
El present llibre és una antologia, doncs, d'articles que Montserrat Roig va escriure en diversos mitjans de comunicació entre els anys 1975 i 1981, és a dir, des de poc abans de la mort del dictador i durant el període de l'anomenada transició, bàsicament a publicacions com Mundo Diario o Guía del Ocio; però també hi trobem els primers articles que va fer per l'Avui. 
El pròleg del llibre l'ha escrit el seu fill, Roger Sempere. En un fragment d'aquest, diu: "Hi ha un ideari que Montserrat Roig, amb coherència, no abandonà mai. Com en l'espai, Montserrat Roig es mou en tres eixos: és feminista, catalanista i d'esquerres. Eixos que, en constant aprenentatge, va perfilant i contextualitzant al moment històric sense perdre'n la unitat".

Montserrat Roig, insisteixo, a part de ser una escriptora d'una gran qualitat literària en el camp de la ficció i de l'assaig, fou també una brillant periodista, tal com ho demostren aquesta selecció d'articles i en d'altres que va escriure.
Dos dels seus llibres més emblemàtics que combinava a la perfecció l'assaig amb l'acció d'un periodisme d'anàlisi molt ben documentat i compromès alhora, Els catalans als camps nazis i L'agulla daurada, són fruit d'una mirada curiosa, crítica, que estima amb sincera passió la seva professió i que mitjançant la investigació malda per treure a la llum aspectes mig oblidats de la història europea. El primer llibre és de l'any 1977, època en la qual el tema de l'Holocaust no gaudia encara de la difusió i del coneixement que va tenir en els anys posteriors. A més ho feia a l'entorn d'un episodi traumàtic i gairebé silenciat sobre l'exili, com era el de la deportació i l'extermini de republicans catalans als camps nazis. És un llibre immens, extraordinàriament documentat, un rescat necessari i reparador per a la memòria d'uns fets d'una dimensió brutal. 
El segon llibre fou fruit d'un viatge que Roig va fer a l'antiga Unió Soviètica, concretament a Leningrad ( actualment Sant Petersburg) l'any 1980, convidada per Edicions Progrés de Moscou per tal d'elaborar una llibre sobre el setge que va patir aquesta ciutat durant l'ocupació nazi. Com diu la mateixa autora, aquest llibre és la història d'una passió, d'una ciutat que la va captivar. Una fonda impressió produïda per les vivències que experimentà tot escoltant les histories explicades per alguns dels seus habitants.

Tornant a la selecció d'articles, no solament esdevenen una lliçó d'història sobre aspectes polítics, socials, culturals i de la mateixa vida quotidiana en uns anys d'enorme transcendència, sinó que aporten també petites llums que ajuden a entendre, en certa manera, el nostre present. En aquesta antologia, que ha anat a càrrec de Quim Torra, hi trobem escrits sobre l'exili, els presos polítics, els darrers sospirs d'un règim criminal... però també sobre figures de la cultura catalana com Ovidi Montllor (un altre, com Roig, fill forçat del franquisme) i altres temes com la soledat a les grans ciutats, la vellesa, la necessitat de vetllar per la cultura...

Fotografia a càrrec de Pilar Aymerich.
En aquest sentit, cal destacar, per exemple, l'article que pren el títol de "Cultureta i culturilla", en el qual Montserrat Roig comença comentant unes paraules de l'escriptor Joaquim Marco, que es queixava de la indigència cultural que avui ens envolta. Més endavant, l'autora aporta una reflexió en què afirma que la cultura no és solament acumulació de saber, sinó també actitud cívica de respecte i de convivència, tenir curiositat i reflexió. I acaba dient: "La cultura és, en definitiva, arribar a comprendre els altres a través del coneixement".

D'altres articles a destacar són els següents: "Has guanyat, avi", "Fantasmes històrics", una perspicaç anàlisi del catalanisme i de la relació Catalunya-Espanya, o bé "El darrer sí", on l'escriptora es mostra molt crítica amb la Constitució del 1978, però on també remarca la necessitat de seguir lluitant per què en pocs anys sigui possible un altre marc legal...

Montserrat Roig, veu crítica i insubornable, et seguirem llegint.


Diari d'uns anys (1975-1981) . Montserrat Roig. Editorial A Contra Vent.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada