dimecres, 11 de gener del 2017

Un món ferit


                                       
                        Els núvols ploren, les pedres callen... Però resisteixen.
  
  
  No ha començat bé l'any. De fet, no esperàvem altra cosa. El món continua esquinçant-se, les ferides sagnen... L'amor no dóna a l'abast. Violència, fanatisme, indiferència...El futur no és massa encoratjador. Tot indica que continuaran pujant els moviments xenòfobs d'extrema dreta i dirigents autoritaris, agressius, tindran encara més poder. El món plora, també en la qüestió mediambiental: la contaminació de l'aire o el desgel dels pols. El desig d'un món millor hi és, però el seu acompliment sembla tan lluny... Tampoc no caurem en el desànim i en el conformisme. Ens limitarem, però, a no deixar de ser humils, pacients i combatius alhora. Cercar, on sigui, espais de resistència o d'aixopluc fins que passin les tempestes. Vindran temps millors, això esperem. De revoltes per la pau i la llibertat n'hi ha hagut moltíssimes. Quedem-nos amb les millors qualitats de cada una (sense cometre els mateixos errors, si és possible) i adaptem-les als temps actuals. Naixeran núvols carregats de llum. Això és segur.


  "La música i les paraules, res de tot això no atura el desordre del món. (...) Avui està prohibida la malenconia o bé la disfressem amb l'eufemisme de la "depressió". És de mal gust està deprimit: et poden treure de la feina. Però el melancòlic és un ésser que es reprodueix a cada època que no s'entén, a cada època en què el desordre es manifesta en la seva forma més cruel, més violenta. I, aleshores, compon música, o bé escriu, i gran part de les vegades no sap si riure o plorar".  
(Montserrat Roig, amb data 30-9-1990, fragment d'un article inclòs al volum Un pensament de sal, un pessic de pebre, publicat per Edicions 62).

  Parlant de música, aquí teniu una cançó de la Nina Simone. Riure o plorar... Ens cal viure, tanmateix: 




   

  "La tardor es va acabar. Va venir l'hivern, el llarg i fred hivern de les nostres terres. Va tornar la primavera. I de mica en mica, al ritme de la roda de les estacions, també va tornar el passat".

                                            Giorgio Bassani. Dins la muralla (La novel-la de Ferrara).



  Ella vivia en un present etern; tothom qui s'ha trobat en algun moment en un paradís, se sent lliure dels aspectes banals de la vida. Aleshores percep que el temps s'ha fos. Tanmateix, continua dins de cada una de les coses, també en el nostre interior. No entén de sentiments, és indiferent a la nostra existència, al sofriment i fins i tot a l'amor

 
Imatge en línia 1
França, 1987. Fotografia d'Édouard Boubat.


                                       
  Ell pensava en un futur millor, després d'un passat imperfecte, però, ara, restava clos en un present sense llum. Havia de fer alguna cosa, necessitava crear altres paisatges, altres formes d'amistat i de solidaritat. Potser més enllà d'aquest horitzó desdibuixat... No es tracta d'utopies. Només d'una qüestió de dignitat i de llibertat.

Imatge en línia 2
Fotografia de Samuel Bollendorf.
          
     

 Les pedres no tenen records, ni sentiments, però són testimonis muts de la nostra presència. Algú havia escrit en una paret desgastada, no se sabia quan, una frase molt curta. Calia fixar-la abans que la pluja o el temps no s'emportessin les paraules carrer avall, fins a la mar...


Fotografia d'Izis Bidermanas.

  
  Per a Freud, tanmateix, la recerca de la felicitat ens distreu del fet de viure. Què hem de fer, doncs? Com hem d'actuar?

  Les imatges en blanc i negre que ens han deixat els grans artistes són fascinants. En el detall quotidià més simple s'hi percep un component màgic i misteriós. A més,
la riquesa del gris, amb els seus matisos, és sorprenent. La llum és grisa, tots els colors hi són. No els veiem, però hi són, com tot allò que no ha pogut sortir a la fotografia.
  Una fotografia també és una absència. Un instant únic i irrepetible. Un present etern. Un document de la memòria que queda per sempre. Com un llibre, com una cançó.



                                                  "Existir és resistir, pensar és crear, viure és actuar".   
  
                                                                                               André Comte-Sponville.

 
           
  
 Salut, llibertat i fins una altra,

 

Imatge en línia 1

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada