diumenge, 26 de juliol del 2015

Les flors, si poguessin parlar


 

  A l'estiu, els camps i les ciutats s'omplen d'olors i de colors, les flors ofereixen una bella estampa, però a la plana de Vic i en d'altres zones del país (com en algunes comarques gironines o al Maresme), també tenen el trist privilegi de rebre la visita de l'ozó amb més regularitat que mai, gairebé tan crònic com els purins. Alguns cops, sobretot a les hores centrals del dia, es superen els límits permesos. Aquest ozó, el troposfèric, és un contaminant secundari i bàsicament es forma a partir dels òxids de nitrogen i de compostos orgànics volàtils emesos pels vehicles i les indústries de Barcelona i de l'àrea metropolitana. Només cal una forta radiació solar i també una brisa intensa perquè aquest component pugui néixer i viatjar, sense pagar cap peatge, fins arribar a les contrades interiors. 
  Tot sigui pel progrés, ens diuen. Un informe d'Ecologistes en Acció de fa pocs dies afirmava que el 95% dels espanyols van respirar aire contaminat l'any passat. No és agradable sentir això, més aviat és indignant. Evidentment no només ho paga la salut de les persones (sobretot les més vulnerables) sinó també els altres animals, els cultius i la vegetació en general. Existeix voluntat política per començar a canviar les coses? 
  
Andy Warhol. Flowers, 1964.
   S'han fet moltes revolucions, moltes no han acabat bé, però els seus efectes, tot i que molt diluïts, s'han deixat sentir un temps després. No en recordo cap de veritablement ecològica i/o ecologista que tingués una dimensió global, tot i les revoltes a nivell local que s'han donat: "Els petits canvis són poderosos", deia el capità Enciam. Però amb això no n'hi ha prou. Caldria fer molt més. Per exemple, proposar la reducció dràstica en l'us del cotxe a les ciutats, així com ser més exigent amb les indústries que contaminen. 

  A les comarques tarragonines s'està estudiant l'impacte de les indústries químiques sobre la salut de les persones. És un primer pas. A veure què en surt de tot plegat. No hi ha prou espai per parlar sobre la totalitat dels temes que queden per resoldre; tanmateix, n'esmento un parell més: la influència dels pesticides en el medi ambient i en les colònies d'abelles, tan importants en la pol-linització de les plantes i de retruc per la nostra supervivència i la qüestió del canvi climàtic i de l'escalfament progressiu del planeta.
  El creixement no ha d'anar en detriment de la salut humana. Més enllà del que diguin els polítics, la gent assumiria un canvi d'aquestes característiques? Sóc escèptic; però crec que val la pena fer-ho. No és exagerat afirmar que els cotxes ja fa temps s'han convertit en els amos dels carrers; no seria, doncs, un bon moment de recuperar més vies i places pels nens i pels vianants en general? Aconseguirem netejar de brutícia l'aire de les ciutats ( i la seva incidència també en el medi natural)? Una acció d'aquest tipus també hauria d'anar en la línia de potenciar el tramvia, per exemple, i a tenir, finalment, un servei digne de rodalies. 
  De moment només demanaria, modestament, als qui governen Barcelona ( i Catalunya) que fessin tot el possible per disminuir l'emissió de gasos contaminants no només pel bé de la plana de Vic, sinó també de la mateixa capital i de tota la gent del país. Molts agrairíem un aire menys enrarit i més sa; també les flors, si poguessin parlar.

2 comentaris:

  1. Hola David,

    Sóc la Núria. Ja que he llegit aquest text tan reflexiu aprofito per saludar-te des d'aqui. A mi no m'agrada gaire fer difusió del meu blog perquè el tinc una mica abandonat, però com que veig que el caire del teu s'hi assembla una mica, et convido a fer-hi una ullada:

    http://dibuixanthoritzons.blogspot.com.es/


    Ens veiem dijous al curs!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Núria. A veure si reprens el teu blog, segur que tens moltes coses a dir. Endavant!

    ResponElimina