dissabte, 24 de juny de 2017

El nom no fa la cosa, però...



Fa més o menys un any estava obsedit per crear una publicació digital social i cultural. Finalment, el projecte quedà estroncat. No es va arribar a concretar. Havia pecat d'una certa ingenuïtat. És molt possible. Pensava que amb il-lusió qualsevol entrebanc podria ésser vençut. 

És evident que, amb això, no n'hi ha prou. Quantes coses cal tenir en compte, i les econòmiques són importants, sens dubte. Encara que no s'hi guanyés cap euro, però les despeses...

En tot cas em va servir per veure d'una altra manera El desert blau, un espai, com podeu observar, sense cap mena de pretensió. No ha deixat mai de ser modest, petit, si voleu, però que continua alimentat de somnis que no han declinat.

Diuen que tenir propòsits a la vida ens manté ben desperts en una existència, a vegades, més aviat vulgar i un pèl tumultuosa. Però amb els projectes cal anar pas a pas; sovint volem veure com llueix el terrat d'una casa, sense tenir present que primer li cal disposar d'una base, d'uns fonaments ben afermats. 

Em movia complagut pels continguts de la publicació, en els apartats que hi hauria i, sobretot, en el seu nom. Van passar davant meu multitud de títols, alguns m'agradaven més que d'altres, lògicament, però no vaig acabar de trobar aquell amb el qual em sentís totalment satisfet (i que no hagués estat utilitzat anteriorment). Encara els tinc apuntats:

Lluna de novembre, La cova del sol, Pluja de maig, El pensament del migdia, Minves de gener, Ronda de nit, Passatges, L'atzur...

També d'altres que remeten a noms de persones, de llocs (existents o ja desapareguts) o mitològics: Dora, Minerva, Eos, Amaltea, Orfeu, Xènua, Vent de Djémila, Sahel, Abdera...

I més: Tangència, Mirador (en una mena d'homenatge al setmanari català dels anys 30), Somnis, Silencis, Revolta, Cadències, Obertura, Llindar, Encontres, Camp de l'Arpa (com el barri de Barcelona), El Contemporani (en record de la revista russa político-literària del segle XIX, fundada per Puixkin), Lluerna, Estampes...

El noms no fan la cosa, però ens condueixen a una pluralitat de mons i d'idees, a records i a desitjos probablement mai no satisfets, a preguntes que no sabem respondre i que són "les més apassionants", en paraules de l'escriptor Adam Zagajewski.


Per cert, el nom El desert blau, va aparèixer, crec, de forma gairebé immediata, no hi vaig pensar-hi massa. I així s'ha quedat.


Edward Hopper. Rooms by the sea (1951).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada