dimarts, 19 de novembre de 2013

Go-Betweens

                          
                                                        The Go-Betweens




Robert Forster
Aquesta setmana visita Barcelona el músic Robert Forster, un dels fundadors del grup The Go-Betweens. Actuarà dos dies, dimecres 20 i dijous 21 de novembre, a l'Heliogàbal, a Gràcia. Ja fa uns mesos va venir pel festival Primera Persona que es va fer al CCCB. En aquella ocasió estava acompanyat per una sèrie de músics catalans, reunits especialment per l'ocasió. El resultat de l'experiència fou magnífic. Un gran concert.

The Go-Betweens fou un grup de pop format a Brisbane, Austràlia, a finals de la dècada dels 70. Després d'un parèntesi als anys 90 ( en els quals, però, els seus membres no van deixar de fer música) van tornar a tocar junts i l'any 2000 van treure un nou treball, The Friends of Rachel Worth, dotze anys després del darrer, 16 lovers lane. Aquest segon període de la banda finalitzaria abruptament l'any 2006, arran de la mort de l'altre membre destacat del grup, Grant McLennan, autor, juntament amb Forster, de la música i de les lletres de les cançons. Altres integrants del grup durant tots aquests anys foren Amanda Brown, Lindy Morrison, Robert Vickers, Glenn Thompson o Adele Pickvance.


The Go-Betweens, a la dècada dels 80.


La crítica els ha considerat com un dels millors grups de música pop de tots els temps. Tanmateix no van gaudir mai d'un coneixement ampli ni del ressò mediàtic que sí que van tenir altres bandes. No van ser un grup de masses, però potser tampoc ho van pretendre. La seva única ambició era fer bona música ( no és això el que ha d'intentar, per sobre de tot, un músic?). Escoltar les seves composicions és un autèntic privilegi. Unes cançons emocionants, de gran bellesa, amb unes lletres acurades i molt treballades, que es mouen entre la ironia i la sensibilitat. Sovint s'ha comparat el duo de compositors Forster-McLennan amb el que van formar a The Smiths, Morrissey i Johnny Marr. Pocs casos trobaríem en el món de la música un nivell artístic tan elevat.
A vegades, cal saber distingir l'artista honest que tracta de fer una bona obra, fins i tot amb les seves limitacions, i el que fa tot el possible ( a vegades amb actituds que no tenen a veure amb l'art) per assolir la fama i l'èxit immediat, tot i que després acaba pregonant una altra cosa. Però bé, això és un altre tema, i tothom és lliure de fer el que vulgui; només faltaria. Si a més té la sort que al seu darrere hi han uns mitjans que li riuen les gràcies, doncs endavant. Tanmateix, no està de més buscar i descobrir noves coses, sovint amagades dels focus mediàtics i que ens poden arribar a captivar d'una forma particular. En el fons es tracta d'aprendre i gaudir de les petites grans coses que ens ofereix la vida. A més, moltes vegades és gratuït ( o gairebé) i la satisfacció pot ser enorme. El dia que descobrim quelcom d'interessant i commovedor, ja sigui un llibre o una música, i que acabem fent-los partíceps de la nostra vida, és un dia que recordem ( encara que no en sabem ni la data exacta ni l'any, potser) d'una manera especial.

Tornant als Go-Betweens, aquests són alguns dels àlbums destacats que ens van deixar. M'he permès també recomanar-vos algunes cançons; n'hi han tantes, que em sembla una mica injust haver-ne deixat d'altres fora, però bé, cadascú trobarà les seves, espero...


Liberty Belle and the Black Diamond Express (1985).
Spring rain, Head full of steam, Bow down...
   
16 lovers lane ( 1988).
 Love goes on!, Quiet heart, Streets of your town, Was there anything I could do?...

 Bright yellow bright orange (2003).
 Caroline and I, Mrs Morgan, Too much of one thing...

Oceans apart (2005). 
 Finding you, Born to a family, Boundary Rider...

Cançons atemporals, que han esdevingut autèntiques peces d'orfebreria en l'imaginari de la música pop. Espero que en gaudiu!







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada