L'obstinació de les primaveres

  

  La revolta moral que ens va portar a dir "No mataràs", no ha mort mai. Això ja és una petita victòria. Fa cinc segles, Sebastià Castellio (1515-1563) havia defensat la tolerància religiosa i la llibertat de consciència, abans de Bayle, Locke o Voltaire. L’humanista francès s’havia alçat contra el dogmatisme de Calví, que havia condemnat Miquel Servet a morir a la foguera. No podia haver expressat millor la seva indignació per aquest fet: “Matar un home no es defensar una doctrina, sinó matar un home”*.  Aquest és un límit que no es pot traspassar, en cas contrari és la derrota d’un model de civilització basat en uns drets humans que haurien de ser universals. La llibertat de pensament, per exemple. Alhora fràgil i obstinada, la seva plenitud s'obté, tanmateix, quan porta implícita una responsabilitat que no és altra que el respecte a la dignitat humana. La llibertat d'expressió acaba en el moment que es fa apologia de la violència, de l'assassinat o del genocidi. És llavors quan tornem a estar més a prop d'una societat totalitària que ha bandejat l'amor i la compassió.

  

August Macke. Tunísia (1914).

  Una de les lliçons més terribles que ens va llegar el segle XX va ser comprovar com la cultura no ens salva de l'horror. Però és evident que sense aquesta ens enfonsem encara més en la destrucció i en el caos. És, per tant, un acte de resistència. La primavera àrab tunisiana, amb el seu crit rebel de llibertat, justícia i dignitat, no permetrà un retorn a l'obscuritat. El món que s'anomena lliure no pot abandonar Tunísia. En la seva Constitució, es recorda que el país forma part de la civilització mediterrània. Enmig de la tristesa i el dolor, sempre hi queda una mica de llum. Albert Camus expressava en unes paraules escrites l'any 1940 i publicades a L'estiu, la seva convicció que en una nit freda i pura de febrer, en una de les valls del nord d'Àfrica, els ametllers es cobririen de flors blanques i com aquesta neu fràgil resistiria totes les pluges i els vents de la mar. No tot està perdut.

  

* Castellio contra Calvino. Conciencia contra violencia. Stefan Zweig. Traducció de Berta Vias Mahou. Editorial Acantilado.