Memòria i revolta

Erri De Luca. Tu, meu. Fragments.

  Anys cinquanta del segle XX. En una illa italiana, un adolescent coneix el Nicola, que li parla del temps de la guerra, i la Caia (també dita Haia), una noia jueva: “Mirava aquella noia nova a la cara i ella va fer esclatar una rialla límpida, sorollosa, com quan cauen les monedes d’una guardiola que es trenca”. Un dia li diu al noi: “De vegades, t’assembles en alguns gestos a una persona que m’estimava força”.

  Aquesta persona és el seu pare, víctima de la Xoà.

  Moltes coses reapareixen, els records atenyen, finalment, la superfície. No podem escapar, tanmateix, de l’arrogància i la irreverència dels botxins o d’aquells que comparteixen encara les seves idees. En la innocència del noi hi creixen l’amor i l’enuig: “En aquesta illa havia après la llibertat enfront de la vida tancada de la ciutat, la pobra llibertat d’un cos per fi a l’aire lliure. M’heu plantat l’amor dins la carn, m’heu llançat al món com una bala perduda. Dins de l’amor també hi ha ràbia, la fiblada que fa aixecar-te de la cadira, com tu m’has fet veure. M’has cridat des de fora de mi, Haia. I això només ho podies fer tu, només tu que t’anomenes vida”.

 

Camille Corot. Ischia, vue prise des pentes du mont Epomeo (1828).

   
  Erri De Luca neix a Nàpols cinc anys després del final de la guerra. En la seva formació com a escriptor hi va tenir un paper essencial l’oralitat, les històries que sentia sobre el conflicte, la misèria d’una postguerra que ell va viure quan era un infant. Va treballar de paleta durant molts anys i va estudiar cultura clàssica. Autor compromès, milità en el moviment d'esquerres Lotta Continua i va conduir camions d'ajuda humanitària durant la guerra de Bòsnia. La memòria i la mar, entre d'altres aspectes, impregnen la seva prosa poètica.

  Altres obres: El dia abans de la felicitat, Els peixos no tanquen els ulls, El contrari d'un...


  Tu, meu. Erri De Luca. Traducció de Jordi Gàlvez. Editorial Empúries.