Sense compliments

Thomas Hardy. Font: Enciclopèdia Britànica.

  A finals dels anys 60 del segle XIX, un jove Thomas Hardy fa el seu aprenentatge com a arquitecte. S'interessa per les lletres. Durant un temps ho compagina amb la música. Acompanya el seu pare i el seu oncle, instrumentistes de música popular, en diverses festes locals del comtat de Dorset, Anglaterra. Hardy hi toca el violí.  S'instal-la per una temporada a Londres, on llegeix  amb avidesa Shelley, Wordsworth, Shakespeare i d'altres. Escriu els seus primers poemes. No triga a experimentar amb la novel-la. Abandona l'arquitectura; la literatura esdevé la seva única ocupació. Les seves obres versen principalment sobre "els interessos, passions i conflictes que palpiten en les vides més vulgars", situades en zones rurals, en particular de la seva regió natal. Dues de les seves novel-les majors són Tess of the D'Urbervilles i  Jude the Obscure, on fa una crítica severa a la institució matrimonial. 
  A finals de segle, deixa d'escriure prosa. Es concentra cada vegada més en la poesia. Alguns dels seus poemes tenen una tendència a "mortificar el sentit humà de l'orgull, tot mostrant o suggerint que els homes no tenen cap importància ni valor en aquest univers indiferent". És una poesia de la claredat, d'un indiscutible to col-loquial, íntim. Inspirà altres poetes posteriors com Robert Graves, Robert Frost o Philip Larkin. Aquest darrer propugnava una poesia localista, realista, intimista, irònica i antiromàntica, i justament va definir Hardy com el representant d'aquest tipus de poesia. En paraules de Sam Abrams, "la seva obra lírica tracta sobre el sofriment humà, els aspectes més ombrívols de la vida, en termes d'autèntica compassió i empatia, de sinceritat i integritat emotiva". El mateix Hardy havia dit en alguna ocasió: "La feina del poeta és mostrar les desgràcies o misèries que hi ha darrera de les coses, i la grandesa que hi ha darrera de les coses més desgraciades o miserables".
  Va ser titllat de pessimista, però la seva actitud fou constructiva i rebel: denuncià les injustícies de la vida i no deixà de preocupar-se pel futur de l'ésser humà. Us deixo quatre dels seus poemes*:


       THE REMINDER                                           EL RECORDATORI
 
While I watch the Christmas blaze                        Mentre observo la flama de Nadal
Paint the room with ruddy rays                              tornar rogent la cambra amb els seus raigs,
Something makes my vision glide                         alguna cosa em fa girar la vista
To the frosty scene outside.                                    al paisatge de fora, glaçat.

There, to reach a rotting berry,                               Una griva s'hi esforça per atènyer
Toils a thrush,— constrained to very                     una baia podrida— la dissort
Dregs of food by sharp distress,                             la força a viure de les immundícies,
Taking such with thankfulness.                              i a agrair-les i tot.

Why, O starving bird, when I                                 Per què, oh ocell afamat, avui
One day's joy would justify,                                   que tindria el meu dret a un dia de joia
And put misery out of view,                                   i a perdre de vista la misèria
Do you make me notice you!                                 fas que em fixi en tu!

WITHOUT CEREMONY                                SENSE COMPLIMENTS

It was your way, my dear,                                       El teu costum, amor, 
To be gone without a word                                     d'anar-te'n sense un mot
When callers, friends, or kin                                  quan amics o parents
Had left, and I hastened in                                      s'allunyaven, i jo
To rejoin you, as I inferred.                                    corria a retrobar-te.

And when you'd a mind to career                           O aquell fugir de viatge
Off anywhere—say to town—                                —on fos, a la ciutat—:
You were all on a sudden gone                               de sobte ja no hi eres,
Before I had thought thereon,                                 abans que m'adonés
Or noticed your trunks were down.                        dels baguls preparats.

So, now that you disappear                                    Ara, en marxar per sempre,
For ever in that swift style,                                    així, sobtadament,
Your meaning seems to me                                    sembla que vulguis dir-me,
Just as it used to be:                                               un cop més, el mateix:
'Good-bye is not worth while!'                              "No calen mots d'adéu."



THE CAGED GOLDFINCH                               LA CADERNERA ENGABIADA
 
Within a churchyard, on a recent grave,                 Al cementiri, en una tomba nova,
I saw a little cage                                                           he vist una gàbia
That jailed a goldfinch. All was silence save         amb una cadernera. En el silenci
Its hops from stage to stage.                                          se la sentia com saltava.

There was inquiry in its wistful eye,                       Interrogava amb ulls pensius,
And once it tried to sing;                                               i provà de cantar;
Of him or her who placed it there, and why,           qui l'havia deixat allí i per què,
No one knew anything.                                                  ningú no ho sabé mai.

  

FAINTHEART IN A RAILWAY TRAIN                      INDECÍS EN UN TREN

At nine in the morning there passed a church,             A les nou del matí passà una església,
At ten there passed me by the sea,                                a les deu em portà vora el mar,
At twelve a town of smoke and smirch,                       a les dotze, una vila amb fum i sutge,
At two a forest of oak and birch,                                  a les dues, un bosc— roures,bedolls—
And then, on a platform, she:                                                 i, tot de cop, en una andana, ella:

A radiant stranger, who saw not me.                            forastera radiant que ni em mirà.
I queried, 'Get out to her do I dare?'                             Vaig dir-me a mi mateix: "Gosaré anar-hi?"
But I kept my seat in my search for a plea,                  Però vaig quedar-me assegut, rumiant
And the wheels moved on. O could it but be                algun pretext, mentre el tren ja engegava.

That I had alighted there!                                                       Oh, tant de bo hi hagués baixat!

  

  
 *Arbre talat. Trenta poemes. Thomas Hardy. Traducció i selecció de Josep M. Jaumà. Pròleg de Sam Abrams. Edicions 62. Barcelona, 1995.